Altruistes al mig del desert dels calers

En la nostra societat sempre ha estat molt important les persones que feien coses per simple amor sense esperar recompensa econòmica. Aquest ha estat el motor per assolir moltes fites. Avui en dia cada dia hi ha menys persones que practiquen aquest esport en benefici de la humanitat.

Uns dels personatges que ho fan són els organitzadors de la festa major del Vendrell que es passen durant un any preparant intensament els quatre dies i escaig que dura les festes de la patrona del Vendrell. A més a més estan obligats a recaptar diners venent butlletes de mones, paneres i altres històries que es van afegint any rere any. Després també han de fer el servei de barra d’altres festivals que munta l’ajuntament i els toca cobrir aquest buit. Jo crec que aquestes valents els toca lidiar amb les vaques sagrades d’aquest poble amb les seves tradicions i personalismes peculiars que gairebé sempre intenten marcar territori es mereixen el nom d’una avinguda com a mínim. En la nostra societat que ens hem tret de la màniga molts càrrecs polítics i altres més difuminats per salvar el cul a persones que ja no son rendibles professionalment i els posen en un despatx amb un cartell ben bonic a la porta perquè els pugi l’autoestima. Les seves competències són ben poques i només han de quedar bé amb la persona que els ha col·locat a dit per no sortir per la porta per on han entrat.

En aquesta societat on tothom vol cobrar les hores extres, excessos, perillositat, nocturnitat, responsabilitat encara hi ha valents que s’atreveixen a dedicar unes quantes hores de la seva vida per amor al Vendrell. Jo crec que el paper dels administradors s’hauria de gestionar com cal. Potser una manera és el model de Vilafranca del Penedès on tenen identitat pròpia i no pas com aquí que només existeixen en les fotos perquè no tenen personalitat legal. Uns administradors que han de treballar sota el paraigües de l’ajuntament perquè no tenen entitat i la tramitació legal va a càrrec del consistori. A més, han pervertit la seva funció principal. Ells són administradors que els toca administrar. La seva tasca en un ajuntament no hauria de pidolar diners com si fa 100 anys tot i que si que poden rebre suport econòmic de comerços i entitats. Un ajuntament que es dóna el luxe de gastar 150.000 euros anuals en càrrecs de confiança escollits a dit per quedar bé amb el partit no es de rebut que vagi pidolant amb rifes i similars per fer augmentar lleugerament l’oferta de festa major. No parlem de la morterada de diners que paguen en projectes que queden al calaix o en hores extres d’una part selecte del personal per una mala gestió global i tantes altres històries que els converteix en un autèntics herois en un mon on la immensa majoria va per la pela i alguns sense pietat.