Mestres i escola, un nou començament

Ja fa uns dies que el curs ha començat, primer els mestres han retornat a les seves aules un setembre més, després del fiasco estrany de les adjudicacions de places del més de juny que es van resoldre certament amb rapidesa, no sabem si complint les expectatives dels professionals implicats (hi ha queixes raonades de professionals que s’han de desplaçar més de 200 quilòmetres per anar a  treballar. Ja s’anuncien mobilitzacions per diversos temes). Però sigui com sigui els mestres ja han posat fil a l’agulla i es preparen per afrontar com sempre, amb rigor professional, expectatives de treball i esperances de bons resultats el curs 2025-26.

Una setmana més tard el ritual de les entrades a les classes s’ha repetit, la cridòria, algun plor, el retrobament de nois i noies amb ganes d’explicar amb ets i uts els mesos de vacances al pati de les escoles que semblen ressuscitar de la letargia d’aquest mesos d’estiu. 

Les ciutats i pobles tenen una vegada més l’animació de les anades i vingudes de les escoles, agafen ja un ritme habitual que s’havia trencat en els mesos de vacances escolars. A les entrades i sortides de les escoles l’animació és evident els primers dies, després la rutina s’imposarà i es situarà com la normalitat al llarg del mesos vinents, els de la durada de tot el curs.

Des de fa temps a l’escola cada cop se li exigeix més i és lògic que així sigui. La nostra societat, la més propera, però també la relació global és cada cop més complexa, àmplia, incerta i amb fronts molts diversos, alguns de desconeguts i per tant els aprenentatges, els coneixements a impartir, les tècniques a dominar, però també les actituds i els valors han de ressituar-se   permanentment, han de ser mutables i evolutius sense perdre el seu sentit primigeni. La societat i l’administració que ha dipositat en la institució escola la formació en tots els sentits dels futurs ciutadans i ciutadanes li reclama un esforç perquè es posi al dia, perquè no existeixi una dissociació massa  exagerada entre el que es fa i s’aprèn a l’escola i el món real, el que passa i es viu a la quotidianitat. Per això, però, cal que els recursos siguin els necessaris i suficients per cobrir les contingències del treball a les escoles i poder oferir tots els serveis possibles i necessaris per complementar el treball dels professionals. Si la societat ha delegat la formació i part de l’educació en l’escola, cal que aquesta societat atengui les demandes raonables que fan amb reiteració els professionals de l’ensenyament i l’educació. La societat hauria de tenir clar que els professionals de l’educació, els mestres mereixen un respecte i comprensió que va més enllà de l’exigència professional, sinó de reconèixer la tasca que fan en pro de la transformació positiva de la societat, la feina per la igualat i l’equitat i això no només vol dir sous justos sinó vetllar pels recursos, vetllar per la formació permanent, vetllar per un entorn còmplice amb la feina educativa, vetllar per la millora de les condicions de treball i de recursos per poder afrontar els reptes amb la garantia adequada evitant al mateix temps frustracions professionals per una banda i fracassos escolars per un altra.

S’atribueix a Alexandre Dumas la frase de que “si els nens són tan espavilats i els homes tan cretins, hem de cercar la causa en l’educació”.

I, sí, l’educació és fonamental.

I si entenem que és fonamental per la nostra societat i per la millora de les condicions de la nostra convivència tots i totes tenim responsabilitats individuals i col·lectives en el camp de l’educació, per tant hem d’assumir el repte de trobar els elements d’acord comú que ens permeti garantir estabilitat en el sistema educatiu com a pas previ de que els seu funcionament ajudi a la transformació social, que garanteixi l’equitat, el progrés i l’aprofundiment de la llibertat i la democràcia. I per això cal cuidar i bé els professionals que cada dia es posen davant l’alumnat a les aules, facilitar la seva feina amb recursos diversos (econòmics, infraestructurals, humans, socials...) i suports dels entorns.

Caiem massa vegades en la temptació en fer el debat dels temes més mediàtics, però a voltes menys transcendents, dels temes educatius i en canvi plantejar-nos el paper de l’educació en moments d’un cert trasbals social sembla que ens costi, que ens faci mandra perquè, segurament s’haurien de remoure masses coses -i això sempre és incòmode- i segurament, també constataríem que malgrat els esforços que s’han fet que encara no n’hi ha prou  (encara passat una dotzena d’anys patim les retallades que es van fer el 2010 i següents) si volem que l’educació agafi aquells objectius primigenis i bàsics que es formar ciutadans i ciutadanes de manera integral i alhora transformar la societat cap a millor.

Uns bona educació en els sentit més ampli és la millor inversió de futur que pot fer la nostra societat, per això ara que comença el curs caldria fer-se el propòsit de cuidar l’escola i els ensenyants, acompanyar-los en el processos de canvi permanent i a donar les respostes adequades als plantejaments que vagin sorgint. La funció de les escoles és, entre altres coses, la transmissió dels valors de la cooperació, del coneixement, del respecte plural sense perdre els valors d’identitat i referencials de la  nostra ciutat i del país i de transmetre’ls al conjunt de la societat.

Un nou començament de curs, un nou compromís que assumeixen els professionals que com sempre treballaran amb esforç i dedicació per obtenir els millors resultats a final de curs.

Bon curs i endavant.