Literatura

A l’altre costat de l’infern

Frederic Llopart 09-11-2018 15:17 Lectures 622
Coberta de 'A l’altre costat de l’infern¡. Eix

Coberta de 'A l’altre costat de l’infern¡. Eix

Jordi Sierra és un dels autors més prolífics de la literatura catalana. Es mou bé – molt bé, vaja-  en els ambients de la novel·la policíaca. És el creador de personatges com l’inspector Mascarell, un vell policia republicà que s’ha hagut d’adaptar a la postguerra franquista i que continua desenvolupant la seva tasca ara de manera privada ja que va ser depurat en acabar al guerra i va passar uns anys de treballs forçat al Valle de los Caidos i obligat moltes vegades per els circumstàncies, personatges que  donen la mida de protagonistes ben creats , amb credibilitat en al feina que els toca fer i amb un grau d’humanitat extraordinari.

Així doncs que Sierra crea un nou policia el comissari Hilari Soler ja té d’entrada la seguretat de que serà de nou un personatge creïble i entranyable i a més bon policia, malgrat li toqui sempre la feina més difícil i complicada.

Aquets és el tercer volum de la sèrie que va començar amb La mort del censor, va seguir amb L’ombra del sabre i ara segueix amb A l’Altre costat de l’infern. Les accions transcorren a la ciutat de Barcelona al voltant dels anys seixanta. En el primer volum s’endinsa en el mon de la censura i les ramificacions que porta , en el segon en el tancat i intocable  àmbit de l’exèrcit i la influència que encara té en aquells moments a  la societat i ara en aquets nou episodi es centra en el paper de l’església i en l’escàndol dels “robats” venuts, separats dels seus pares i donats a altres famílies.

Jordi Sierra i Fabra és una del autors més prolífics i reconeguts de la literatura catalana actual. S’explica que és un autor que va començar a escriure a la seva infantesa i amb poc més de dotze anys ja havia escrit la seva primera novel·la llarga. Aquesta precocitat va lligada a una gran capacitat de treball que l'ha portat a que fins ara hagi escrit més de 400 llibres i hagi estat traduït a nombroses llengües, es calcula que ha venut més de deu milions de llibres, xifra realment important i que el situa entre els autors més llegits de la literatura contemporània.

Sierra i Fabra té una llarga trajectòria en literatura infantil i juvenil. Ha obtingut la majoria del premis que es concedeixen de literatura Columna Jove, Vaixell de Vapor, Gran Angular, Ateneo de Sevilla, el Nèstor Luján de narrativa històrica i el Premio Nacional de literatura Juvenil a l’any 2007. Ha estat així mateix un estudiós de la música poc i rock, ha fet de comentarista i ha treballat per impulsar diverses revistes d’aquets gènere com Popular 1 i Super Pop. Amb l’editorial Amsterdam llibre va publicant la sèrie de l’inspector Hilari Soler.

L’Hilari Soler és un policia atípic en la Barcelona dels anys seixanta,amb un pensament democràtic, bon treballador, l agrada la festa i detesta als seus companys de la brigada polític-social i fins i tot ha denunciat  un inspector que va llençar per la finestra a un estudiant, aquets fet l’ha portat a sentir-se una mica assenyalat a la comissaria per una mala interpretació del corporativisme , però també té companys que l’admiren i l’animem com és el cas de sotsinspector Quesada , el seu company de feina.

L’Hilari sap que és fill d’un acabalat industrial però que no el té reconegut com a fill malgrat haver-li donat el cognom, aquest fet el fa reflexionar més d’una vegada sobre la seva pròpia vida, està casat i té dos fill adolescent que li fan de contrapunt en el seus pensaments i  en el món i la realitat que es viu en aquells moments.

El comissari Soler diu que investigar és com una partida d'escacs: primer  hi ha els peons, els primers testimonis que són irrellevants; després arriben les torres, cavalls i alfils, que callen o amaguen alguna cosa; al final de la partida està la reina, la veritat, i després d'ella, el culpable, que és el rei.

La mort d’una monja fa que s’iniciï una investigació per veure com ha pogut succeir , els testimonis parlen d’un baralla amb una noia jove que va sortint corrent. A partir del que es va coneixent de la personalitat de la religiosa, els policies Soler i el seu ajudant Quesada es troben amb un cas molt més gros del que inicialment esperaven. La monja sor Maria treballa com assistenta social en diverses clíniques de natalitat amb els directors metges que tots la defineixen com gairebé una santa. Però no tots és el que sembla i tirant del fil, Soler i Quesada van entreveient que darrera la monja, els metges i les clíniques hi ha un tot un tràfic de nadons. Descobreixen un pis on s’hi allotgen un grapat de noies embarassades que per raons familiars i per evitar l’escàndol passen els darrers mesos de gestació i després´ donaran els seus fills en adopció. Algunes  de grat i altres sense voler-ho els fills els hi són arrabassat i els fan creure que han mort.

La trama és va complicant i arriben a la conclusió de que la mort de Sor Maria pot haver estat produïda per alguna de les mares a les que se’ls havia pres el seu fill o filla i que hagués reclamat a la monja que li tornés.

Amb aquesta hipòtesi els policies avancen en la investigació i acaben resolen el cas amb  un final previsible però amb un gir prou interessant.

Excel·lent narració, una trama molt ben construïda amb les giragonses a l’entorn de la vida del comissari Soler i els enfrontament que té amb un alter comissari, el comissari Creix de trista memòria per ser un dels grans torturadors de demòcrates en l’època franquista i també te un encontre amb l’altre personatge de Sierra, el comissari Mascarell , ara ja pare i amb prop de vuitanta anys.

La novel·la fruit de la seva construcció literària amb un diàlegs més que notables es llegeix amb rapidesa i amb interès.

La Barcelona encara grisa, però ja amb algun punt de llum d’esperança, es descrita de manera magnífica per Sierra i Fabra.

Esperem més casos de l’inspector Soler i del seu ajudant, els sotsinspector Quesada. Una excel·lent parella de fet.

A l’altre costat de l’infern
Jordi Sierra i Fabra
Amsterdam, Ara llibres
Barcelona 2015

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres