Literatura

La invenció dels Càtars

Teresa Costa-Gramunt 18-04-2016 12:56 Lectures 2097

Arxivat a:

Imatge coberta 'La invenció dels càtars'. Eix

Imatge coberta 'La invenció dels càtars'. Eix

El professor Sergi Grau Torras, doctor en Filosofia i llicenciat en Història per la UAB, en sap un niu, de la història dels càtars. És per aquesta raó que ha titulat el seu darrer llibre sobre els també anomenats Bons Homes (i Bones Dones, és clar!) La invenció dels càtars. La veritable història dels Bons Homes a Catalunya (Angle Editorial).

Els càtars van creure possible una reforma del cristianisme catòlic en aquell temps corromput per tants ministres eclesiàstics de l’època (una cosa així com ara). Els càtars volien retornar-lo a les fonts dels primers cristians (sempre hi han hagut aquests corrents a l’Església, uns amb més sort que altres, com els franciscans). Els càtars van existir, se’n tenen moltes traces històriques. Però el poder polític i el poder eclesiàstic, amb la Inquisició al capdavant, els va reprimir, condemnar i perseguir per heretges fins a la seva eliminació.El catarisme era un moviment cristià que va ser esclafat per l’ortodòxia.

Quan el professor Grau Torras escriu invenció dels càtars es refereix a la imatge, al mite que al llarg dels segles s’ha fabricat en detriment de la realitat dels càtars, que és molt més complexa i interessant, sobretot després de llegir aquest llibre sobre els càtars en general, i en particular sobre els càtars a Catalunya. Cal no oblidar la traumàtica batalla de Muret, ocorreguda el 1213, en la qual no només hi van morir milers de càtars sinó que també hi va morir el rei Pere el Catòlic, pare de Jaume I. El rei Pere no era càtar, però va afilerar-se amb els feudals que emparaven l’heretgia. El rei Pere, tot i haver condemnat el catarisme, va donar suport als seus vassalls occitans.

En aquest llibre de lectura imprescindible, que obre tantes portes i finestres a la història veritable dels Bons Homes, el professor Grau Torras dóna una vasta i sucosa informació sobre càtars i catarisme a casa nostra. Cada capítol conté una joia preciosa. Estudiós també de la figura gegantina d’Arnau de Vilanova, en un d’aquests capítols esmenta el corrent de simpatia per la doctrina dels Bons Homes del gran metge Arnau. En una de les seves obres, Alia informatio beguinorum (Una segona informació dels beguins), escrita el 1310, mestre Arnau defensava l’estil de vida dels beguins, la seva pobresa radical, la renúncia a la propietat, l’amor a Déu i el menyspreu del món (cal entendre les pompes del món, ja que les beguines, per exemple, es dedicaven a cuidar malalts i a ensenyar criatures). En aquest llibre Arnau de Vilanova utilitza gairebé literalment frases d’un tractat càtar occità en el qual s’exposa el sentit de la caritat i la seva falta en les coses del món… Quina relació hi havia, doncs, entre càtars i beguins? Uns i altres van ser perseguits per la Inquisició, com també el mateix Arnau de Vilanova.

Estimulants per al coneixement de la cultura càtara són també els capítols on es parla de la doctrina càtara i la cultura occitana on va arrelar, amb la llegendària història del tresor del Sant Grial o Calze del darrer Sopar on diu la tradició que es va recollir la sang de Jesús vessada a la Creu. És evident que càtars i catarisme ha donat lloc a molta literatura, per la qual cosa es fa necessari destriar el gra de la palla, com fa, amb solvència, el professor Grau Torras. L’estudiós va seguint les petges dels càtars a Catalunya i arriba fins al que es coneix com a l’últim càtar, Guillem Belibasta, i els seus companys Pere i Joan Mauri, refugiats a Morella. Fruit d’una traïció, Belibasta va ser lliurat sense contemplacions al bisbe de Narbona i va ser cremat viu l’any 1321. Anys abans la Inquisició tampoc no havia tingut miraments a l’hora de cremar viva Margarida Porete, autora del llibre de caire místic, El mirall de les ànimes simples. La beguina Porete va ser cremada viva a la Place de Grève el dia 1 de juny de 1310. I és que, com escriu el professor Grau Torras en les seves paraules de conclusió, la història dels càtars [hi podríem afegir també la història dels beguins] posa de relleu la comprensió d’aquell que és diferent, és a dir, l’altre. La comprensió de l’alteritat és una de les arrels del problema de la guerra i dels conflictes que se’n deriven. Els càtars s’han convertit en un filó literari perquè han esdevingut una metàfora de les víctimes de les Inquisicions que han assolat la Història, desgraciadament encara vigents. Menys perceptibles perquè són difuses són igualment mortíferes.


El blog de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Un espai-estat d'ànim

http://elveldharmonia.blogspot.com

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

A un mes de la cita amb les urnes, volem saber quina és la teva intenció de vot

ELECCIONS GENERALS. A qui votaràs el proper 28 de abril del 2019?

PP
PSOE
Podemos
Ciutadans
ERC
PDeCat
PNV
Altres