Literatura

El asesino tímido

Frederic Llopart 05-08-2018 12:31 Lectures 645
Coberta de 'El asesino tímido'. Eix

Coberta de 'El asesino tímido'. Eix

Clara Usón ens ofereix una novel·la on un cop més es fa present la relació i barreja de realitat i de ficció. En el llibre Usón fa un retrocés a la seva joventut, a allò que van significar els anys setanta i tot l’ambient de la transició democràtica i en part de la batejada com a “movida” madrilenya. L’autora ret homenatge a la seva mare amb qui freqüentment durant la joventut s’hi enfrontava i amb els anys ressorgeix la seva figura. La novel·la crea un paral·lelisme entre la vida i mort de la jove actriu Sandra Mozarovski, a qui s’atribuïa un romanç amb el rei d’Espanya i que va morir en estranyes circumstàncies mai aclarides. Les dues joventuts, la de l’autora i la de l’actriu són diferents però unides per trets generacionals, són la base d’aquesta narració. Barreja de misteri, tragèdia amb uns bons tocs d’humor i fina ironia que van interaccionant per oferir una narració molt ben travada i amb interès creixent.

Escriptora espanyola, Clara Usón va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i ha treballat com a traductora de textos jurídics i a l'advocacia, encara que en l'actualitat es dedica per complet a la seva carrera literària.

Usón es va donar a conèixer en guanyar el Premi de Novel·la Femení Lumen en 1998 amb la seva novel·la Nits de Sant Joan, obra ambientada a la ciutat menorquina de Ciutadella durant una nit de festa i desenfrenament de gran arrelament en gran part del Mediterrani. 

En 2009 va consolidar la seva trajectòria en guanyar amb Cor de napalm el Premi Biblioteca Breu de l'editorial Seix Barral, una visió contemporània del complex d'Èdip protagonitzada per un nen i la seva mare en dues històries paral·leles que acaben confluint. 

En paraules de Usón, Cor de Napalm “s'inscriu en la línia realista iniciada al segle XIX i en la tradició de Flaubert, Tolstoi o Chejov”.
A més, Usón ha guanyat altres premis com el Ciutat de Barcelona i el Nacional de la Crítica 2013 per La filla de l'Est.

La novel·la ens presenta l’actriu Sandra Mozarowski, que va tenir una carrera cinematogràfica més aviat curta i amb intervencions en pel·lícules de les anomenades de “destape” populars en el primer postfranquisme, una actriu de la que anem coneixent coses de la seva vida a través de reportatges publicats a la premsa del cor i rosa de l’època fins a la seva mort en una caiguda inexplicable des del balcó de casa seva. La mort va generar molta rumorologia des del suïcidi fins a l’actuació dels serveis d'intel·ligència de l’estat ja que es parlava de que Sandra va ser una de les moltes amants del rei que tot just començava a consolidar-se en una democràcia encara molt recent, feble i tutelada per les forces fàctiques.

Clara Usón és capbussa en la història de l’actriu i troba algunes semblances a vegades en la seva pròpia vida, salvant les distàncies troba ressonàncies indirectes, si es vol, en el seu propi procés de destrucció i de davallada i de com en aquells moment es relacionava amb la seva mare i amb la resta de la família transitant entre la distància i la indiferència i la provocació. 

Dues dones, dues generacions que volen acompanyar de manera diferent els canvis que es van produint al país, el final del franquisme i l’obertura del país cap a la democràcia. No són anys fàcils i menys encara per determinades generacions i no ho són tampoc per les dones en els anys de franquisme i el pòsit repressiu que va comportar ja que se les tenia encara relegades a un paper secundari i tancades a les llars. És el cas de la mare de l’autora , una dona de formació universitària, però que fruit d’una quotidianitat asfixiant, té cura dels fills i poca cosa més, cau en l’alcoholisme i la filla no vol enfrontar-se a aquest panorama i es lliura a un desenfrenat alliberament que la portà a enfonsar-se en el més profund del pou de la descomposició anímica i psicològica.

La novel·la està ambientada en l'època que va des del final del franquisme fins a la transició democràtica, les beceroles de noves formes que van generar molta expectació popular i uns canvis radicals de manera de viure sobretot a les generacions joves. El llibre ens  recorda també els usos i costums d’aquells moments en un transfons polític potent i té una importància transcendental per la història del país que existeix, la política que s’intueix però que no queda clarament explicitada en la novel·la, no forma part de l’argument central, aquest anys són els anys en que l’autora també va fent-se adulta i per tant es veu protagonista en el seu propi àmbit.

L'autora com a nena, adolescent i jove va explicant la seva pròpia vida i salta a la vida de l’actriu i la seva vida, possibles sentiments, i posicionant-se davant els fets i relacions de la vida  

L’autora va a la recerca de coincidències entre les dues vides i per això es fonamenta en altre personatges històrics i rellevants així desfilen en les pàgines del llibre “El asesino tímido” Ludwig Wittgenstein -vida i obra-, que, juntament amb Camus, Pavese i altres veus il·lustres, serveixen per donar espessor a les reflexions metafísiques i il·luminar les preguntes que es van suscitant

La mateixa Clara Usón parla de que al novel·la té un personatge clau que és la seva mare i després d’haver tingut una vida difícil i no prou valorada per ella mateix ara: “Amb aquesta novel·la, encara que a des temps, vull retre homenatge a la meva mare que una vegada i una altra ha estat qui ha sortit en la meva cerca per salvar-me de mi mateixa”

L’autora aborda amb un prosa directa que enganxa des del primer moment, un moment difícil i amb diversos fils que es van estirant per afrontar un procés d’autodestrucció que va patir i ho fa amb claredat i sense pudor. Tot plegat fa que el llibre sigui en alguns moment d’alta sensibilitat.

Molt interessant.

 

El asesino tímido
Clara Usón
Col. Biblioteca Breve
Editorial Seix Barral
Barcelona, abril 2018

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

Per continuar reduint la taxa de tabaquisme a Catalunya, que el 2017 va arribar al mínim històric del 24%, Salut Pública busca noves accions que es puguin realitzar tant en la via pública com en l'àmbit privat

Et sembla bé que es vulgui prohibir fumar dins del cotxe?


No