Tercer dia a la vall de la tranquil·litat

Hi ha dues persones que em comencen a fer pensar que tancar les perruqueries ha estat un error: un és l’home dels cafès Fortaleza. La seva tofa hiperbòlica no entra en la pantalla del televisor, potser és que és per a pantalles XXL, no ho sé, però si la cosa segueix així pateixo per si les seves cervicals aconseguiran seguir suportant una massa com aquella de cabells. L’altre sóc jo. Malgrat la tendència al decreixement de l’economia mundial, la inclinació còsmica que es percep cap a la decadència, presento una inflació capil·lar descontrolada de proporcions argentines. Quan s’acabi el confinament, serà la primera tasca inexcusable, o bé, es tornaran a posar de moda els looks Jackson’s Five.

Vaig aconseguir tenir la quotidianitat sota control en poques hores, de manera que la vida en reclusió s’està tornant monàstica. Només dos o tres correus d’alumnes al dia. El 80% em demanen solucions informàtiques de nivell. No accedeixen al lloc web i demanen auxili. En tots els casos han teclejat malament alguna part de l’adreça. Podria cobrar-los i inventar-me alguna patologia profunda del programari. Altres m’envien textos. Els llegeixo amb il·lusió autèntica. Alguns ho fan amb una foto del seu treball escrit a mà; l’obro amb el paint i corregeixo sobre la imatge; laboriós però… i què. Tinc temps, tinc teeeemps… El millor és el d’una alumna que ha fet una redacció en castellà però com troba que està bastant currada -paraules textuals- em pregunta si me la pot enviar per a que li tingui en consideració. Clar, jo no em vull posar radical, intolerant ni dogmàtic, ara bé, el fet que jo sigui el seu professor de català trobo que és un inconvenient insalvable. Llàstima. M’hagués agradat veure els resultats d’una redacció bastant currada, la veritat.

Ara són un quart de quatre de la matinada. Per si no fos prou avorrit el confinament, jo me’l faig més llarg. Demà sortiré a comprar fruita. Ho espero amb una il·lusió infantil exagerada. Desitjo fins i tot no trobar-ne a la primera botiga i haver de seguir-ne tres o quatre. A veure si les hordes d’esquilmadors em fan el favor. Reconec que potser no és el desig més correcte però tampoc és greu, jo faré cas, ho prometo. em mantindré confinat tant com sigui possible.