Procés

Retorçant el que calgui retorçar

Ciprià Pernas Fidalgo 09-04-2018 16:27 Lectures 1998

Quan et situes enmig d'una baralla poden passar moltes coses. De fet, d'alguna manera et converteixes en actor de l'escena, en part de l'espectacle. Malgrat les teves millors intencions no es pot obviar que qualsevol bufetada que s'escapi pots rebre-la tu. La justícia en el repartiment de les doloroses conseqüències que s'aconsegueixen és sempre injusta. Les bones intencions no són argument suficient per a les parts que si se senten envaïdes per emocions negatives com la ira o l'odi arremetran contra tot el que es mogui, copejant primer i preguntant després o copejant sense més. Sense preguntes expressem que no acceptem més resposta que nostra idea monocromàtica.

La geografia de l'equidistància en l'escena del disturbi, conflicte o afront és tan curta que la visibilitat de les millors possibilitats es redueix tant que encertar amb les bones decisions té poc marge d'èxit. En la major de la vegades el conflicte creix, es magnifica empitjorant. L'opció menys dolenta és la de paralitzar estancant els problemes que generen l'enfrontament a l'espera de temps millors. En realitat mai arriben mentre emplenem els actes de la no política.

Per moltes vegades que això es repeteixi, reconec el necessari que és que les coses passin. És intel·ligent preveure els fets evitant els mals majors. També ho és entendre que l'experiència en primera persona estimula les capacitats cognitives que desemboquen en alguna forma d'aprenentatge. Solament si s'aconsegueix, estarem en disposició d'oferir una mica millor a l'anterior.

Tot aquest mapa descrit forma part d'una alternativa que tenim per actuar diferent, per exercir el veritable contingut del canvi individual que fa que les societats creixin, evolucionant en l'adreça del canvi. Les transformacions socials s'aconsegueixen a través del repte individual de posar en dubte idees, conceptes i qüestions que en algun moment s'han considerat inamovibles. El descobriment parteix d'entendre que tot està viu, que tot es transforma, que el que idealitzem avui serà alguna cosa obsolet matí.

Aquesta forma d'entendre les coses no es perdona. Genera una espècie d'enveja estranya que d'una banda reconeix les habilitats de qui pot reptar-se a si mateix d'aquesta forma i per l'altra alimenta l'odi contra qui ho fa per mostrar-se de millor tarannà. La metàfora del gos de l'hortolà, aquell que ni menja ni deixa menjar. Així es resumeix l'estratègia que estat, partits constitucionalistes, poder econòmic financer i judicatura exerceix mitjançant la instrumentalització dels mitjans de comunicació de masses. Tots aquests poderosos mecanismes perverteixen la realitat, construeixen mentides en solfa de veritat alternativa per donar-li al conjunt del poble espanyol la droga que fa emergir ràbia i odi cap a Catalunya que resulta inexplicable des de la coherència de persones civilitzades.

El poder de les mentides, com qualsevol producte de consum, requereix d'algú que tingui una poderosa necessitat per construir-les però també (i molt important) de qui estigui disposat a acceptar-les amb els ulls més o menys tancats.

Aquest mercat de consum no es pot crear de la nit al dia. Porta lustres sent alimentat per aquells que han fet de la falsedat, l'abús o el robatori una forma de vida. Pels quals porten corrompent-ho tot de complicitat amb els quals estan ansiosos per agafar el testimoni i seguir convertint l'Estat Español en un lloc fosc i llòbrec on s'accepten o es promouen els pitjors exemples de tot allò que milions de persones a Catalunya volen eliminar de les seves vides i alhora també compartir amb els quals en la resta d'Espanya callen àdhuc sent conscients que el que està passant els aconseguirà a ells si és que no ho ha fet ja.

Gens és suficient. Si bé és essencial que a Europa es manifestin amb claredat sobre la realitat de l'Estat espanyol, és fonamental prendre perspectiva (llunyania o distància des d'on s'observa alguna cosa que es vol estudiar) En particular sobre els fets que estan esdevenint des de dins, des d'aquí. Comprendre primer que gens del que vingui projectat de les democràcies establertes de resta d'Europa farà canviar l'essència dels governants espanyols i amb això el dels seus comportaments que mantindran sobirans caigui qui caigui. Àdhuc fins i tot sabent el risc que suposa que la caiguda sigui la del propi estat. Espanya és un país desestructurat com a bona fe d'això dóna el rei amb la seva pròpia família.

La distància necessària per prendre decisions fredes sobre aquesta realitat ha de ser molt clara a gratcient que sigui com sigui i retorçant el que calgui retorçar l'objectiu és: primer exterminar els lideratges no afins a Catalunya per després domesticar a la seva població. La solució final de l'estat espanyol és conservar aquest territori com ja va fer amb uns altres al llarg de la seva història parasitant-lo indefinidament com el rebost del dispendi d'un país obstinat en el seu suïcidi. Totes les persones que estaven ahir en el punt de mira de l'aparell de l'estat, ho seguiran estant avui. No és possible un judici net. Els justs són condemnats mentre els malvats es riuen a la nostra cara.  Per a això els poders no dubtaran a forçar els límits sobrepassant-los amb impunitat i desvergonya, amb un total menyspreu a la veritat i a la vida. Temps al temps.

Les paraules no són innocents

Ciprià Pernas i Fidalgo

Ciprià Pernas i Fidalgo

Tot assoliment comença amb la decisió d'intentar-ho

http://cipripernascoach.blogspot.com.es/

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

Les obres més importants realitzades per la Demarcació de Costes de l'estat han convertit l'esplanada on hi aparcaven els vehicles en un sistema dunar que evitarà l'erosió natural i que ha permès convertir aquesta platja semiurbana en una platja natural.

Com valores la naturalització de la platja del Far de Vilanova?

Molt bé
Malament
M'és indiferent