Coronavirus

Brot, rebrot i....

Sixte Moral 10-08-2020 11:45 Lectures 1614

Exclamàvem allò de “cau, recau i Sant Vicenç!....” i arreplegàvem totes les cartes que hi havia damunt la taula. Jocs innocents .

Ara, brot, rebrot i sant.... i  sembla que anem recollint i arreplegant els virus que circula encara. Agafem tots els virus que corren per l’ambient en una mena de ruleta gens innocent.

Se suposa que la majoria de les persones hem procurat seguir els protocols i comportaments aconsellats per l’autoritat sanitària però també hi ha xifres que demostren que una certa laxitud que ha servit per abonar els rebrots.

El 30 de març escrivíem pensant encara en una llunyana sortida del confinament: I per això cal preparar-nos, que no ens agafi a traïció com el confinament i per tant que estiguem amb els ànims i la temprança suficient per tornar al carrer, no cal que ens ho mengen tot en un sol dia, no cal que siguem golafres i mica en mica, amb calma anem, recuperant la normalitat, que no serà com ara la coneixem, però ens hi adaptarem.

Hi ha dades, menors sí, però significatives per la transmissió fruit de les actuacions desmesurades per part d’una minoria certament però potencialment transmissora de manera comprovada. Dades eloqüents La policia de Vilafranca posa un centenar de denúncies per no portar mascareta i 12 per 'botellons' i més de 250 Actuacions contra l’incivisme vinculat a “passar” de les mesures anti covid.

I també llegim les dades de Vilanova i no són precisament per llançar coets: Només en el darrer cap de setmana, la Policia Local ha hagut de fer més de 75 intervencions per botellots, aldarulls, o festes privades que molestaven els veïns.

No deuen ser dades massa allunyades de les habituals per aquesta època però clar no estem “com sempre” sinó en un alarma sanitària. 

Bé, és cert que sempre hi ha un franja repatània a qualsevol acció solidària i ara això de mans, mascareta i distància és una recomanació sanitària, una manament de l’autoritat però també una acció solidària i de comportament cívic.

Es confiava en l’estacionalitat del virus però no ha estat dissortament així .En tots els conflictes i enfrontaments per més durs que siguin sempre hi ha treves. Aturada de l’acció bèl·lica o l’enfrontament per intentar recomposar-se i cercar els hipotètics camins de possible sortida feliç. La pandèmia semblava que ens havia donat una treva, ho desitjàvem, ho necessitàvem, però totes les treves es trenquen i aquesta també s’ha trencat. Esperàvem la reacció del virus a la tardor i s’ha produït molt abans del que ens pensàvem.

S’ha avançat traïdorament de manera descontrolada. I hem retrocedit en alguns territoris a les fases i restriccions que ja gairebé havíem oblidat.

Els nous brots -potser és la continuïtat més apaivagada de la mateixa pandèmia- posen elements damunt la taula, un primer ens mostra com ho estem fent i sembla que en aquets sentit tot plegat és manifestament millorable i en segon lloc permet comprovar si el sistema sanitari està recuperat i pot aguantar una altre onada d’infeccions -la de la tardor?- amb garanties de que no col·lapsarà amb els coneixements i l’experiència ja adquirida. 

Però ens sembla que per la dades que hem anat veient ens hem adonat que no havíem fet la feina tan bé com calia.

Tantes setmanes criticant i quan es tocava a nosaltres dirigir resulta que no estem preparats.

On queden tantes declaracions ampul·loses i una mica absurdes...

Vet aquí que el rebrot ha vingut a demostrar el contrari. Que aquí no es fa tot bé. Que l’emperador anava nu.

Ho reconeix la Consellera que afirma que a vegades arriben tard.

El Consellar Buch proclama confinaments que després el jutge li fan tirar enrere.

La Consellera Budó amb un cinisme polític aclaparador intenta carregar davant  la seva incompetència l’origen del rebrot en el mal comportament de la ciutadania.

I està bé que renyi si abans han donat explicacions clares i han posat tots els mitjans possibles a seguir perseguint el virus i evitar rebrots i això no ha estat així. Quan renyes sense autoritat moral difícilment et creuran. I avui, al nostre entendre, part del govern del país no té ja aquesta autoritat.

En fi tot plegat ha posat les coses en la realitat i la realitat és tossuda i ve a explicar que dissortadament aquí no tot ho fem bé i cal que ho comencem a assumir per, reconeguts els errors, modificar comportaments.

Però això no sols ho diem els desafectes a aquest govern, a la seva gestió i al seu capteniment sinó que cada cop els experts es tallen menys i critiquen obertament l’autoritat competent.

En fi potser si s’hagués actuat amb una mica més de prudència i humilitat en el seu moment avui no s’hauria d’actuar amb l’ urgència que moltes vegades provoca més errors dels necessaris.

Hores d’ara els brots i rebrots sembla que milloren, la taxa d’infecció torna a baixar però segurament ens anirem trobant amb aquets corbes i rebrots durant temps. Haurem d‘assumir i interiorització ja, el que diuen forces experts que mentre no hi hagi vacuna (informació contradictòria mentre algunes vacunes generen grans esperances l’OMS  rebaixa expectatives).

Estem a un mes aproximadament del gran repte de l’inici de la tardor, l’obertura de les escoles.

No hi ha discussió, les escoles han d’obrir-se però el cert és que ara genera una certa inquietud. El juny la consellera de Salut deia: “Sabent el que sabem ara, tancar les escoles no hauria estat la primera mesura a prendre. Epidemiològicament era molt lògica, perquè si protegeixes els nens, es redueix la transmissió”, ara ningú posa la ma al foc assegurant una reobertura tot i que s’estan prenent mesures per poder-ho fer amb totes les garanties.

Cada escola sobre les bases comunes de la conselleria de Sanitat i Educació elaboren un protocol en funcions de diverses variants des del nombre d’alumnat que té fins a les portes d’entrada que poden ser utilitzades. Tot sembla molt apamat però hi ha entre els i les docents un cert temor de que no sigui possible començar i seguir el curs amb una certa normalitat.  

Obrir o no obrir les escoles marcarà un punt important en el trànsit de la pandèmia a la “nova normalitat” o represa, tant em fa. Ben segur que el que fem ara i les actituds que tinguem serà determinant per poder reobrir l’escola d’aquí aproximadament un mes.

Estaria bé fer-ho possible. Més enllà del continguts i coneixements hi ha procés de socialització els nens i nenes que no es pot perdre si no volem tenir una generació amb dèficits socials.

L’autoritat fa i farà, segur, podrem criticar-la però això no ha de ser obstacle per seguir les seves recomanacions i si cal complir les prohibicions, però per damunt de tot hi ha el sentit personal de la responsabilitat i és la suma de les responsabilitats individuals que pot fer una vida col·lectiva més “normal” i segura. Per tant ara més que mai l’apel·lació a comportaments responsables i solidaris prenen més força que mai.

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Davant de l'augment del risc de rebrot i dels positius, el Govern admet que treballen en noves restriccions que podrien passar per un confinament de cap de setmana o un confinament domiciliari durant 15 dies

Creus que és necessari un nou confinament domiciliari per controlar la pandèmia?


No