Sant Jordi

Els llibres i les seves vides

Sixte Moral 01-05-2018 22:44 Lectures 1310
Llibres a una parada a la rambla de Vilanova per Sant Jordi. Eix

Llibres a una parada a la rambla de Vilanova per Sant Jordi. Eix

Acaba de passar Sant Jordi, la festa per excel·lència, combina com tota festa grossa, els sentiments, els sentits, la reivindicació, els referents col·lectius i l’ocupació de l’espai públic.

És indubtable que a part del protagonisme humà hi ha els llibres i les roses que són elements essencials per la festa. El llibre originàriament per la celebració de la mort de Miguel de Cervantes, també anys abans havia mort Shakesperaer però que amb el pas dels anys s’ha convertit en un costum civilitzat que poc recorda la celebració funerària ja que fins i tot l’Unesco la declarat el 23 d’abril dia internacional (un més) del llibre.

La Festa de Sant Jordi però és una celebració molt més llunyana a Catalunya i la tradició de regalar una rosa sembla també molt antiga en el temps i si hi afegim que a mitjans del anys 20 es regalava també el llibre ja tenim la festa complerta.

Enguany ha estat un pel diferent ha flotat en l‘aire l’anòmala situació política –com en tantes altres ocasions- que ha generat algunes manifestacions que no ha distorsionat en absolut el caràcter festiu, ha servit per recordar els presos i per seguir reclamant la seva llibertat, i la regularització de la situació al país.

Sabem el nombre aproximat de roses que s’han venut, està sobre els set milions, d’aquets un 10 % -que en són moltes- ha estat roses grogues amb un significat dedicat enguany a denunciar la situació del país i reivindicar la llibertat dels injustament empresonats.

De llibres es pensa que se’n han venut aquest Sant Jordi un milió i mig molt llarg.

Llibres diversos, que es llegiran, que es deixaran al prestatge, que passaran de ma en ma, que quedaran oblidats a la tauleta de nit,o circularan entre els cercles d’amics tot valorant la seva qualitat... Regalar el llibre és un oferiment a descobrir. Tot llibre és una aventura.

Però l‘acumulació de llibres també ha portat alguns inconvenients. Arriba un moment a la vida en que vols desprendre’t de llibres que has llegit, o no, però que saps perfectament que no tornaràs a llegir, llibres que han perdut per a tu interès que no has obert mai o senzillament que ja han complert la seva funció.

Alguns estan gastats de tan passar les planes, guixats, subratllats i amb punts d’atenció i altres gairebé nous de trinca. Antigament hi havia gran biblioteques privades que han esdevingut públiques. A la nostra ciutat en tenim en la de Víctor Balaguer un exemple clar. Respon a un època i a un personatge singular. Però clar, avui ni disposaríem de l’espai necessari ni la qualitat formal dels volum que va tenir Don Víctor per anar acumulant llibres i llegar-los a la posteritat en forma de biblioteca pública. Trobaríem al país més exemples.

D’exemples n’hi ha de molt més contemporanis hi ha algunes deixes de personalitats que són de absorbides en biblioteques públiques. No fa gaires dies veiem com una part dels volums de Pere Tàpies passaven a la biblioteca pública creant un racó en memòria de l’artista. Però això és una excepció. Avui poques biblioteques accepten llibres.

És més, de tant en tant veus taules amb llibres del fons que  es regalen per alliberar espais per nous volums. I això a vegades genera un determinat problema. Com donar més vida als llibres que ja no vols tenir. Llençar-los? Costa encara fer-ho, però hi ha moments en que hi ha determinats llibres que segurament no tenen cap altre destí per més dolorós que sigui. Llences el volum però també els records associats al volum i l‘utilitat temporal que va tenir el llibre.

Va sorgir el moviment del bookcrossing que consistia en deixar llibres en llocs públics perquè algú altre el recollís el llegís  i els torna a deixar, establir una cadena de reutilització i relectura. Calien unes normes i inscriure’s en un web , però la realitat és que al final era i és el campi qui pugui. Aquí cadascú hi pot trobar la seva joia, la meva un volum de les memòries d’Amadeu Hurtado, Quaranta anys d’Advocat, en una edició de l’any 1969 trobat en una finestra del municipi de Borredà. Em va alegrar especialment, un volum que m’interessava, una joia. Naturalment tinc pendent quan torni a  Borredà deixar en la mateixa finestra on vaig trobar el volum uns quants llibres per si algú te la mateixa sort que jo vaig tenir.

Quan l’acumulació de obres ja et supera i els vols llençar abans de fer-ho et queden diverses opcions, ara, que ni biblioteques, ni escoles, ni centres cívics, ni centres sanitaris els volen com abans, pots portar-los a un llibreter de vell que segur que tindrà interès per algun volum. Tot i que la majoria dels llibreters de vell acostumen a tenir un gran respecte pels llibres i es decanten més cap el que podríem anomenar llibres antics. També n’havíem canviat i posat en circulació a través d’una senyora que al mercat tenia una parada de llibres i fèiem transaccions acceptables per ambdues parts. A cops amb diners que reinvertíem en nous llibres i en altres amb intercanvi de títols. Però això també s’ha devaluat més i ara en qualsevol mercat de segona mà que es preui et pots trobar parades de llibres que tindran una segona , tercera o quarta vida i oportunitat de servir. Algunes parades són del mateix propietari que liquida els excedents de la seva biblioteca i altres cop els llibres els trobes entre joguines atrotinades, peces de robes multicolor i mil diversos endimaris més ... I encara hi ha el que tenen una segona vida i complementàriament una funció solidària, llibres que s’aporten a entitats i/o oneges i aquest els venen per recaptar fons per la seva causa solidaria. Ara ha nascut una nova (més que nova adaptada als temps) manera de treure’t del damunt els llibres que ja no llegiràs i que han perdut l’ interès que van tenir en un moment és tracta del sistema de les llibreries Re-Read o llibreries de baix cost que venen llibres de segona a preus fixos. El sistema es simple i senzill. Portes els llibres, els que els interessen te’ls paguen a 0,20€ i ells els venen per 3€ un, 5 € tres llibres i 5 llibres 10€. (com ha mínim n’has de deixar 10 per tenir-ne 1. No està malament, pel botiguer, clar)

Entre els que es paga i es cobra hi ha prou diferència (val la pena llegir la columna La Terrassa de Joan de Sagarra, Llibres i Roses a la Vanguardia del 22 d’abril i la seva experiència en els Re-read). No sé si per 20 cèntims val la pena vendre’ls i potser fa més patxoca aportar-los gratuïtament a alguna causa solidària, o deixar-los al carrer perquè algú els aprofiti. No ho sé. Hi pensarem més.

Sigui com sigui prop de dos milions de llibres es van vendre per Sant Jordi, quan se’n llegiran ja és una altra qüestió. Però es llegeixin o no és desitjable que tinguin una llarga vida i passin de ma en ma per ser llegit i potser, potser ens ajudarà a si més no, a fer-nos pensar una mica.

Llarga vida als llibres i llargues vides als llibres que van circulant i fent feina d’un lloc a l’altre. Què sigui per bé.  

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Imatge d'arxiu d'una espardenya de festa major

FESTES MAJORS. Dels balls i entremesos típics de les nostres festes majors, quin és el teu favorit?

Bastons
Pastorets
Cintes
Diables
Gegants
Capgrossos
Panderos
Gitanes
Valencians
Dracs (i similars)
Moixiganga
Falcons
Altres