Ropa de casa

Trajectòria vital, desigs, la realitat conforma una narració  fonamentada en la memòria d’uns fets, d’un entorn col·lectiu. Una narració feta des de la humilitat de qui vol seguir una trajectòria i la va fent sense escarafalls, pas a pas, aconseguint fites literàries i bregant per tirar endavant els projectes vitals i familiars.

Martínez de Pisón ens ofereix una narració molt ben travada, com sempre amb un llenguatge planer, amb un fil discursiu entenedor i extensiu a la seva generació, perquè Martínez de Pisón és un protagonista coral en una narració que explica els fets que li representen un avenç en la seva trajectòria vital i literària però també és una narració extensible a la seva generació, aquella que viu la transició ja des d’una primera joventut, el moment en que es generen els grans projectes que després es fan o es faran però que vitalment són importants en el moment en que es generen. Una història col·lectiva de diverses generacions que van, esperançadament, creure que anàvem a temps millors. 

Ignacio Martínez de Pisón, escriptor i guionista espanyol nascut a Saragossa el 1960, es va llicenciar en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona. 

A més de cultivar el relat i la novel·la, ha escrit guions cinematogràfics i diverses de les seves obres de narrativa han estat adaptades al cinema. També ha fet adaptacions al teatre de les seves obres.

Una de les seves novel·les més populars, Enterrar los muertos, recrea un fet real esdevingut a la Guerra Civil, narrant les indagacions de l'escriptor nord-americà John Dos Passos després de la mort a càrrec de la intel·ligència soviètica del seu traductor i amic José Robles Pazos. Una altra de les seves obres, Carreteras secundàries, ha estat adaptada al cinema tant a Espanya, per Emilio Martínez Lázaro, com a França, per Manuel Poirier.

Martínez de Pisón va signar el guió de la pel·lícula Les tretze roses, també dirigida per Martínez Lázaro. Les tretze roses està ambientada en el període immediatament posterior a la Guerra Civil, i narra el procés judicial d'un grup de noies acusades de pertànyer a les Joventuts Socialistes Unificades, a més d'haver repartit propaganda subversiva al règim dirigit per Francisco Franco. Martínez de Pisón va ser nominat al premi Goya al Millor Guió Original per aquest treball.

El 2015 li va ser atorgat el Premi Nacional de Narrativa gràcies a la seva novel·la La bona reputació. Van seguir les novel·les Fin de temporada i Fileek, El estafador que engañó a Franco. I en matèria d’assaig destaca Enterrar a los muertos (Seix Barral, 2005 guardonada amb els premis Rodolfo Walsh y Dulce Chacón).

Martínez de Pisón comença la seva narració en una infància a Logronyo i Saragossa. Fill d’un militar ajudant d’un general i d’una mare de família carlina i amb una educació conservadora i educada per cuidar els de casa, però el destí fa que hagi de convertir-se en emprenedora quan el pare de l’autor mor de manera sobtada.

Curiosament la primera preocupació sobre la figura del pare és veure quina va ser la seva participació en el franquisme, això li reporta conèixer alguns secrets ben guardats de la família.

Una infància i una primera joventut entre l’escola, els jocs de carrer i una incipient voluntat d’escriure.

Una joventut carregada d’esperances i també de timidesa. Un episodi que mostra aquesta certa timidesa de joventut és quan, en el seu temps de vacances a les platges de Tarragona, acudeix a Calafell per veure de prop alguns escriptors ja coneguts  participants en la tertúlia de Barral al seu bar, l’Espineta.

Martínez de Pisón es trasllada a Barcelona, comença a fer algunes publicacions en editorials, estudia, viu amb la seva parella,amb precarietat però amb l’esperança de veure que el país s’anava modernitzant i potser sorgiren oportunitats, d’estudi, de treball de relacions amb el món editorial i amb escriptors que eren els seus referents més propers.

Un recorregut des de la infància on es converteix en un lector gairebé compulsiu però sense un ordre establert fins als primers treballs publicats i com mica en mica va endinsant-se en el món de la literatura.

Explica la seva relació amb escriptors com Javier Marias, relació que es va trencar i Martínez de Pisón encara no acaba d’entendre per què. Vila Matas, Bernardo Atxaga, Muñoz Molina i també els seus amics que manté a Saragossa entre ells el cantautor Labordeta a qui dedica unes notes entranyables que palesa la gran estima que li tenia.

El llibre, la narració és com una mena de teranyina que ho fa agafant tot, els creixements de les ciutats de Barcelona i Saragossa, posa èmfasi en la desaparició dels cafès i del cinema que l’atreien  molt, els punts vitals d’inflexió com poden ser coses materials com el comprar el primer pis i la corresponent hipoteca, o més humanes com el naixement del seu fill, fet que trenca la rutina i moltes aventures del moment. Tot plegat amb un llenguatge proper, sense cap mena d’impostura fan que la lectura enganxi des del primer moment pels aspectes sentimentals, també amb les racionals i esdevingui un plaer continuat.    

Aquesta novel·la uneix els sentiments i els fets racionals que impacten en la vida de l’autor i que ens sap transmetre amb una grans sensibilitat i amb magistral lliçó de combinar els llenguatges diversos.

Un cop més Martínez de Pisón ens emociona amb el seu llibre. El cert és que no decep mai.

Ropa de casa
Ignacio Martínez de Pisón
Seix Barral,
Barcelona 2024