La nostàlgia

D’una manera especial, bonica i que recordem tota la vida.

Hi ha instants d’aquells que algú et regala i que són màgia; i la memòria de tant en tant te’n retorna algun. I aquell trosset de temps t’acarona el cor. El record és tan present, quasi real, que un calfred electritzant et travessa tota. Només uns segons, gairebé ni te n’has adonat però somrius.

Sents com vas sentir llavors. I t’encanta! Amb mans tremoloses, ressegueixes els contorns d’aquell moment. T’abandones en el temps i et desfàs de la pressa. Curosa i amb la mirada àvida, no vols descuidar cap racó ni oblidar cap detall d’aquell aleshores màgic que ara torna a ser.

I reapareix aquella sensació, intacta. La palpes des del present i la revius. Potser alguna llàgrima galtes avall.

I voldries que l’instant durés per sempre.