República catalana

La delació i els silencis còmplices: No vull callar, no puc callar, no em faran mai callar

Fran Moreno 12-11-2017 20:46 Lectures 1686
Cartells i pancartes per denunciar de manera satírica l'aplicació de l'article 155. ACN / Júlia Pérez

Cartells i pancartes per denunciar de manera satírica l'aplicació de l'article 155. ACN / Júlia Pérez

La Catalunya dels delators, com als pitjors temps a Alemanya durant el nazisme, és la que està disposada a denunciar als seus veïns si aquests pensen o es senten d’una identitat diferent a la seva. Societat Civil Catalana està facilitant a través del seu web perseguir professors anant contra els principis de la llibertat de càtedra. El portaveu del PP català, Xavier García Albiol ha amenaçat amb denunciar pares per manifestar-se amb fills a la vaga del 8N. He vist reconeguts membres de C's de Les Roquetes manifestant-se al costat de gent fent la salutació feixista i denunciant als jutjats la gent que va defensar els col·legis i va permetre votar l'1-O. L’odi i la persecució judicial de la política que estan fent servir aquestes organitzacions són molt greus i nocives i estan contribuint a legitimar una cosa encara pitjor: La impunitat del feixisme.

He defensat públicament el referèndum pactat i acordat des de fa anys. Tràgicament, la política catalana i espanyola no ha trobat una solució dialogada. L'Estat s'ha imposat per la força provocant de retruc més acceptació del feixisme i això és una derrota per a la democràcia.
"Som gent de pau" és un lema que crec que representa molt bé la majoria de la societat catalana pensi en el model de país que pensi. No obstant, els pocs feixistes que quedaven tornen a sentir-se valents gràcies a silencis còmplices.

La força, la coacció, els insults, les amenaces, mai, repeteixo, mai, han de fer que la gent ens callem front les injustícies.  Defensar la democràcia es respectar les diferències però de cap de les maneres acceptar la violència. Hem de dir al veí que vol seguir a Espanya o la veïna que vol que Catalunya sigui un Estat que la seva idea val tant com la nostra. Però al qui assetja, a qui fa anònims, qui fa pintades o es manifesta amb gestos feixistes no els hem de cedir mai la paraula, que és la nostra principal eina democràtica.

Sempre m’he sentit d’esquerres, per què entenc que les esquerres lluiten per aconseguir una societat més justa. I sempre he posat aquesta condició per davant en els meus posicionaments polítics. Però front aquest feixisme que es veu impune, em veig en la obligació de dir que sóc independentista. I no, no m'ha abduït la raó cap OVNI. Crec que ha arribat el moment de poder expressar-me amb llibertat per fer front al clima d’odi que estan fomentant determinats partits i associacions. Vull poder votar pacífica i democràticament el futur polític de Catalunya. I em refermo, faig públic el meu vot: Votaria sí a la independència. I si no som majoria els independentistes, ho respectaré. Si no ets independentista, et respectaré, guanyis o no, per què en la diversitat i el respecte s’ha de construir una democràcia millor. Jo vull el millor per Espanya i Catalunya, però no vull que això es faci coaccionant les llibertats democràtiques. Per que mai, insisteixo mai, hem de cedir a la por ni a l'odi.

Perquè faig públic el meu vot? Per que no vull que cap govern democràtic marxi a l'exili. No vull que cap govern democràtic estigui a presó preventiva. No vull que cap activista sigui detingut en menys de 24 hores per les seves idees polítiques. Tot això no ho vull ni a Espanya ni a Catalunya.

I no callaré ni deixaré de dir el que penso, per que crec en els valors de la democràcia, la llibertat i la pau. Fins que aquests valors no siguin restituïts a Espanya no puc més que fer-me independentista de la pitjor foscor de l'Estat i la penombra que suposa per a Catalunya el vergonyant pacte del 155 entre PP, C’s i PSC/PSOE.

 

Fran Moreno, veí de Les Roquetes

Tribuna

Tribuna Oberta per promoure l’intercanvi d’opinions, el debat i la reflexió

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

Les obres més importants realitzades per la Demarcació de Costes de l'estat han convertit l'esplanada on hi aparcaven els vehicles en un sistema dunar que evitarà l'erosió natural i que ha permès convertir aquesta platja semiurbana en una platja natural.

Com valores la naturalització de la platja del Far de Vilanova?

Molt bé
Malament
M'és indiferent