La taca vermella de Guatemala

La imatge era impactant. Tampoc ajudava la sensació d’inseguretat que generen els mitjans de comunicació sobre aquests països. Assegut en un banc de la plaça central de la ciutat, els meus ulls no podien apartar la mirada d’aquell home dibuixant la silueta del seu company, estirat a terra.

Però ni en Juan ni en José acabaven de perdre a cap ser estimat. Els dos artistes guatemalencs estaven duent a terme una campanya de reivindicació social amb un únic objectiu: despertar la consciència de la gent. Despertar la consciència de Guatemala. I la realització, contundent a visualment, ho estava aconseguint.

Siluetes de guix i sang d’aquarel·la per representar les 16 morts diàries que es van registrar a Guatemala durant el primer trimestre de l’any passat. Unes morts que segons els dos artistes ningú es qüestiona perquè ja es consideren un fet normal entre la població “adormida”. La seva missió: trencar la indiferència.

Els vianants, en veure la posada en escena, amb en Juan embrutant-se l’esquena a cada cantonada i en José esquitxant de sang el sòl, s’aturaven i preguntaven encuriosits. També, però, hi havia lloc per a la sorpresa dels agitadors: - “em sembla molt bé tot això que feu però no m’agrada que embruteu els carrers”, els hi va etzibar un senyor visiblement emprenyat!