Consum

Economia local i desenvolupament productiu

Descarrega de peix al port de Vilanova. Carles Castro

Descarrega de peix al port de Vilanova. Carles Castro

Producció i distribució de béns

El paisatge de les societats modernes està poblat de grans ciutats amb milions d'habitants. Les seves necessitats de consum han donat lloc a complexos sistemes logístics per fer viable la distribució dels béns que necessiten.

En aquest context, la competència entre els diferents agents que actuen en els mercats deslliga processos de concentració quan uns aconsegueixen majors graus d'eficiència, desplaçant a aquells que no ho aconsegueixen. Això es tradueix en tendències oligopòliques que acaben afectant la pròpia competència, perjudicant els consumidors.

Resulta inevitable que aquest procés de concentració acabi afectant, en una primera etapa, els marges de benefici de les empreses, donat que impliquen generalment processos innovadors i increment de la inversió. No obstant això, en una etapa posterior això es reverteix i la millora dels marges permet reiniciar el cicle d'acumulació i concentració.

Entre les eines que permeten la recuperació dels beneficis es troben l'ampliació i l’aprofundiment dels mercats, és a dir, més persones en disposició de consumir més.

En el sector agroalimentari s'ha produït un dràstic canvi en les condicions de funcionament dels mercats: la globalització ha facilitat la circulació de béns mitjançant la reducció de les barreres al comerç. De manera simultània, una gran quantitat de persones s'han transformat en nous consumidors, tot ampliant aquests mercats. Un exemple clar és l'evolució de la Xina en les últimes dècades, amb la important migració camp-ciutat i l'augment del seu ingrés per càpita. Resultat d'això, el transport ha incrementat significativament la seva activitat. Entre els anys 1980 i 2017, el volum de contenidors transportats es va multiplicar per 18 (1).

El que s'aprecia és un món en què les estacionalitats agroalimentàries han desaparegut per complet en els grans mercats. La globalització va portar fins als mercats productes desconeguts en altres latituds i va oferir els coneguts en una temporada diferent a l'habitual. Així, l'hemisferi nord pot consumir fruites estivals en ple hivern, la qual cosa va comportar que els demandants s’habituessin a disposar de quantitats i particularitats il·limitades de béns.

L'increment de la demanda per aquests béns va facilitar i accelerar el procés de concentració de l'oferta abans descrit. Grans empreses de distribució van anar  gradualment substituint un gran nombre de proveïdors petits i dispersos territorialment, reemplaçats ara per una agroindústria altament concentrada.

Una logística desenvolupada permetia ara conjugar una gran oferta concentrada en l'origen, amb la concentració en la destinació, grans cadenes de supermercats o distribuïdors, posant a disposició del consumidor productes estandarditzats en tot moment.

Un primer efecte d'aquest procés és el progressiu desplaçament dels petits productors del territori que, o no arriben a l’estàndard en el seu producte, o el seu model de negoci no s'ajusta a les condicions que imposen els distribuïdors.

Un segon efecte verificable és l'impacte que té aquest model de producció i distribució en el medi ambient. El sector del transport és responsable del 14% del total d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH), i el 72% d'aquest sector es produeix per carretera (2), mitjà fonamental pel qual circulen les mercaderies de l'agroindústria pels territoris.

Fins aquí tenim la confluència de diversos processos que donen lloc al panorama que avui observem: un món poblat de consumidors àvids de mercaderies. L’ansietat és satisfeta per grans oferents que compren, o fins i tot produeixen ells mateixos (3),  els més diversos béns procedents de les més llunyanes latituds. Els seus mitjans de transport sobre utilitzen la infraestructura viària fent llanguir els productors locals i incrementant la contaminació ambiental.

Un segon aspecte d'aquest fenomen és la necessària incidència dels sistemes financers per sostenir el funcionament d'aquests models de producció / consum, tant pel que fa a garanties, assegurances i cartes de crèdit quan els béns provenen de l'estranger, com a capital de treball, assegurances i instruments d'intermediació quan es tracta de producció domèstica. D'aquesta manera, quantiosos recursos originats en l'àmbit de la producció acaben alimentant els circuits financers de l'economia.

L'economia de l'entorn

Davant d'aquest quadre hi ha el concepte del "Quilòmetre 0", destinat a promoure el consum de proximitat. La idea fonamental és el rescat de la producció local, que no troba un lloc en l'espai urbà/de barri per posar el seu producte. Els beneficis resulten evidents i afavoreixen els entramats productius locals, contribueixen a la disminució de les emissions de GEH i afavoreixen l'associativitat de les persones en l'espai local.

El principi de funcionament del retail d'aliments és pervers, en tant es funda en fomentar el consumisme de les persones. La seva arquitectura i disseny estàn pensats per a què els usuaris es portin una sèrie de coses que en aquell moment no necessiten i, el que aparentment són preus competitius respecte al comerç especialitzat, acaba perjudicant el benestar dels consumidors.

Afavorir el desenvolupament productiu de l'espai local genera benestar per als agents directament involucrats (productors, consumidors i l'Estat) i també externalitats positives en el conjunt del territori. Per aquest motiu, hi ha els tres agents per comprometre accions destinades a enfortir-lo: el Govern local, mitjançant accions de promoció i certificació de qualitat; els productors de proximitat, a través d'iniciatives per millorar la seva oferta; i els consumidors, privilegiant els seus veïns en les seves decisions de consum.

Les fires locals són espais de trobada en què la comunitat maximitza el seu benestar en un context de consum per a la satisfacció de les seves necessitats.

 

[1] https://es.statista.com/estadisticas/598872/trafico-maritimo-mundial-con-contenedores/

[2] https://repositorio.cepal.org/bitstream/handle/11362/4013/6/S2012089_es.pdf

[3] Fa ja diversos anys es va introduir el concepte de les "marques pròpies" de les cadenes de supermercats: compren a granel productes i envasen. El pas següent és produir directament, tenint la seguretat de la realització d'aquesta mercaderia, mitjançant macropuntos de venda. A Espanya, grans distribuïdors com Mercadona, per exemple, són també productors que distribueixen recolzats en una sofisticada logística per tot el país.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!