Per què avi?

Bastants són a l’entorn de la pubertat, del canvis que veu i sent al seu cos o percep en la manera de fer. Sovint no entén coses que passen al seu voltant o que veu a la TV o sent a la ràdio, o que capta de converses. I fa preguntes, moltes preguntes, i espera respostes, moltes respostes. I no li puc dir que sovint jo tampoc no ho puc entendre...

És normal, diu, que una professora mengi xiclet a classe i nosaltres no ho puguem fer? Li podria dir que ella no l’enganxarà sota de la taula o de la cadira, o que ella és una adult i que no és el mateix, o... Però no li dic res d’això, li explico que els adults, de vegades tampoc som conseqüents amb el que diem. Ella segueix amb les seves preguntes, i s’estranya que una professora digui que farà una cosa i no la faci. Li podria dir que de vegades diem les coses per quedar bé, per aparentar seguretat i força però que no estem disposats a complir el que hem dit. En lloc d’això acabo explicant-li que un professor o una mestra ha de pensar bé el que diu, i que quan diu una cosa l’ha de complir, que no fer-ho és el millor camí per a perdre la credibilitat.

Els seus qüestionaments, però, no s’aturen al centre d’estudis, van més enllà. Pregunta si és just que el president dels Estats Units digui que els palestins han de marxar de la seva terra i que allà hi farà centres de vacances per a rics. O que com pot ser que rebaixi impostos a les grans fortunes i que retalli drets en sanitat o ensenyament a persones que ho necessiten? És comprensible que tenir un lloc on viure sigui tan car, i que molta gent acabi al carrer? Els adults dieu que no ens hem de barallar, que cal parlar per arribar a un acord, però jo veig que hi ha persones que les maten quan fan cua per poder menjar: unes moren de gana, altres d’una bala o una bamba. En què pensen els estats que encara ara es preguntes si Israel comet crims de guerra? Per què en lloc de dir molt i no fer quasi res no es posen a actuar d’una vegada? Per què a Gaza els drets humans no són altra cosa que paraules inútils? Per què hi ha governants que tenen més present els interessos del seu partit, o dels seus votants en lloc d’actuar en defensa de les necessitats dels ciutadans? Com pot ser que un partit digui que cal expulsar tots el immigrants que han vingut a Espanya i fins i tot a fills seus nascuts aquí, i que aquest partit aspiri a governar o a participar al govern? I l’ONU què fa? No què diu, que fa?

Segurament que les seves formulacions poden semblar simplistes, i ho són, si voleu, però ella està començant ESO. Els seus qüestionaments em porten a reflexionar sobre la societat que els estem “cuinant”. Quants adults no s’han qüestionat el que ella ja es pregunta? La inquietud que ella mostra pel que en diu injustícies és un sentiment compartit per molta gent. Però és també motor per a prendre una posició activa? O és purament un motiu per a rondinar entra pel·lícula i sèrie o partit de futbol?

A ella no li puc explicar, però ara em ve a la memòria el que vaig dir a un grup d’exalumnes, el darrer amb el que vaig compartir temps i espai, treball i esforç. Era l’any 2016. “Sempre he treballat amb l’objectiu d’aportar el que estès al meu abast per ajudar-vos a avançar, a millorar com a persones i com a estudiants, però alhora tenia també el secret objectiu de col·laborar per a abastar un futur millor per a tots vosaltres. I no me n’he sortit, no ens en hem sortit. Disculpeu-nos, volíem però no ens han deixat, o no n’hem sabut prou, o totes dues coses alhora.

Ara, si em permeteu, us voldria demanar una cosa: no us oblideu mai de ser feliços, de tenir criteri, opinió, i d’actuar amb conseqüència, de convertir l’obediència o la desobediència en una qualitat lligada a l’opinió, al criteri i no a la submissió. I sigueu vosaltres, penseu i feu-vos sentir, no us poseu cap mordassa, ni la mordassa de la llei ni la del temor. Endavant, amb confiança, amb esforç, sense por però amb seriositat. Altres deuen tenir la força, vosaltres teniu el temps i sou el futur. Exerciu-lo!!!

Jo no tinc el vostre futur però faré costat al que sapigueu construir. I tinc una abraçada per a tots vosaltres”.