Corrupció

Blau o roig

Francesc Murgadas 16-08-2020 9:28 Lectures 412
El líder de Podem, Pablo Iglesias, amb el rei Felip VI a La Zarzuela. ACN

El líder de Podem, Pablo Iglesias, amb el rei Felip VI a La Zarzuela. ACN

Hores d’ara, no crec proclamar cap heretgia si dic que els que tenen sang blava, tenen la vida molt més fàcil. Només cal veure com el nostre rei i la seva família es passegen pel país com si anessin a visitar les possessions i s’instal·len a Mallorca -la residència d’estiu- sense haver de passar, aparentment, cap quarantena o control d’arribada. Això queda per la resta de mortals. Els de sang roja que suem, hem de respectar la distància social (quin concepte més paradoxal) i tenim problemes per arribar a final de mes.

La reflexió pot semblar una mica reiterativa. Penso que, hores d’ara, tothom que ha fet una mínima anàlisi, té una idea clara del bàndol en què milita. I quan veu com la figura del rei emèrit i tot el que l’envolta, surt als mitjans de comunicació tot buscant-li i buscant-los motius d’exoneració, perdó o exculpació, mentre Pablo Iglesias i el seu entorn, un cop esgotats els filons de les donacions veneçolanes i el xalet de Galapagar, han de suportar acusacions de malversació en base a fets més o menys irrellevants, pren partit immediatament.

Perquè ningú amb dos dits de seny pot posar a la mateixa altura dos fets. Un suposat regal de 2008 de 100 milions de dòlars d’un agraït rei àrab, Abdalá bin Abdulaziz al-Saúd, al rei emèrit que aquest remena i manipula fins convertir-lo en un altre suposat regal d’amor de 65 milions a la seva amant, i la creació d’un fons d’estalvi en la comptabilitat de Podemos, el partit morat, a partir de l’ingrés lliure del 15% del sou dels càrrecs del partit i destinat a ajudar causes solidàries. Menys encara quan el primer fet deriva d’una investigació de la fiscalia econòmica i el segon és conseqüència de la denuncia d’un advocat del propi partit, acomiadat per assetjament sexual i laboral, i que gestionava aquells diners, cosa que li hauria permès denunciar-ho ja feia temps.

I aquí és on jo volia anar a parar amb la reflexió. Al paper bàsic dels intermediaris, dels rastrejadors de corrupcions diverses i dels administradors de justícia en tot aquest escenari. Sobretot aquells que, tot i ser sang roja pels seus orígens, en virtut del seu càrrec han rebut (o creuen haver rebut) una transfusió més o menys important de sang blava que els fa posar-se del costat d’aquests.

Canviar de bàndol i dedicar-se a exonerar als blaus i a culpabilitzar, de manera més o menys forçada, als rojos.

Però no ens enganyem, la divisió entre blaus i rojos no és patrimoni exclusiu del camp de la política. Encara que sigui en aquesta on més apareix i on més “mestissatge” es detecta. I arriba arreu de l’escala social bàsicament perquè el diner o el poder solen ser ingredients fortament “blavejants”. Fruit d’això, no ens enganyem, fins i tot els jugadors de futbol d’un equip de segona divisió tenen cada dia a la porta del vestidor o de casa un sanitari disposat a fer-los el test del coronavirus tants cops com calgui, mentre el ciutadà normal, el de sang vermella, ha de fer cua un parell d’hores si té símptomes, esquitxar la mosca si l’únic que té és neguit, o esperar que li toqui la loteria d’un cribratge aleatori. I mentre a nosaltres ens imposen prohibicions per viatjar a segons quins llocs i restriccions en forma de confinament a altres, els blaus per naixement, adopció, enriquiment o contagi, poden seguir fent la seva vida. Aquella que tots somniem mentre anem trampejant la “nova normalitat”. Un segon concepte paradoxal que, ens agradi o no, hem acabat entomant. Com la diferència entre la sang blava i la roja.

Ens hauríem d’anar acostumant a acceptar que, com en el cas del coronavirus, hi ha rojos asimptomàtics que, quan els hi fas el PCR corresponent, mostren la presència d’anticossos blaus. I que, a més, tenen una capacitat de contagi molt alta. O Lluís Bàrcenas no fou una font de contagi de corrupció? Però també hauríem d’acceptar que els blaus -per genètica o per contagi- sembla que tinguin immunitat absoluta. O potser coneixeu algun monàrquic que, asimptomàtic o declarat, actuï com una persona de sang roja?

Intueixo que per això, els rojos de debò reclamem una resposta quirúrgica. L’extirpació.

Actes reflexos

Francesc Murgadas

Francesc Murgadas

Reflexions a volta de correu... naturalment electrònic

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Davant de l'augment del risc de rebrot i dels positius, el Govern admet que treballen en noves restriccions que podrien passar per un confinament de cap de setmana o un confinament domiciliari durant 15 dies

Creus que és necessari un nou confinament domiciliari per controlar la pandèmia?


No