GarrafCoopera

La xarxa de camins ramaders i la transhumància: el patrimoni oblidat

La identificació, recuperació, conservació i protecció jurídica, és una assignatura pendent en el nostre territori

Enrique Castro, Carles Lluch, Mike Alentorn 05-06-2017 9:10 Lectures 4655

La transhumància, com a forma de manteniment de l’activitat ramadera i de l’economia local, té els seus orígens a l’època preromana, però no és fins al segle XII quan la seva pràctica s’organitza a través d’una xarxa de camins per on transcorria el bestiar. A Catalunya, alguns monestirs ubicats en zones planeres i d’altres en zones muntanyenques van establir vincles derivats dels problemes comuns de alimentació del bestiar d’acord amb l’època de l’any. Així, els monestirs de muntanya tenien dificultats perfer pasturar el bestiar a l’hivern degut a la neu, i els monestirs de la plana no el podien fer pasturar a l’estiu degut als terrenys de cultiu i del conreu. Aquestes dificultats va facilitar que alguns dels monestirs més potents impulsessin la creació d’una xarxa de camins, estable i segura, que permetés el trànsit del ramat entre laplana i la muntanya. D’aquesta manera, es comença a crear la xarxa de camins ramaders a Catalunya i s’estabilitza unaactivitat econòmica que es mantindria molt potent fins a les darreries de l’edat mitjana, i que va perdurar fins a finals del segle XX.

Catalunya té un patrimoni territorial de gran valor històric, cultural i econòmic, com és la Xarxa de Camins Ramaders (aproximadament 20.000Km. de camins). Tanmateix, la disminució de l’activitat de la transhumància, per raons d’expansió demogràfica, econòmica i migratòria, ha fet caure en l’oblit, i en conseqüència en la pèrdua de valor, el gran llegat històric i patrimonial que ens ha deixat l’activitat transhumant: La Xarxa de Camins Ramaders. Des de la Cerdanya fins a les costes del Garraf o des de les Terres de l’Ebre fins a Llívia, Catalunya està coberta per una xarxa immensa de camins ramaders.

Cal posar la Xarxa en valor. La identificació, recuperació, conservació i protecció jurídica, és una assignatura pendent en el nostre territori. S’han fet treballs i propostes molt acurades i interessants, com ara l’elaborada per la Fundació del Món Rural (Camins Ramaders i Transhumància a Catalunya, recomanacions i propostes) amb la col·laboració de persones expertes en diverses matèries vinculades als camins; tanmateix no han tingut el reconeixement institucional que s’esperava del seu rigor i esforç, tot i la promulgació d’una llei que els protegeix.

A Vilanova i la Geltrú volem contribuir a la recuperació d’aquest preuat patrimoni. La Plataforma en Defensa de l’Ortoll-Sant Gervasi i l’Associació GarrafCoopera estem treballant, amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat, en la recuperació, custòdia i protecció dels trams de la Xarxa de Camins Ramaders que transcorren el municipi. Tanmateix,  volem transcendir el territori de Vilanova i la Geltrú i incidir, en la mida de les nostres capacitats i recursos, en la recuperació de la Xarxa a tota Catalunya. Els municipis de Llivia, Santa Margarida i els Monjos i Lluçà han signat un conveni per treballar-hi, al que Vilanova i la Geltrú s’adherirà.

Actualment la nostra entitat i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú tenen un conveni signat per a la protecció i custodia de la finca municipal del Turó del Sèu. Estem en converses amb el consistori per poder ampliar-lo, amb l’objectiu d’incidir en la protecció dels camins ramaders que transiten el nostre territori. Serà un punt de partida per a la continuïtat dels treballs que ja estem fent a la zona.

A la setmana del Medi Ambient i l’Energia que organitza l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú entre els dies 2 i 11 de juny es podrà gaudir d’una magnifica exposició de la Xarxa de Camins Ramaders de Catalunya i d’una ponència impartida per persones expertes. La inauguració de l’exposició i la sessió inaugural es celebrarà a la seu del CRIA, Plaça Lledoners, el dia 6 de juny a les 19:00h. Serà una excel·lent oportunitat per conèixer el llegat patrimonial de la Xarxa de Camins Ramades de Catalunya i recuperar-lo de l’oblit.


Enrique Castro, Carles Lluch, Mike Alentorn
GarrafCoopera / Plataforma en Defensa de l’Ortoll

Tribuna

Tribuna Oberta per promoure l’intercanvi d’opinions, el debat i la reflexió

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Davant de l'augment del risc de rebrot i dels positius, el Govern admet que treballen en noves restriccions que podrien passar per un confinament de cap de setmana o un confinament domiciliari durant 15 dies

Creus que és necessari un nou confinament domiciliari per controlar la pandèmia?


No