Relats

Canviar d’opinió és de savis

Montserrat Lago 23-07-2018 13:52 Lectures 1019
Mans avi. Eix

Mans avi. Eix

Biel no contempla el paisatge, només veu passar davant dels seus ulls la seva vida, gran empresari que discutia fins l’extenuació amb polítics, banquers, socis o qui es possés per davant en llargues reunions, de les que quasi sempre havia estat el guanyador; sens deixar de banda les pells femenines que han acaronat les seves mans en llargues jornades amoroses, o simplement trobades d’una hora en les quals el seu domini de matxo Alfa era sempre en guanyador. Sap ara de fosques maniobres, tot perquè voreja els vuitanta anys i no passa de ser un miratge de tot quan ha estat la seva lluita, n’és conscient de la seva visible decadència. Un dels grups econòmics més importants, l’ha tret el poder amb la fútil  excusa de que porta quaranta anys exercint-lo.

Ens pregunta on és la gràcia de fer-se vell? Que tothom vulgui trepitjar-te? Ell seguirà amb més força que mai, sap moltes coses i aquests juvenils depredadors els plantarà cara amb totes les seves i recursos que encara són molt i potents.

Vell, significa renunciar al alcohol, greixos i sal; marisc. Només sopetes i aigua. Pot donar molta guerra encara. Avui aprofitant l’absència de la seva companya, s’ha fotut una dotzena d’ostres amb ampolla del millor vi, aprofitant la soledat ha tret el ventre de penes; de cop el fil de pensament s’ha trencat en caure a terra, per el que adonant-se que s’ha trencat el maluc, el dolor no el deixa respirar, lluny del telèfon i tot auxili.

El film argumental de la existència ha canviat per complert, ell que ha estat tant feliç rodejat i afalagat per tothom, morirà sol com un animal abandonat, on són aquelles dones que queien desmaiades davant del seu poder sexual, els socis, la filla, els amics, banquers, polítics i quants sempre eren al seu costat?

Són lluny, n’és conscient de que ha der alguna cosa per salvar la vida que va uns segons era poc menys que res, aconsegueix fer-se un torniquet  per evitar el dessagnament, ell que ha estat tan feliç de ser estimat i estimar, només és un pobre vell al qual mort ha anat a cercar isolat i dèbil, maleïda dona, fora de l’estança, ell vol seguir en aquest mont tan meravellós, on era l’home més alegre, intenta recordar alguna oració, han marxat del seu cap, gosant de demanar en directe a Déu i tots els Sants, no recorda els seus noms, però de ben segur han d’escoltar-lo, sempre ha estat amatent en totes les peticions rebudes des de l’església ajudant amb importants donatius, tot s’ha de dir ben publicitats, ho recordarà total cort celestial.

L’endemà la senyora que els ajuda, el troba inconscient, encara viu.

Recuperat contempla el paisatge, li troba qualitats abans desconegudes.

(relat basat en fets reals amb el qual vull aconsellar als que som grans de tenir sempre a ma una possibilitat de salvació en moments com els descrits)  

Mirant al voltant

Montse Lago

Montse Lago

Un món obert als sentits

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

L'Audiència de Barcelona acaba de denegar a un home l'adopció dels fills de la seva parella nascuts per gestació subrogada. El tribunal recorda que el procediment és il·legal al país. La gestació per subrogació o per substitució, la maternitat subrogada o els ventres de lloguer són un dels temes que més divideixen la societat.

Creus que s'hauria de legalitzar la gestació subrogada al nostre país?


No