Literatura

Ballaven el black bottom

Frederic Llopart 05-07-2020 19:25 Lectures 496
Coberta de 'Ballaven el black bottom' de Joan Rendé. Eix

Coberta de 'Ballaven el black bottom' de Joan Rendé. Eix

La novel·la ens transporta a la Barcelona dels anys anteriors a la guerra civil. El barri del Poble Nou esdevé el marc on la família Masdeu va fent la seva vida, les seves relacions, expandint el seu negoci. Les vivències de la família constitueixen la base de la narració que va abastant part de la història del país de la primera meitat del segle XX i com aquesta va afectant la relació entre els membres de la família. Moment d’enfrontaments de les gran corrents ideològiques que al país no van acabar bé. Els estralls de la guerra i els danys col·laterals aliens a la guerra en sí però derivades de relacions a voltes enfrontades.

Joan Rendé i Masdéu (Barcelona, 1943). Periodista, narrador, novel·lista i professor de literatura. Fa estudis de medicina, filosofia i lletres i periodisme. La seva columna al diari Avui, amb el pseudònim de Doctor Scopius va marcar tota una època de l'articulisme en català. El 1982 guanya el premi Ciutat de Barcelona de periodisme.

Amb el seu primer llibre, Sumari d'homicida (1978), guanya el premi Víctor Català del 1977. Més tard publicarà Consultori sentimental de Cecília Bibiloni (1988), La cavalleria impossible (1992), El barber violador (1997), premi de la Crítica Catalana, La pedra a la sabata (2004), guardonat amb el premi Mercè Rodoreda i el Crítica Serra d'Or, Un dimarts (2008) i Els anys de la serp (2017). Ara torna amb la novel·la Ballaven el black bottom que ha recollit unes molt bones crítiques. 

Bona part de la seva obra es caracteritza per un marcat sentit de la ironia. Va ser membre del mític col·lectiu Ofèlia Dracs.

Joan Rendé col·labora en la premsa i podem llegir els seus treballs a mitjans com l'Avui o Serra d'Or, però també ha treballat en ràdio i televisió, amb guions per a TV3 i per a Catalunya Ràdio, on va tenir un gran èxit amb el programa Consultori sentimental de Cecília Bibiloni (1987-1988).

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. I com a nota local podem dir que va ser el director del Setmanari de Vilanova i la Geltrú.

El protagonista és en Joan Masdeu un jove que pertany a una família que tenen un negoci de transport amb carros al Port de Barcelona, un negoci que els procura uns beneficis que els permet viure amb una certa desimboltura i possibilitats. La família és mou en un conservadorisme però també amb un cert esperit liberal. El pare d’en Joan, malgrat formar part del sometent i de la Unión Patriòtica tampoc fan escarafalls a un cert catalanisme moderat i d’ordre. En el fons hi ha la voluntat de la família de tenir una certa estabilitat i prosperitat materials i considerar-se una família “acomodada” que no pas les batalles i trifulgues entre els diferents bàndols ideològics que van dominar la primer part del segle XX.

En Joan no té clar a que es vol dedicar malgrat el seu somni és esdevenir oficial de marina intenta aconseguir-ho però no ho aconsegueix. L’aspiració d’en Joan era ingressar a la marina militar però, quan esclata la guerra, dubta si unir-se al govern legítim o als militars rebels i colpistes en funció d’on tindrà més possibilitats de fer realitat els seus somnis. En Joan ha mostrat sempre, interès per la seva preparació física i practicà l’atletisme al club Júpiter, club catalanista i d’esquerres malgrat ell no senti excessiva afecció a la política però assisteix a diversos actes polítics de l’Esquerra més com acompanyant dels seus amics que com a protagonista. Ha de participar com atleta en l’Olimpíada popular però tot acaba en un no res ja que es va suspendre l’esdeveniment per l’aixecament militar del 18 de juliol.

Professionalment no té massa interès en seguir la feina a casa seva traginant entre carros i camions i troba lloc a l’oficina d’una indústria tèxtil del seus parents, els Illa. Allà coneix la vida del treball, es troba amb la funció i acció dels sindicats i també trava alguna amistat amb els representants anarcosindicalistes que en el futur li portarà problemes. A mesura que va creixent també va vivint els canvis que es produeixen a tot nivell i un canvi important és l’arribada del ritme conegut com la música del jazz i el ritme del black bottom que el Joan, les seves germanes i els seus amics ballen de manera desenfrenada al garatge de casa seva amb un gramola que el pare ha comprat per poder escoltar sarsueles. Aquest ritme els empeny, són temps moderns i cal aprofitar l’empenta que porten en tots els sentits. 

Els enfrontaments entre ideologies portades a l’extrem forma part de la història de la narració, des d’una família d’ordre com la del protagonista, amb poc nivell de politització però compromesa amb la societat es viu de manera molt dramàtica. Els primers temps de la guerra amb un cert descontrol fa que moltes persones vulguin fugir de persecucions a vegades fonamentades en revenges personals i d’accions fora del control de les autoritats i que no tenien cap sentit.. En Joan intentarà la fugida amb un final realment tràgic però que demostra com de volubles eren les situacions i els compromisos en el temps de guerra.

L’autor posa l’èmfasi en com masses vegades la consciència col·lectiva pot ser manipulada i reconvertida en actituds que poc tenen a veure amb les ideologies que diuen defensar.

Rendé reinterpreta el moment històric a través de la seva família, un oncle del que havia sentit parlar i que ell hi posa la dosi de ficció i de creativitat que dóna peu a una novel·la prou interessant per fer-ne una lectura acurada.

Excel·lents ambientacions i descripcions del barri del Poble Nou i de la transformació que va tenint al llarg dels anys en que transcorre la novel·la.

Personatges que es fan propers a mesura que els vas descobrint.

Ben escrita, una trama molt correcta i entretinguda.

Val la pena llegir-la.

Ballaven el black bottom
Joan Rendé
Col·lecció  A tot vent, nº720
Edicions Proa
Barcelona, gener 2020

 

 

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La comarca del Garraf està registrant en els darrers dies un repunt dels casos de coronavirus entre la població i la Generalitat ha suspès els ingressos, les visites i les sortides de les residències de gent gran de Sitges

Creus que la població s'ha relaxat i no compleix amb les mesures de prevenció de contagis?


No