Quan tothom diu ser republicà

El passat dissabte es va celebrar a Sitges un acte de repulsa a la monarquia espanyola. Un acte propiciat per la recent fugida de Joan Carles I a l’hotel més luxós del món, presumptament convidat per un vells i agraïts amic de llunyà orient. Una fugida símbol de la putrefacció de la institució.

L’acte celebrat a la plaça de l'Ajuntament, recolzat per bona part de l'esquerra municipal i diverses organitzacions socials, va ser un clam per enderrocar la institució instaurada pel dictador Franco. Una crida a iniciar un procés constituent que pot obrir diverses finestres, cada una amb objectius i horitzons diferents, però que sense cap mena de dubte serà el conjunt del poble qui decideixi quin serà el camí a recórrer.

Però vaig trobar a faltar alguns partits i organitzacions sitgetanes que es fan dir republicanes. Uns per que no volen sortir del confort d’una constitució redactada i votada sobre l'amenaça de les armes dels militars i d’altres van renegar de la concentració per que no s'enmarcava únicament en la reclamació d'una República catalana.

L'acte de dissabte no era això, ens vam reunir per reclamar un cop més per la República com a forma de govern més justa, democràtica i eina més factible per assolir tots aquells objectius que el poble desitgi. La paraula República ens engloba a totes i tots, amb diferents objectius, diferents concepcions de com organitzar-nos o la relació amb la resta de pobles de l’Estat. Però tots sota l'aixopluc d’un ideal, la República. Això és la República.

Carlos Sola (Sitges en Comú i Conseller Nacional de Catalunya en Comú)