Creus de Sant Jordi

Honors i distincions

Sixte Moral 19-05-2019 20:59 Lectures 751
Entrega de les Creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2019. Gencat

Entrega de les Creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2019. Gencat

No es mai fàcil atorgar honors i mèrits a les persones. Sempre és una decisió subjectiva que no necessàriament ha de ser compartida pels altres.

Si aquest mèrits i honors els atorga l’administració, el govern de torn, segur que la polèmica està servida perquè en algunes de les distincions s’hi vol veure un biaix polític, quan no, partidista.

Per què uns i no altres?

Es mereixien els honors o hi ha alguna intencionalitat darrera la decisió? Es pregunta molta gent.

Mai plou a gust de tothom ja se sap i naturalment no hi cap obligació de compartir els mèrits que s’atorguen a les persones que són objecte dels honors.

També cal deixar clar que atorgar honors a uns no hauria d’anar mai en detriment d’altres.

Ni comparacions, que són inevitables però.

Tot i les reflexions que puguem fer no hi ha dubte que com cada any la concessió de les Creus de Sant Jordi per part de la Generalitat s’ha convertit en una autentica creu.

No és fàcil repartir mèrits i honors ja que sempre pots ferir sensibilitats a segons a qui li donis.

No és la primera vegada que la concessió aixeca controvèrsia i algunes polèmiques.

Enguany dos personatges han merescut més polèmica de la desitjada pel mateix govern de la Generalitat.

Si s’apel·la pels mèrits a la conducta pública i privada i la transmissió de valors hi ha qui ha contestat la concessió al futbolista Leo Messi, ningú discuteix la seva qualitat futbolística ni tampoc se li discuteix que hagi fet algunes accions solidaries però el seu judici i condemna per frau fiscal és realment una taca negra en el seu historial. Tant com per no donar-li un guardó? Cadascú tindrà la seva resposta però aquesta trajectòria no és la més brillant.. però vaja qui atorga les creus no ho veu així i per tant cadascú que assumeixi la seva responsabilitat.

I si arribem al cas de Núria de Gispert el tema ja és més sensible.

Segur que té una trajectòria interessant –en el seu cas no gaire més que molts polítics- però la seva activitat amb les piulades, la seva trajectòria és més aviat condemnable. Se la valora molt –diuen- com Presidenta del Parlament i se la blasma també molt com a tuitaire compulsiva que fins i tot ha estat reprovada pel Parlament que ella havia presidit. Què cal valorar en aquest cas a l’hora de donar o no una distinció?

La seva renúncia va resoldre el tema.

La controvèrsia inevitable però no pot ni deslluir ni desmerèixer algunes de les altres Creus atorgades amb tota justícia i que potser tot el rebombori generat han fet que passessin desapercebudes.

Ja sabem que totes les coses tenen la seva cara i la seva creu (no sempre la de Sant Jordi) i en aquest cas volem destacar per meritòria i merescuda la Creu de Sant Jordi que han atorgat al Moviment de Renovació Pedagògica en el trentè aniversari de la seva constitució, tot i que amb altres fórmules els MRP ja funcionessin en diversos territoris del país.  

La mateixa Federació comunicava la concessió de la Creu i la participava amb tots i totes els seus afiliats :

Ens plau comunicar-vos una gran notícia: El Govern de la Generalitat, a través de la Consellera de Cultura ens ha comunicat que ens entreguen el guardó de la Creu de Sant Jordi, distinció que ens fa moltíssima il·lusió compartir amb totes i tots els que feu la FMRPC. Moltes felicitats per la perseverança, les fites aconseguides i els reptes que ens queden per endavant. Enhorabona companyes i companys!!!.

És un atorgament a una feina col·lectiva, a una feina per millorar l’escola des de diversos territoris a vegades a contracorrent a vegades amb esforços personals prou rellevants.

Sorgits per la necessitat de revitalitzar l’educació al nostre país i fonamentalment per atendre les demandes de formació pel professorat quan aquesta era més aviat escadussera per part de l‘administració educativa. Ha bastit una xarxa de “moviments” al llarg del país que ha estat la base per l’organització de forces escoles d’estiu als territoris donant oportunitat d’estructurar l’intercanvi de coneixements i experiències i arrelar el professorat en el territori on viu, treballa i fa escola.

Molta feina i sempre ben feta.

L’anàlisi i l‘evolució e l’educació, la publicació de documents de gran interès per la professió, la presa de decisions valentes davant de l’administració en defensa d’una escola catalana, pública i d’alta qualitat han estat els seus  objectius

Pilar Gargallo, vilanovina, Presidenta que va recollir el guardó en nom dels Moviments amb què el Govern els ha distingit afirma en un reportatge del Diari Ara que parla amb els guardonats i guardonades que es dediquen a l’educació, que: “Es posa en valor la feina de molts professionals de l’educació escolar i del lleure que fa més de 30 anys que transformem l’educació, picant pedra des de les trinxeres”, explica. I afegeix: “El premi també és una manera de blindar l’escola catalana”.

Per a Gargallo, però també assenyala que cal seguir en aquesta lluita per una educació de qualitat creu que s’ha perdut la fermesa i la perseverança en algunes lluites socials. Si bé és cert que “hi ha molta gent implicada” en transformar l’educació, la presidenta de la Federació admet que “no és com abans”. “Potser ens hem trobat el camí més fàcil i no hi ha hagut tanta necessitat, però crec que falten ganes de revoltar l’escola”.

Quanta raó! l’escola encara està en situació de precarietat fruit de les retallades que s’han fet al llarg dels darrers anys i encara no han revertit. Possiblement l’alumnat no hagi “notat” massa aquesta precarietat de mitjans i recursos perquè s’ha suplert amb el treball, esforç i dedicació de la majoria del professorat que amb enginy, fent de la necessitat virtut se les han empescat per pal·liar les conseqüències de les retallades masses vegades amb desgast personal.

El reconeixement de la tasca del Moviments de Renovació Pedagògica a través de la concessió de la Creu de Sant Jordi, és, sens dubte, un reconeixement a tota una feina que ve de lluny però que encara no s’ha acabat ni s’acabarà mai en la formació el professorat i la formulació de propostes que ajuden i molt a la millora i a actualitzar l’escola. El guardó és també un reconeixement a la  tasca de cada un dels mestres i les mestres que dia a dia s’enfronten al repte de formar i d’educar a nenes i nens que seran el ciutadans del futur.

Marcel·lí Domingo. Ministre d’Instrucció Publica durant la República va afirmar  que els mestres eren els primers ciutadans de la república ho deia per la feina que feien per construïen una societat nova i ciutadans per tirar-la endavant..

Tenia raó, molta

Volem creure que La Creu de Sant Jordi als MRP ha estat molt ben concedida i ben segur que servirà per esperonar encara més per seguir la magnífica feina que han fet al llarg dels trenta anys de la seva existència a favor de l’educació i la formació del professorat d’aquest país peces claus per transformar i cohesionar la nostra societat.

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

El Departament de Salut està preparant una nova llei d'addiccions amb limitacions més àmplies contra el tabac davant un repunt del consum després d'uns anys de descens

Salut vol prohibir fumar a totes les terrasses. Què et sembla la mesura?

Molt bé
Malament