Desitjos nou any

2021

Què s’acabi d’una vegada per totes!

S’acabarà amb el 2020 el malson? Segurament no, però el canvi del 20 al 21 amb tota la informació que hi ha al voltant dels possibles remeis parcials a la pandèmia ja és una bona manera d’encarar l’any nou. Començarà el 2021 just quan comenci la vacunació al país. Esperança sanitària.

Aquest anys poques llistes de propòsits i compromisos farem. O potser en farem moltes més per capgirar la lògica d’incertesa, temor i fosca perspectiva de futur. Somiar és gratuït però també necessari. Peus a terra i deixar volar la imaginació sense però que ens desenganxem del terra de la realitat.

Amb tot enguany serà difícil fer un balanç d’allò que ens havíem proposat, la distorsió de la pandèmia ha fet que moltes coses, masses coses hagin hagut de quedar sobre el papers sense passar a l’acció.

Han caigut llistes i han decaigut propòsits. Potser això en servirà d’excusa.

Però segur que entre totes les llistes de desitjos pel 2021 hi ha un de prioritari i compartit, la salut.

I ja ho deia al vella tonada de “Tres cosas hay en la vida” cançó del compositor argentí Rodolfo Sciammarella de l’any 1941, (diuen que aquesta cançó es va cantar en la División Azul, utilitzant la seva melodia per a improvisar moltes cobles referents a aquestes “tres coses”) que cantava i va popularitzar aquí Cristina i los Stop entre d’altres:

Tres cosas hay en la vida
Salud, dinero y amor.
Y el que tenga estas tres cosas
Que le de gracias a Dios.
Tres cosas hay en la vida
Salud, dinero y amor.
Y el que tenga estas tres cosas
Que le de gracias a Dios.
El que tenga un amor, que lo cuide que lo cuide
La salud y la platita que no la tire, que no la tire.
Eso es verdad, eso conviene
Porque el que guarda, siempre tiene.

Segurament ara al començaments del 2021 no discutirem la primera, la salut, les altres cadascú les ordenarà com vulgui, com millor li vagi, els diners no van malament però hi ha amors et poden enriquir molt més. O arruïnar-te també molt més.

Per tant en el rànquing de desitjos i voluntats pel 2021 és la de la salut, per tothom i que duri

Ningú, ningú, ni els més espavilats ni els que són experts en futurologia i ciència ficció, ni els que viuen sempre encavalcats en l’apocalipsi o en la tercera fase podien explicar un panorama tant funest com el que hem vist i hem viscut aquest 2020. Any per oblidar però també per tenir-ho present i per corregir allò que no ha funcionat amb la raonabilitat desitjada en aquesta mena de catàstrofe que ha estat la pandèmia (ep!. I que encara és i potser durarà encara alguns mesos pel cap baix a parer dels experts).

El 2020 seria un any per oblidar, un any robat a la nostra vida però potser el que cal és no oblidar, recordar la fragilitat en que estem instal·lats, amb els riscos que correm quan la supèrbia de creure’ns invulnerables és moneda de curs legal, quan la competició desenfrenada és un element fonamental per la nostra societat.

El 2020 quedarà gravat en la memòria de moltes generacions, per desgràcia alguna no ho podrà recordar, com un any en que vàrem haver d’afrontar la major crisi que havíem viscut fins ara.

I no tenim la certesa de que el 2021 l’encarem ni més forts, ni més solidaris, més i empàtic, ni que tot anirà bé.

Acomiadarem el 2020 perquè els fulls del calendari cauen inexorablement i perquè hi ha ganes generalitzades de passar full. Serà diferent per molta gent, no hi haurà grans concentracions, no hi haurà gresca generalitzada malgrat s’allargui el toc de queda, hi haurà campanades sí, però sense l’alegria real o impostada d’altres finals d’any. Si volem arribar a la xocolata i els xurros de la matinada ho haurem de fer amb companyia reduïda (ja anirà bé a uns quants) i també amb una certa sensació de treure’ns un pes de sobre. Un pesat i dolorós 2020.

Començarem el 2021 amb noves incorporacions al nostre llenguatge, haurem après terminologia que fins ara era aliena a la quotidianitat, hem esdevingut “experts” en epidemiologia, pandèmies, termes científic i fins i tot els més curiosos han començat a fer subscripcions a revistes científiques per conèixer més i més bé el que ens està passat i parlar amb propietat i no d’oïdes.

Comencem el 2021 potser amb menys desitjos que altres anys, la llista de propòsits serà també possiblement més curta però l’esperança serà molt més intensa.

Salut, apareixerà a totes les llistes.

Mans, mascareta, distància social, poca interacció, estaran entre els deures que encara ens posem a la llista del 2021 amb ganes d’anar-les superant.

Ganes d’abraçar i petonejar... potser a l’estiu amb una mica de sort i amb moltes vacunes posades i fent efecte.

Però col·lectivament potser haurem aprés que cal enfortir les xarxes de seguretat en sentit global de la nostra societat, potser el 2021 començarem a posar fil a l‘agulla per recosir el que la pandèmia ha esquinçat o allò que ja ho estava i el set s’ha engrandit de manera desmesurada.

Per tant potser un dels altres desitjos d’aquest 2021 serà el de reconstruir, reconstruir la nostra societat, reconstruir les relacions tant fredes i distants que hem hagut de tenir al llarg d’aquells ja més de nou mesos, reconstruir una model de societat potser més solidària i justa.

Un 2021 en que puguem reconstruir la malmesa economia del país i la de les famílies que han esta afectades i molt per les conseqüències de la pandèmia i que prenguem consciència de que l’esforç ha de ser col·lectiu, l’administració i les autoritats al capdavant, en primera línia, i posar els recursos que calguin i individualment prenent consciència de que només la suma d’esforços i pensar en el col·lectiu ens podrà fer sortir del pou en que dissortadament han caigut masses persones.

El 2020 s’ha caracteritzat per pujades i baixades de xifres, d’emocions, de missatges a vegades contradictoris, d’incerteses i certeses, i fins i tot podríem dir que el 2020 ha estat com el hàmster que va girant de manera enfollida sobre la roda de la gàbia. Hem estat engabiats també.

El 20201 el volem amb una línia recta que avanci cap a una normalitat que ens recordi més el 19 que el 20, mirant el futur això sí que sembla que ara es veu una mica millor que mesos enrere. Malgrat ens vaticinin un principi del 2021 dur i complex, també ens prometen i ens prometem, si ens cuidem i cuidem els altres, un 2021 millor que el 20.

Bon 2021 i salut, molta salut, els diners potser arribaran i els repartirem equitativament i l’amor, ah! L’amor és un misteri.... 

Que així sigui.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar