Una situació que aquesta setmana ha incorporat un nou “punt calent” de la mà de la Xina de Xi Jinping
No deixaria de ser paradoxal que, en el mon de les guerres tecnològiques, la intel·ligència artificial i el comerç global, la cosa acabés en un conflicte entre dues comunitats per l’aigua d’un riu
L’entrada del mes de maig ha tingut un tema absolutament monopolitzador. La “caiguda” de la llum a la península ibèrica del dia 28 d’abril cap a dos quarts d’una del migdia
Veure aquests dies aquella munió de cardenals, bisbes i demés, embolcallats pel cant gregorià i seguint un protocol estricte m’ha portat a una pel·lícula, també medieval, plena d’intrigues, assassinats i traïcions
Curiosament, fa vuit anys, el 24 de maig del 2017, l’aleshores ja president dels EEUU, Donald Trump, va anar a Itàlia en viatge oficial i, entre altres coses, per entrevistar-se amb el papa Francesc al que posteriorment definiria com “personatge interessant”
El cert és que la situació no hi ha per on agafar-la. Els Estats Units sembla que ja han decidit que Xina sigui l’ase dels cops a qui donar totes les garrotades necessàries
La cosa va del dret de cuixa. D’aquell impost “en espècies” que el senyor feudal rebia per deixar que un súbdit seu es casés. Banyut, però amb permís legal
El tema sembla força més embolicat del que aparenta. I també força més desenfocat del que podria o hauria d’estar
El més fotut i embolicador del cas és que aquesta situació dona la sensació d’un intercanvi de rols i plantejaments entre els dos grans partits
Son dues paraules que aquesta setmana han anat amunt i avall a les nostres converses i reflexions
La intenció manifestada per Trump d’abandonar la OTAN i fins i tot la ONU, demostra que la seva idea del nou món del futur es basa en dos o tres grans potències (entre les que no sembla que hi hagi Europa)
Aquell que concorria a la trobada com a afectat, i per tant, amb tot el dret a cridar i protestar, va optar per l’educació, el respecte al discurs del contrincant en comptes d’interrompre com feia Trump
Vol dir això que el multimilionari Elon Musk és el “Incitatus” de Trump? O, posats a fer analogies, és el Neró que Claudi va convertir en el seu fillastre per proposar-lo com el seu successor en comptes dels seus fills i filles?
“A Washington tenim un nou sheriff”. Ho ha anunciat el vicepresident dels EEUU James David Vance mentre recriminava a la vella Europa que reprimeixi la llibertat d’expressió, fent-la retrocedir en tota la regió
L’aparentment aspirant a director general d’un únic país que englobi tot el planeta terra, ha proposat quedar-se “per la patilla” amb la franja de Gaza
Ja veieu com el sheriff de la pel·lícula, amb la seva cara impertorbable, els seus passos de ballet i els seus retoladors de signar “king size”, segueix fent de les seves
Dues imatges i una reflexió comuna que em fa pensar en si el que estem veient i patint és realment política
Perquè, a hores d’ara, agradi o no, l’únic que sembla que es pot acordar de forma raonable i amb alguna possibilitat d’èxit, és l’intercanvi de presoners
L'empresa del segle XXI es basa en les persones i les seves històries, inspiradores, compartibles i convicents.
Demana'ns el dossier "Veus d'empresa: màrqueting de continguts", t'explicarem totes les avantatges de donar a conèixer la teva empresa en aquest espai.
Contacta amb nosaltresDona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local