Política

L'hora de Ciutadans?

Francesc Murgadas 31-12-2018 12:17 Lectures 362
El president de Cs, Albert Rivera, intervenint en una carpa de 'España Ciudadana'. C's

El president de Cs, Albert Rivera, intervenint en una carpa de 'España Ciudadana'. C's

Tot sembla indicar-ho. Amb la mesa del Parlament andalús ja constituïda i presidida per la seva candidata Marta Bosquet (amb Aznar de segon cognom a tall de premonició) i un pacte per formar govern que tothom dóna per fet malgrat estar pendent de les formes i els noms, Ciutadans sembla haver assolit els seus objectius a curt i mig termini, mentre enfoca els més ambiciosos a nivell nacional.

Però convindria estar atents a com els partits grans (llegeixis PSOE i PP) han començat a emprar el partit de Ribera com a coartada per aquests temps de majories minoritàries derivades de la proliferació d’opcions noves més o menys importants. Uns partits grans que s’espolsen les puces passant tota la culpa al nouvingut i als “partits frontissa” en general. Com si PSOE i PP tinguessin prohibit fer pactes per llei divina. Oblidant que, fins i tot gent tan antagònica com Hitler i Stalin van acabar pactant (amb els ganivets sota la taula però pactant) per repartir-se la pobre Polònia que s’ho mirava impotent.

No ens enganyem. Els pressupostos generals es podien haver aprovat amb un pacte PP-PSOE que hagués estalviat el vet del Senat (per cert, gràcies a una llei preparada fa uns anys amb traïdoria pel propi PP) i facilitat l’anunciada puja salarial i de pensions. També la millora de la constitució que tothom –ells també- reclama, no sols es podria fer amb el seu acord sinó que és requisit indispensable per assolir el percentatge necessari de diputats per afrontar el canvi. Però els seus interessos particulars els impedeixen pactar. Ells només saben guanyar tot humiliant al contrari.

I per amagar-ho, els va com anell al dit la presència de comparses, frontisses o com les vulgueu anomenar, a les quals passar les culpes. Per això, segons ells, la reforma de la constitució la frenen els somniadors independentistes, l’aprovació de pressupostos els aprofitats autonomistes, les reformes laborals els demagògics sindicats, la millora de qualitat de l’escola els mestres desmotivats, i la seguretat vial els ciutadans inconscients.

Per això ERC és culpabilitzada de l’actitud de les CUP, Quim Torra i Puigdemont són assenyalats amb el dit quan es parla dels CDR i les accions de protesta i ara, Ciutadans acabarà amb la llufa penjada d’haver permès a Vox entrar en les institucions democràtiques. Qui sap si fins i tot amb algun conseller. Com sempre, la culpa acaba anant a recaure en el manxaire.

I, mentrestant, ells s’asseuran en els seus escons i jugaran al Candy Crush tot esperant la vinguda, per la via del cansament ciutadà a les urnes, d’una nova majoria absoluta que els permeti fer l’únic que saben fer. Manar a cop de decret i sense oposició capaç d’aturar-los els peus. D’aquí la meva referència a l’hora de ciutadans. Una hora entesa no com aquella que dóna oportunitat de fer coses, sinó com aquella que et treu a la palestra, et posa sota els focus, i et fa culpable de tots els mals haguts i per haver des de la mort de Jesucrist.

I en realitat, vist com està el panorama, hauria de ser l’hora de tots. De tots els que manen o poden manar. Perquè, en major o menor grau, tots tenen possibilitats de fer alguna cosa per resoldre els problemes que afecten als indefensos (ells sí, no ho oblidem) ciutadans. Aquells que veuen com la promesa que van rebre fa anys, s’eternitza en el limbe de les bones intencions mentre altres necessitats dels poderosos es resolen en un tres i no res.

Insisteixo. Al marge de la rígida i unívoca aritmètica parlamentària i de la cotilla de les lleis aprovades, hi ha la llei de la relativitat i el canvi de cotilla. Fa 145 anys, el general Pavia va entrar a les Cortes espanyoles, engegant la Primera República a pastar fang. Ell n’és tingut per responsable. Però convindria no oblidar que aquella república federal es va obtenir, abdicat Amadeu, amb 258 vots favorables i 32 contraris. I que va acabar com va acabar perquè les tres “famílies” (cantonalistes, centristes i moderats) del victoriós i amplament majoritari Partit Republicà Federal, van acabar barallats entre ells. Va ser l’hora del general Pavia, però, realment fou el General Pavia l’únic responsable d’aquell desgavell?

Ignoro com acabarà l’actual desgavell de Vox, però em pregunto. És Ciutadans l’únic responsable de tot el que està passant i passarà?.

Actes reflexos

Francesc Murgadas

Francesc Murgadas

Reflexions a volta de correu... naturalment electrònic

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Una sentència dóna suport a una escola bressol que va denegar la matrícula a un nen no vacunat. El jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona ha conclòs que els pares del menor obliden els drets dels altres, i pretenen imposar una opció minoritària -la de no vacunar-, per sobre del dret a la salut de la resta d'infants i les seves famílies

Què et sembla que una escola bressol pugui denegar la matrícula a un nen no vacunat?


Malament