Contagi

Si consultem el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, podem comprovar que un contagi és la “transmissió d’una malaltia a un individu sa per contacte directe o indirecte”. Una definició que, com quasi totes, demana algunes matisacions. I més en aquests dies on el concepte surt a la conversa cada cinc minuts de la ma de la pesta porcina africana que, de moment, ataca als porcs senglars i amenaça els nostres porcs.

La primera és que no totes les malalties funcionen igual. Que n’hi ha que son fruit dels nostres desequilibris interns (diabetis, reuma...) i d’altres que son provocades per l’entrada al nostre cos de microorganismes (refredat, pulmonia...) que poden ser microbis (cèl·lules amb vida pròpia) o virus (estructures que necessiten una cèl·lula per viure-hi).

La segona -molt important- és que aquests microorganismes poden ser patògens o no. Un patogen és aquell que, un cop entrat en el nostre cos, n’altera el funcionament, provocant-nos la malaltia, més o menys greu. Pel seu costat, el “no patogen” es limita a entrar en el nostre cos per seguir viu i, quan pugui, sortir-ne per contagiar altres individus i propagar-se mentre nosaltres seguim fent la nostra via.

La pesta porcina africana, i la pesta porcina en general, es limita a actuar com a patogen quan envaeix un porc, comportant-se com a no patogen en cas d’entrar en un humà. Una peculiaritat que els experts destaquen i repeteixen per tranquil·litzar a la població.

Però hi ha un fet que hem de destacar. La necessitat del virus de la pesta porcina de que algú l’ajudi a entrar en un organisme després de sortir d’un altre. Perquè la seva supervivència depèn de l’aportació d’aquest nou hoste en aliments i protecció. Amb dues variants possibles: La del contagi directe entre malalt i sa, i la d’aquest contagi mitjançant un “vector”, és a dir, un altre organisme diferent que l’aculli momentàniament mentre espera trobar un receptor sensible. Aquest sembla que seria el cas que ens ocupa. Un virus, el de la pesta porcina africana, que fa emmalaltir els porcs (senglars o no) transmetent-se entre ells, però que, pel que sabem, també pot ser transmès pels humans que, també pel que sabem fins ara, no pateixen la malaltia tot i poder tenir el virus dins del seu cos.

Acabo d’adonar-me, però, que aquesta manera de funcionar pot aplicar-se a un segon problema que aquests dies també omple els diaris. El creixement de les idees i comportaments feixistes, especialment entre els nostres joves. Una situació a la que podríem aplicar la definició inicial dient que funciona fent la “transmissió d’una ideologia determinada a un individu sa per contacte directe o indirecte”. Procés que, evidentment, es pot fer també amb les idees correctes i positives. Però enfront del qual, quan és negatiu, caldria posar alguna mena de barrera, naturalment efectiva.

Perquè, si és positiu i recomanable escampar i “contagiar” les idees i actituds positives, no ho és tant crear l’ambient que, amb l’excusa de la llibertat de pensament mal interpretada, afavoreixi l’expansió de les idees racistes, xenòfobes, masclistes, etc.. entre nosaltres.

Màxim quan, l’estudi del comportament del contagi de malalties demostra que la seva expansió té un potenciador en la presència d’aquells “vectors” que no emmalalteixen (en principi) però propaguen la malaltia.

I, per tant, si posem mesures de protecció per impedir que la pesta porcina africana s’escampi gràcies als contagis que nosaltres podem generar, potser caldria posar-ne algunes als mitjans de comunicació per evitar que les idees pernicioses segueixin propagant-se entre una joventut que, amb l’ajut de les noves tecnologies de la informació, les està rebent per tot arreu i a tota hora.

Però, òbviament, no es tracta d’eliminar als “vectors” com sembla que faran amb els porcs de granja. Es tracta d’educar-los per fer-los resistents a la malaltia de la mala informació. De vacunar-los contra el feixisme en totes les seves variants.