Leon (Lion)

La història verídica, real i molt crua sobre la pèrdua d'un nen de 5 anys en els carrers de Calcuta a finals dels anys vuitanta i que va ser adoptat per una família australiana, serveix d'argument per a aquesta bona pel·lícula candidata a sis premis Oscar.

Es tracta d'un exercici cinematogràfic sobre les arrels, la identitat i la recerca mitjançant les últimes tecnologies informàtiques(vint-i-cinc anys després) dels llaços familiars perduts, enmig d'excel·lents localitzacions i matisades i detallades interpretacions, fan possible que una pel·lícula el dramatisme i sentimentalisme podria ser quantiós, en la pràctica brilli per la seva absència, la qual cosa és molt d'agrair i alhora gens fàcil.

La història com no podia ser d'altra manera, té dues parts ben diferenciades. La primera lògicament a l'Índia, i la segona a Austràlia. Una inicial de presentació i per endinsar-nos en la temàtica, i una segona de desenvolupament en la història.

La pel·lícula té també la virtut d'introduir diversos flash-forward en la vida del protagonista que ens fan avançar l'acció sense descontextualitzar el marc situacional i així mateix en la part final del film, introduir diversos flash-back que en res perjudiquen ni el context, ni alenteixen l'acció, èxits tots dos que eviten aquestes característiques pel·lícules sovint candidates a grans premis que erròniament es creu necessari un llarg metratge i que acaben endormiscant l'espectador, inflant trames insultancials i del tot punt prescindibles.

Lion, em sembla una bona pel·lícula, ratlla fins i tot el qualificatiu de gran pel·lícula, però la collita a grans premis no sembla tanmateix gaire propícia, ja que enguany encara no acabo d'entendre el per què, és el torn de La ciutat de les estrelles, un film que em sembla correcte i res més, nominat a catorze premis Oscar.

AUSTRALIA 2016
120 m.
7/10