Eleccions al Parlament

Sí, ministre

No conec personalment el Sr. Salvador Illa, no hi he parlat mai.

Sé que és Ministre de Sanitat i que fa de Secretari d’organització del PSC. Secretari d’organització! Carai!. Té poder dintre del partit i res es deu escapar a la seva mirada com és obligació de tots els secretaris d‘organització que, des de la discreció i una certa invisibilitat, de la cuina estant ho controlen tot, van seguint fil per randa el xup-xup de l’organització, corregint el que calgui, afegint o traient ingredients i greixant bé els estris perquè res no falli, variant el rumb quan cal i tenint al cap tota la geografia física i humana de la militància. El secretari d’organització ho coneix gairebé tot i per tant sap actuar en conseqüència.

Sé, que el Illa que va ser alcalde de la Roca del Vallès i va perdre l’alcaldia per una moció de censura i la va recuperar amb majoria absoluta mesos després per tant això, em fa creure que avala la seva bona gestió i que va saber  convèncer els seus conciutadans.

Reitero no conec Illa però alguns amics que el coneixen parlen bé d’ell, en parlen com una persona treballadora, que no ha aixecat la veu gairebé mai en les discussions al Congrés cosa que no vol dir que no hagi utilitzat la contundència argumental, ben moblat, discret i de bon tracte a l’hora de negociar també reconeixen que sembla una persona d’aquelles que va de gris i per la vorera, vaja que no és l‘alegria de la huerta  i que no aixeca ni les passions d‘altres candidats, però tampoc un rebuig excessiu cosa que no se sap que si electoralment això és bo.

I tot d’una després de negar-ho per tres vegades canta el Gall (Iceta potser?. Potser Sánchez?) el Sr. Illa esdevé candidat dels socialistes a la Generalitat. Miquel Iceta com un Sant Pau qualsevol cau del cavall i li és revelat que ell no ha de ser candidat que ho ha de ser Salvador Illa. Convençut i convers Iceta va al Consell Nacional i insta a proclamar a Illa, la militància no cal que ho ratifiqui, clar, i aquí estem.

Però el Salvador Illa com una Filomena qualsevol aixeca una tempesta d’hivern. Agita la demoscòpica i fins i tot una enquesta, a part de la del CIS, el situa com guanyador de les eleccions (poca gent s’ho creu, eh) altres enquestes el situen com el preferit dels enquestats per fer de President.

Efecte, defecte, perfecte? “Illa, Illa, maravilla” entonen a coro els socialistes  mentre comença un atac despietat, dels partits catalans “indepes” o no, de tots els opinadors a sou i/o convençuts. Es recargolem dissertacions i argument per anar a parar a Illa sempre i no per bo majoritàriament.

Noi, tots els mals del país de cop i volta es personifiquen en Illa i per altres, els seus defensors, creuen que és el revulsiu per acabar amb el desgovern de Catalunya.

La seva gestió com ministre segurament no és per tirar coets, com no ho és la gestió de cap polítics en aquesta pandèmia, inclosos els d’aquí també. Que ha hi ha hagut errors segur, que s’havia d’actuar amb intuïció davant el desconeixement i la incertesa, també i això segur que porta a cometre errors. Que hi va haver improvisació sí, que es van notar les conseqüències de les retallades anterior, segur. S’ha dit abastament que la ciència amb aquesta pandèmia ha avançat amb l’assaig i error doncs en la política també s’ha d’acceptar això.

Els mateixos que demanaven la seva dimissió com a ministre ara creuen que marxar del ministeri és un error. Altres li reclamen que marxi que no aprofiti el càrrecs per fer campanya (Plegarà Alba Vergés? Pere Aragonès? o els altres consellers candidats deixaran el seu càrrec?). En fi ja sabem que en política es pot defensar un argument i el contrari en poques hores de diferència. No passa res ja sabem allò de qui dies passa anys empeny.

Aquets irrupció d’Illa (efecte que està per demostrar) per alguns és un dels arguments no explicitat per ajornar les eleccions.

La seqüència de la suspensió de les eleccions és per mirar-la. El 21 (i s’explica pels que en saben que els preparatius van arrencar amb 6.500 contagis diaris, una xifra molt superior als 4.300 actuals i als 4.000 o 3.000 que la Conselleria de Salut preveu per a la data electoral) de desembre es convoquem les eleccions amb unes condicions sanitàries en franca davallada, i en conseqüència ja feien preveure el que passaria. El 30 de desembre hi ha el suposat cop d’efecte Illa i a partir d’aquí comença el run–run de la suspensió de les eleccions. Cert és que els epidemiòlegs feien advertències sobre la inconveniència de fer eleccions i ara el govern s’agafa aquest raonable argument, però la realitat és que el govern no fa cas a cap altre recomanació dels epidemiòlegs per restringir encara més les condicions si volem allunyar la pandèmia, només cal recordar que 20 epidemiòlegs demanaven l’ajornament de l’obertura de les aules i aquí la negativa del govern a fer-ho va ser taxativa, estem preparats es repetia. Agafo el que m’interessa i el que no doncs, ja ho justificaré amb l’economia o amb el que més convingui. O potser és que no s’ha fet la feina preventiva per garantir fer eleccions?

A partir d’aquets moment tothom que vulgui ser alguna cosa, o influencer polític  argumentarà que cal suspendre les eleccions que això no s’aguanta. I s’hi  afegeix el brillant i caducat Síndic de greuges que un cop més fa un favor al govern....

Això no cola sobretot perquè els tècnics que han fet mans i mànigues per poder votar el dia 14 de febrer i així el director general de Processos Electorals, Ismael Peña López, va admetre el passat dia 11 en un llarg fil de Twitter que estava “convençut” que les eleccions podien fer-se el dia 14 de febrer, però matisava que això no significava necessàriament que s'haguessin de celebrar en aquesta data. Hi havia més consideracions que tenir en compte. “Jo tinc llistes d'arguments a favor i en contra de mantenir la convocatòria i d'ajornar-la. Sóc capaç de defensar qualsevol posició de manera convincent perquè és un tema complex”, tot reconeixent que és gairebé impossible saber quina serà la situació del 14 de febrer. Això només podria predir-se amb fiabilitat un parell de setmanes abans. Així que calia prendre una decisió a un mes vista. Si en ella ha pesat més la prudència sanitària o la partidista és difícil saber-ho. Si diem que segurament ambdues no ens equivocaríem gaire.

A partir del que diu aquest senyor cadascú en traurà conclusions però sense voler negar en absolut la perillositat de la possible convocatòria ningú no negarà que mentre les autoritats ens van donat dades que justifiquen la suspensió i llegeixen possibles previsions de reüll van mirant les enquestes per veure si pugen o baixen i quan la prospectiva els dóna el millor moment. Convertir la salut en un mena de cortina per tapar la inconsistència en la feina que calia fer no és de rebut. Com és que el Conseller del ram fa poc dies a la televisió Penedès TV afirmava Bernat Solé que fa mesos que estan treballant en l’operatiu i està convençut que el dia 14 de febrer es podran fer les eleccions, malgrat la pandèmia. Es treballa en tres objectius prioritaris. El primer per garantir la seguretat i la salut de tothom. En segon lloc per garantir el dret a vot a tots les ciutadans i el tercer objectiu és garantir la legitimitat de tot el procés. En aquest sentit s’ha arribat a un acord amb la Junta Electoral per facilitar el vot per correu, de manera que els ciutadans si ho volen no hauran de sortir de casa per votar.

Que s’hagin ajornat les eleccions obeeix a la situació pandèmica però segur que el que diuen les enquestes també ha influït, el que passa que els que tenen a la mà la suspensió no ho reconeixeran i llencen anatemes contra tots els que ho volen qüestionar, apel·len al 155 altre cop i parlen de la judicialització de la política. Això seria creïble si també és reconegués un funcionament ineficient del govern,

Més clar no podia ser el director de Comunicació de Junts per Catalunya, Pere Martí, ha celebrat a twitter l’ajornament electoral fins al proper 30 de maig i ha considerat que “ara tenim més temps per guanyar bé”. Després ho ha esborrat al·legant que li podrien manipular l’afirmació, però l’espontaneïtat de la primera deixa clar que les eleccions com més lluny millor.

I ara va i el TSJC suspèn el decret de suspensió el procés electoral i torna a començar tot l’enrenou. Cansa. Uns per fer malament el decret  (així ho corrobora una immensa majoria de juristes) i altres que per comptes de fer matisar i canviar el que calgui del decret per ajornar les eleccions diuen que cal anar a votar el 14 de febrer, però ah! Potser ho acabem canviant. Qui ho entengui que ho compri.

Sí ministre, la seva irrupció a la campanya també deu ser motiu de preocupació com perquè en menys de 15 dies i després de l’afirmació de que tota anava com la seda en temes electorals tot hagi fet un gir espectacular.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!