Literatura

Dins el riu, entre els joncs

Teresa Costa-Gramunt 10-07-2018 10:34 Lectures 619
Coberta de 'Dins el riu, entre els joncs'. Eix

Coberta de 'Dins el riu, entre els joncs'. Eix

Amb la novel·la-document Dins el riu, entre els joncs (Editorial Males Herbes), l’escriptor Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948) sembla que ha volgut tancar definitivament una ferida oberta en la seva biografia familiar. Aquesta és, entre d’altres, una de les funcions de la literatura, i, a vegades, fins i tot l’esperó que porta a l’escriptura mateixa: dir, donar testimoni d’aquell tall que sagna fins que no es cauteritza a través de la paraula que salva perquè, com es diu en psicologia, posa nom, construeix un relat d’un malestar difús. La claredat pot fer mal, però obre la consciència, la facultat que ens fa humans. Ens cal, doncs, aquest pas, aquesta obertura de l’esperit per fer les paus amb l’existència que no es fa comprensible fins que li donem un sentit.

Feia molts anys que Antoni Munné-Jordà tenia uns papers escrits desats en un calaix. Ara, després de treballar-los a pic i pala com ell sap fer, han pres forma a la novel·la Dins el riu, entre els joncs concebuda com un cercle que es tanca, ja que el relat comença i acaba amb aquesta imatge trasbalsadora: un cadàver trobat surant dins el riu, entre els joncs. Entremig es van intercalant per capítols les històries de tres soldats que de cap manera poden acabar bé ja que la guerra, qualsevol guerra, tant si es perd com si es guanya, o es preservi la vida, no és res de bo. La guerra sempre és un agent destructor de vides, d’idees, de sentiments.

Amb valentia i amb una gran cura en la documentació, a Dins el riu, entre els joncs, Antoni Munné-Jordà acara amb el recurs de les biografies novel·lades de tres joves catalans d’idearis diferents que un dia van decidir allistar-se a la tan famosa com dissortada División Azul, una experiència bèl·lica de la qual, els que van tornar, van callar amb el desig d’esborrar la memòria d’aquell horror, d’aquell trauma, d’aquell fracàs. A través dels recorreguts vitals dels seus personatges, Munné-Jordà es qüestiona i fa qüestionar els lectors per què alguns nois catalans, i fins i tot catalanistes, van fer costat a l’Alemanya nazi enfront de la Rússia comunista. Difícil de digerir. I més quan un d’aquests personatges s’inspira en el propi pare del qual en veiem la fotografia a la coberta d’un llibre que no pot deixar indiferent ningú que es pregunti per la història del segle XX i els seus fets més traumàtics a Europa, com ara la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.

El repte i el guany del novel·lista Munné-Jordà ha estat posar contra les cordes aquells fets que semblen incomprensibles als nostres ulls, l’ideari que va motivar o, simplement, les circumstàncies personals que van portar aquells joves catalans a allistar-se a la 250a Divisió d’Infanteria de la Wehrmacht i lluitar a favor de Hitler en una guerra tan destructora que encara avui pobla la nostra ment amb el seu fantasma fosc. Alguna cosa en vam saber, d’aquestes circumstàncies més que no pas de vocacions idealistes, quan l’any 2015 l’escriptor Hèctor Bofill (Badalona, 1973) va publicar L’edat dels homes (Edicions 62), on explica el perible, que ell desconeixia, del seu avi Bofill, nascut a Vilafranca del Penedès, però criat a Barcelona. Havent lluitat amb la República a la Guerra Civil, a l’avi Bofill el van fer presoner i va acabar allistat a la División Azul en la campanya contra la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial.

Explica Munné-Jordà que la lectura de la novel·la El crim del soldat (Bromera), d’Erri De Luca (Nàpols, 1950) el va decidir a treure del calaix els papers escrits i els documents que hi havia aplegat sempre amb el desig d’escriure el que sempre havia volgut escriure. Els protagonistes dels fets havien mort i potser ja era hora de posar negre sobre blanc a través de la ficció literària el que ja forma part del passat històric i que sens dubte ha tingut conseqüències morals en les generacions següents, les dels fills, les dels néts. El que va passar aquells dies infaustos és ben real, un document per a la història a llegir, a estudiar. Però el llibre ben documentat d’Antoni Munné-Jordà que ara tenim ara a les mans, Dins el riu, entre els joncs, és literatura amb majúscula.

El blog de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Un espai-estat d'ànim

http://elveldharmonia.blogspot.com

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

Per continuar reduint la taxa de tabaquisme a Catalunya, que el 2017 va arribar al mínim històric del 24%, Salut Pública busca noves accions que es puguin realitzar tant en la via pública com en l'àmbit privat

Et sembla bé que es vulgui prohibir fumar dins del cotxe?


No