Treballadors públics

I els treballadors públics què?

Miquel Casellas 20-01-2019 10:36 Lectures 751

Estem en campanya electoral no declarada oficialment i fins ara no he sentit a ningú que parli dels treballadors públics. Sembla ser que aquesta comarca només està interessada en obres, peatges, comunicacions i turisme, però hi ha moltes altres coses que són clau perquè l’engranatge funcioni.

Una de les peces claus d’un municipi és el personal que treballa al consistori. Si tots els polítics se’n van un mes de colònies a Honolulú segurament ningú notaria res a part de les persones que estan pendents dels mitjans de comunicació local, però posem per exemple, si tots els treballadors se’n van de colònies a Perpinyà, perquè la cosa no donaria per més hi hauria moltes persones afectades en el seu dia a dia i una part important de l’activitat econòmica del municipi podria quedar ben tocada.

Les noves tendències dels polítics és que davant d’aquests governs on la majoria absoluta en molts pobles és un somni, no es preocupen gaire pel que fa al personal, llavors segueixen fent una estratègia d’anar tapant forats amb més o menys encert i no encaren el problema d’interinatge de molts consistoris amb una part molt important de la plantilla que encara no té plaça fixa. Aquesta és una manera que serveix als nostres  polítics per tenir uns treballadors servicials i que prudentment posaran els entrebancs mínims als projectes dels polítics de torn.

Si la cosa en alguns camps es pot arribar a complicar llavors es tira directament per l’externalització o simplement s’agafa una empresa privada que s’encarregui de vigilar els manters de la platja per tenir-los reclosos oficiosament en una zona molt concreta on puguin causar els menys problemes millors.

Fa 20 anys que porto a l’administració i amb el pas del temps vas veient com els treballadors municipals cada dia estan més exposats a les corrents circulatòries. Primer de tot, és molt important que la gran majoria de secretaris i interventors que tomben per la comarca són interins, per tant ja saben el que hi ha. Alguns consistoris amb els canvis polítics han seguit la renovació d’aquests càrrecs tan importants.

En algun cas algun d’aquest personatge ha saltat la barrera i ha passat de la part tècnica a política. Altres prefereixen mantenir-se al seu costat per no aixecar sospités excessives. Després hi afegim que els interins no tenen plaça fixa llavors tens el camp perfecte per fer i desfer amb la mínima oposició o crítica perquè en aquest país tothom es coneix.

El problema de tot això és que hi ha treballadors interins que amb nòmines baixes quan veuen una mínima oportunitat toquen el dos cap a un altre consistori, perquè el mercat és el que en el fons marca el ritma. Aquests consistoris han de començar a buscar una nova persona per ocupar aquella plaça i així anar fent. Com passa a tot arreu hi ha perfils que ocupen llocs amb un volum una especialització notable i fins que un professional no pot estar a un nivell alt de productivitat pot passar perfectament mig any, en altres casos el termini és inferior.

Perquè funcioni un consistori és molt important que hi hagi una molt bona feina en els seus professionals. Això és com un menú de carta. Els polítics et poden dir que de primer hi haurà entrecot amb fines herbes del Pirineu, però si els professionals no fan la feina et pots trobar un tros de carn mal cuit.

Evidentment amb el pas dels anys cada cop els preocupa menys els professionals que tenen al seu servei, mentre hi hagi uns pocs que vagin tapant forats i que els són fidels per un motiu o un altre perquè això que tothom cobra segons uns barems coherents i equilibrats és una de tantes mentides que ens volen vendre i que ningú dels qui coneixen la realitat s’ho creu. Jo recomano que en aquests properes municipals cada partit digui que vol fer amb els treballadors: Passar d’ells olímpicament i només potenciar als quatres més “amics” o fer un treball consensuat amb ells per intentar treure el màxim partit a les seves potencialitats en un marc realitzable i consensuat.

Què t'anava a dir

Miquel Casellas

Miquel Casellas

Un garbell de les petites llavors que et trobes pel camí de la vida

http://www.miquelcasellas.blogspot.com.es/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

A un mes de la cita amb les urnes, volem saber quina és la teva intenció de vot

ELECCIONS GENERALS. A qui votaràs el proper 28 de abril del 2019?

PP
PSOE
Podemos
Ciutadans
ERC
PDeCat
PNV
Altres