'A la taula d’en Bernat qui no hi és no hi és comptat'

La societat no s’atura per contemplar que fan o deixen de fer els membres d’una comunitat o una altra; la societat, com aquell que diu: tira milles, i qui es ressaga, doncs queda enrere. Això pot sonar atroç, i evidentment cal que els organismes que conformen la societat adoptin mesures que facin possible reincorporar els ressagats al pas dels avançats, així ho havia entès fins avui, des de l’última guerra mundial, els sistema de les democràcies europees. Però el que hem dit primer continua sent ben real, la societat dels homes no s’atura, mai no s’ha aturat.

Ara, en el moment històric que vivim, sembla, però, que una part d’aquesta societat occidental comença a pensar si no ens cal un reset, una aturada que possibiliti qüestionar-nos el sistema general: recursos ecològics trasbalsats, robotització laboral, comerç i sistemes financers globalitzats, emergència climàtica, guerres encobertes i refugiats, transvasament de poblacions... sembla que sí, que a la humanitat i als seus instruments li caldria un reset. Però, siguem realistes, el sistema -i de moment- pot pair tota aquesta problemàtica, i fer-la durar fins... fins que peti?

Mentrestant, ens hem de protegir, i si pensar i actuar en macro és intricat, pensar i actuar en micro sembla més possible; treballem la ciutat, medi en el qual avui encara posseïm ressorts per actuar-hi, la ciutat és el futur immediat. La nostra, Vilanova i la Geltrú, no és un sistema gaire deteriorat; tampoc posseeix, en l’actualitat, uns instruments optimíssims, però té forces possibilitats, té ressorts on recolzar-se per avançar. És situada en un espai geogràfic, que sí bé fins a principis del segle passat la va mantenir en un cul d’ampolla, en l’actualitat és força satisfactori: compta amb una estació ferroviària que la connecta amb la xarxa principal de la península i amb una de les 5 ciutats més importants d’Europa, Barcelona, amb el seu aeroport internacional i amb la xarxa europea de trens d’alta velocitat. Compta amb una autopista (la Mediterrània) i una autovia gratuïta que la connecta amb l’AP7 (A9), i el Sud peninsular i amb la AP2 que la uneix amb el centre espanyol. En fi, que si bé cal acceptar que és fàcil d’anar-se’n, també hem de dir que és molt fàcil d’arribar-hi. És una ciutat amb mar i platges, amb una de les principals flotes pesqueres catalanes i molls esportius i recreatius. Gran part de l’any Vilanova gaudeix d’un clima temperat, agradable. És molt fàcil de traslladar-se a peu o amb algun mitja no contaminant (bici, patinet) pel seu regular teixit urbà, per una xarxa de carrers que el projecte Sama van dotar d’una racional estructura. Josep Pla en Guia de Catalunya comenta: «Vilanova és una ciutat plana... és una de les ciutats que té més metres quadrats a disposició per cada un dels seus habitants». L’eix de la rambla articula la ciutat (que amb una més adequada senyalització encara podria ser més accessible). Si no em creieu, aneu algun dia a Manresa i proveu d’orientar-vos per la seva xarxa urbana. L’actual rambla principal ha esdevingut un Centre Comercial que acull cada cap de setmana una comarca que va de Gavà a Calafell a Igualada, altres centres comercials “professionals” han hagut d’inventar el que a Vilanova és la pròpia ciutat, parlo de La Roca Village, o Viladecans The Style Outlets. Hi manca, i aquesta deficiència ja és antiga, hoteleria, sobretot a la Vila, però existeixen antigues residències i velles cases d’indians que només esperen la iniciativa privada per esdevenir magnífics establiments a l’estil, per exemple, dels relais francesos (amb la deguda distància).  Què hi falta? Hi falta iniciativa i inversió. Inversions sobretot en la industria cultural i el comerç de qualitat, en la prometedora industria d’un oci cultural de talent, un espai pel qual la ciutat està dotada. Vilanova pot, i ha d’invertir, en talent, econòmicament i creatiu per la seva capacitat generadora d’una futura indústria cultural i d’oci, ha de optimitzar recursos que avui estan apuntats: la seva situació geogràfica, el seu clima, la capacitat demostrada de sectors joves, talentosos, dinàmics i renovadors.

Hem pogut llegir, de resultes de l’astorament causat per l’aparició d’un sobtat moviment d’extrema dreta en les antigues àrees metropolitanes, com en alguns barris i noves poblacions de la corona industrial de Madrid, que la sociologia urbana qualifica com “llocs que no importen”, com aquestes noves ciutats mitges han estat víctimes de l’”economia de l’arxipèlag”; una maniobra especulativa que malda per concentrar tot el talent: economia, dinàmiques emprenedores, tecnologia, etc., en unes poques àrees del seu interès. Veiem com aquestes ciutats mitges de la corona metropolitana, han estat víctimes de la destrucció de la industria que les va fer créixer entre els anys 70 i 90, i com aquesta desertització provocada per la dita “economia de l’arxipèlag”, ha comportat el vot del desengany que es dirigeix cap opcions cada vegada més dretanes, Cs o Vox. Aquests no és el cas de les nostres ciutats, no és el cas, encara, de les ciutats mitges de l’interland Català, però potser sí que alguna cosa semblant pot estar passant a la anteriorment dita corona roja barcelonina. I Vilanova -siguem-ne conscients- ha patit d’aquesta destrucció de la industria clàssica del segle XX, i pot patir-la més en un futur proper (els sistemes financers i especulatius més globalistes ja auguren la pròxima crisi per d’aquí no res), si no som capaços de reaccionar i canviar de xip, actuar en micro.

Vilanova pot reaccionar, no en tinc cap dubte. Té elements dins el seu teixit social i urbà per poder reaccionar. Prenguem per exemple ciutats com Figueres, coneixeu Figueres? feu-ho. Figueres disposa de cinc museus amb activitat dinàmica més enllà de la purament expositiva... però no té, ni de bon tros, l’activitat festiva i cultural popular que posseeix Vilanova, i té més de 10 hotels. Figueres, entre unes altres poques, seria un bon exemple per conèixer. Si els ciutadans de Vilanova no ens inventem la nova ciutat, algú la inventarà a costa nostra. Fa pocs dies llegia a la premsa barcelonina: «Vilanova i la Geltrú és uns “oportunitat” per a descongestionar la metròpolis de Barcelona». Descongestionar... això vol dir futurs dormidors? una ciutat dormitori? Alguna vegada els projectes de futur de Vilanova han contemplat “espais” urbans per a preveure el futur demogràfic de la ciutat; però si la ciutat no creix econòmicament: industria (la que sigui), comerç, mitjans..., amb quina demografia compten aquests plans de futur demogràfic? Amb persones que dormen a la ciutat però no hi treballen? més pisos dormitori. No és aquest el futur que jo espero per a Vilanova i la Geltrú. Espero, del talent, de la capacitat, de les condicions i les necessàries iniciatives, un futur més esperançador.