NON GRATA

A vegades en l’activitat política hi ha gestos que no tenen cap altre conseqüència que manifestar algun desacord. Això es pot fer de diverses maneres entre elles el de dir que una persona “ no és grata” en un indret o ciutat. Ara hem vist com en una ciutat de Jaén han declarat “no grat” a Carod Rovira, o be entre alguns alcaldes del veí i proper Penedès ( del mateix partit) s’han entrecreuat aquesta qualificació per problemes amb algunes elements essencials com l’aigua. El Ple de l’Ajuntament de Vilanova, ja no recordem quan fa, va declarar "non grata" a la Sra. Garcia Valdecasas fruit d’un càrrega policial a la universitat. Segurament aquella declaració era més una actitud de desacord, testimonial que no una qüestió textual. És a dir si la senyora hagués vingut a Vilanova – com ho ha fet privadament segons ella mateixa manifestava - ningú li hagués barrat el pas. Alguns periodistes ens preguntaven si els desacords permanents amb la Delegada del Govern –llavors tenia aquest títol- es devien a la declaració que havíem fet en el ple. Contestàvem que no. Que l’obligació d’una delegada era atendre aquelles peticions raonables i raonades que es feien des de la ciutat.

Ara però, quan la Senyora Garcia Valdecasas, ex-delegada ascendida a ministra del govern Aznar, acusa als socialistes d’anar coaligats amb uns assassins al senat em sembla que cal fer un pensament i reafirmar que no ens és grata però no ja a la ciutat sinó personalment. Rebutgem que es puguin fer acusacions d’aquest tipus malgrat algú la justifiqui , el propi Piqué , per exemple, dient que tothom té dret a equivocar-se ( alguns que s’han equivocat ho han pagat car oi Sr. Carod?), però el missatge ja està llençat i segurament algunes persones de bona fe s’arribaran a creure que sí, que anem amb assassins al Senat. Recordo fa quatre anys a la UPC de la nostra ciutat com una desolada Mercedes Aroz ( que teòricament va en una llista amb terroristes al senat) rebia la notícia de la mort de Fernando Buesa. Na vam fer l’acte electoral ja que l’emoció li ho va impedir. De que va ara la Sra. Valdecasas?.

Hi ha qui afirma i creu que en política tot s’hi val. No hi estem d’acord. Hi ha qui diu que en política s’ha d’aguantar tot. No hi estem d’acord. Fas política perquè vols i això representa alguna servitud però també creiem que tot té un límit. Fent política has d’aguantar que algun veí, presumptament afectat per algun pla urbanístic després de conjugar degudament el verb indignar, et tracti de xoriço, pots aguantar que un pocapena la nit del dijous gras empastifi parets de la ciutat tractant-te de feixista i de lladre, fins i tot has d’aguantar a un descerebrat que a les quatre d ela matinada i per telèfon t’amenaça, però que algú que a priori no és ni un veí “indignat” ni un pocapena ni un decebretat sinó que és una ministra de l’estat et titlli de còmplice dels assassins supera en escreix els límits del que és tolerable en política. Potser és un lapsus com pretenia fer veure els seu company Piqué, però la veritat és que en la intervenció de la ministre per tres vegades insisteix en el concepte d’assassins i, per tant, és possible un lapsus , tres de seguits és difícil de creure.

Per tant, a la vista del que diu i possiblement cregui la ministra en qüestió, pensem que la declaració de persona “non grata” que va fer l’ajuntament de la nostra ciutat fa temps per nosaltres ha passat de tenir un sentit simbòlic i testimonial a ser una realitat. Res a fer ni a voler amb els assassins però també res a veure ni a voler amb aquells que intencionadament criminalitzen al altres per obtenir fastigosament algun que altre vot despistat. Seguim creient que en política hi ha límits.



Sixte Moral
Candidat del PSC al Congrés de diputats