La deslocalització industrial de l’Alt Penedès

Durant els darrers seixanta anys l'Alt Penedès, on viuen actualment 109.000 persones, ha combinat l'activitat agrària (vitivinícola), industrial, constructiva, comercial i de serveis. A la potència tradicional de la vitivinicultura i el comerç, s’hi han afegit la industria, que ocupa un 37% de la població activa de la comarca, i els serveis, que n’ocupen el 58%. Aquest equilibri entre els diversos sectors econòmics va permetre a  l’Alt Penedès trampejar la crisi de 2007-2008. En canvi, la crisi social i econòmica provocada per la crisi sanitària de la Covid-19 ha impactat durament en aquesta comarca, agreujada per dues crisis estructurals: la de la viticultura i la de las indústria de components de l'automòbil, com mostren els 1.202 EROS que han afectat 7.741 treballadors i treballadores (un 25% de la població ocupada).

La comarca de l'Alt Penedès, i el Penedès en general, s'enfronta a una profunda crisi industrial, concretada en el sector de components de l'automòbil que dóna feina de manera directa i indirecta a uns 2.500 treballadors a la comarca. En aquests moments hi ha dues empreses d’aquest sector que han anunciat el tancament definitiu de les seves fàbriques a la comarca: Robert Bosch i Alfisa amb 400 treballadors.

Igual que en el cas de la veïna Saint Gobain, estem davant d’una deslocalització industrial. És a dir, tanquen aquestes fàbriques no perquè no tinguin feina o perquè la seva producció així quedat desfasada, sinó perquè aquesta mateixa producció es farà a països on els costos salarials i ambientals son molt menors. 

El tancament d'aquestes empreses significaria un cop mortal a la indústria i a l'economia de l'Alt Penedès i comportaria un augment espectacular del nombre de persones en atur a la comarca. Unes 1.000 persones, entre treballadors directes i indirectes, poden quedar-se sense feina, i es sumarien a les 6.267 que hi ha actualment en atur. Una veritable catàstrofe econòmica i social per l'Alt Penedès.

Estem, doncs, davant d'un problema que exigeix la intervenció dels ajuntaments, consell comarcal, govern de la Generalitat de Catalunya i govern d'Espanya, per garantir aquests llocs de treball i el teixit industrial en perill a la comarca. Però, cal anar més enllà, i emprendre la necessària reconversió industrial de la comarca cap a una indústria sostenible, capaç de produir productes d'alt valor afegit i de generar llocs de treball qualificats.

La solució, però, es troba en l’àmbit del Penedès. Som la quarta vegueria de Catalunya per nombre d’habitants i ja és hora que la nostra veu s’escolti. Una veu unida, que superi els àmbits municipals i comarcals. Cal que comencem a pensar el Penedès com a conjunt, cal que comencem a planejar el territori, la mobilitat i l’urbanisme conjuntament. En aquesta direcció, el Parlament de Catalunya va aprovar la creació de la Taula per a la Industrialització de al Penedès i l'elaboració d'un Pla de Xoc d'ajuda i d'impuls socioeconòmic al Penedès. Ara cal que el govern les posi en marxa ja! De moment tenim l’oportunitat de donar suport als treballadors i treballadores d’Alfisa i Robert Bosch i per la industrialització sostenible del Penedès participant aquest dissabte 3 d’octubre en la concentració convocada a Santa Margarida i els Monjos.

Ramon Arnabat
Vilafranca en Comú