Literatura

14 de julio

Frederic Llopart 14-04-2019 9:07 Lectures 502
Coberta de '14 de julio' d'Eric Vuillard. Eix

Coberta de '14 de julio' d'Eric Vuillard. Eix

L'escriptor francès Éric Vuillard va saltar a la fama fa un parell d'anys quan va aconseguir el Premi Goncourt amb el seu sensacional llibre “L'ordre del dia” en el que dimensionava minuciosament l’arribada de Hitler al poder amb el suport de les grans corporacions econòmiques i relata així mateix l’entrada de l’exèrcit  alemany a Àustria com el principi del que seria l’ocupació de molts altres territoris i de la segona guerra mundial. Ara torna amb “14 de juliol”, un relat vibrant sobre el dia més crucial de la nostra història moderna i que va canviar el curs de la Història, però vist des dels ulls dels protagonistes anònims d'aquest dia que no van passar a la història i, no obstant això, van quedar els seus noms registrats en innombrables arxius de l'època. És un relat en que els protagonistes ,molts d’ells desconeguts, es troben davant una cruïlla que després esdevindrà històrica, o romandre passius o participar en l’assalt a la Bastilla el  símbol d’una reialesa que estava cega davant les penúries que passaven una bona part dels ciutadans de França. 

Éric Vuillard és nascut a Lió en 1968, és escriptor i cineasta. Entre els seus llarg metratges destaquen Mateo Falcone i L’homme qui marxi, que van obtenir un excel·lent acolliment després de les seves presentacions en el Torino Film Festival. Igualment és autor de les novel·les Conquistadors, La bataille d’Occident i Congo, per les quals va obtenir, respectivament, el Premi Ignatius J. Reilly, el Premi Franz Hessel i el Premi Valery Larbaud. La seva última novel·la, Tristesa de la Terra, ha estat unànimement aclamada a França, on va ser finalista del Premi Goncourt. Premi que ha guanyat ara amb “L’ordre del dia”

Éric Vuillard ha generat un altre tipus de novel·la històrica. No forma part d'aquest encreuament entre reconstrucció del passat posant-hi els personatges i posant-hi la necessària dosi de ficció que lligui amb la  pròpia experiència de l'autor, però tampoc executa la seva narració sense posar-hi part de  ficció.

Amb la seva anterior novel·la arribada a Espanya, Tristesa a la terra, ja havia demostrat un potent interès literari en la història i una forma pròpia de narrar-la. Amb la breu i intensa L'ordre del dia guanyadora del Goncourt, certifica la seva aposta amb èxit.

Éric Vuillard (Lió, 1968) és autor, entre altres obres, de Conquistadors (2009), que va obtenir el premi Ignatius J. Reilly 2010.

També ha merescut el premi Franz Hessel2012 i el Valery-*Larbaud 2013 per la bataille d’Occident (2013) i Congo (2012), i el premi Joseph Kessel 2015 per Tristesa de la terra (2014). L'ordre del dia, obra mereixedora del prestigiós Premi Goncourt 2017, que narra d'una manera trepidant i inèdita les bambolines de l'ascens d'Hitler al poder, va merèixer l'aplaudiment dels lectors i de la crítica. En l'apassionant 14 de juliol (premi Alexandre-Vialatte 2017) narra amb passió el dia de la presa de la Bastilla, el cèlebre 14 de juliol de 1789.

L’autor explica que “La meva novel·la és una bifurcació de la història, en un moment transcendental”. És el moment en que les classes populars trenquen el règim, fan girar la història, la burgesia pren part del poder  a la noblesa. Després d’aquells fets ja res serà igual i les monarquies ho hauran de tenir en compte a l’hora de governar. Mirar al passat és una manera de preveure el futur i evitar cometre els mateixos errors.

La història que fins ara hem conegut ens explica la presa de la Bastilla i ens assenyala alguns dels personatges que van protagonitzar la revolució, però la realitat és que presa d ela Bastilla va ser una acció col·lectiva. L’autor fa un exercici de nomenar cognom i treballs de molts dels assaltants ,que potser amb voluntat, potser per la inèrcia dels moviment de masses, es troben davant la fortalesa i ja un cop allà s’empelten del moviment revolucionari i acaben prenent la Bastilla, el símbol del poder reial.

Aquesta diversitat, espontaneïtat i amalgama de personatges   fa expressar a l’autor “En tornar a estudiar el 14 de juliol, em va cridar l'atenció l'heterogeneïtat social dels seus protagonistes i les seves conseqüències en l'actualitat. Alguna cosa semblança ocorre amb les armilles grogues o amb les persones que van prendre la Porta del Sol el 15-M. Moviments que continuen estant en marxa però que tenen lectures diferents”,

Vuillard comença la narració cercant les possibles causes de l’aixecament popular, així destaca la baixada de salaris d’algunes empreses tèxtils o els augments dels preus del elements bàsics, generen fam i condicions de precarietat brutals, ambdues causes conflueixen i generen un malestar i els treballadors de les manufactures Réveillon provoquen algunes manifestacions que acaben amb càrregues policials brutals que generen més morts que el mateix assalt a la Bastilla.

Passem de la cort de Versalles i la vida opulenta de la cort amb despeses gairebé insuportables per un estat que està pràcticament a al bancarrota, a seguir gairebé amb un relat cronològics a l’assetjament de la Bastilla i els fets que es van succeint fins l’assalt final des de que el periodista Camille Desmoulins, puja sobre una taula cafè de Foy i arenga la multitud de passejants i crida a prendre les armes contra el govern del rei i el poble encercla la Bastilla amb la voluntat d’enderrocar el poder absolut

Des de les delegacions dels revoltats que intenten fer de mitjancers fins els primers assaltants que aconsegueixen entrar a la fortalesa, les vicissituds gairebé còmiques en algun moment per poder arribar a entrar, fins a les celebracions i mort dels caps dels defensors...
L’autor explica que “He intentat reescriure la història enlairat del relat tradicional que donaven massa importància als personatges notable. Fins a aquell moment els relats no eren gens democràtics, va anar a partir d'aquest punt on es van tornar demòcrates “cap personatge de la novel·la està inventat, els he tret dels arxius de la ciutat que gràcies a Déu eren molt rigorosos”.

Vuillard reescriu una història on dóna protagonisme a aquells que mai fins ara l’havien tingut. Narra la història del moment en que hi ha haver una revolució, on les masses es van llençar contra l’absolutisme i les condicions de misèria en que vivien i segurament sense ésser-ne conscients canviaran la història.

Molt ben escrita, detallista en alguns  moments, fotogràfic en altres i la manera de descriure de notable realisme fa que en alguns moments en vegis situar en mig de la massa.

Sensacional!

14 de julio
Eric Vuillard
Colección Andanzas 936
Editorial Tusquets
Barcelona, febrer 2019

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

El PSOE (122) guanya les eleccions i suma amb Cs (57) o amb Podem (42) i independentistes

ELECCIONS GENERALS. Després dels resultats del 28-A, quin pacte de govern prefereixes al Congrés?

PSOE + Podem + independentistes
PSOE + Ciutadans