Hisenda

El desvergonyiment

En temps regirat com ara, hi ha notícies esparverants que podrien passar desapercebudes. A més, amb la complicitat d’algun mitjà de comunicació, esdevé més fàcil que així sigui. En aquest sentit, em regira els budells llegir que Hisenda ha “tancat” el tristament famós “cas Castor”. La pega rau en que ho ha fet pagant -amb “deute”- 1.350 milions d’euros als bancs. Quin nyap! Per què no ho paga la butxaca de l’empresa ACS, és a dir, Florentino Pérez & Co? De retruc, doncs, paga el “poble”. Al poble que el donin pel sac!

La cosa té “delicte”. Un es pregunta si l’actual govern espanyol es professa “socialista” i passa de tot. Potser amb un govern “pepero” hauria passat més diluït. No hi ha dret. Això passa de taca d’oli. És del tot imperdonable i inacceptable. Tampoc no cal recordar el munt de tortuositats, vicissituds, calvaris i presses de pèl que va haver de suportar la població de les terres de l’Ebre… Com que l’executiu precedent els driblava i avorria, van haver de recórrer a tribunals de la U.E. (que, òbviament, els van donar la raó). Essent així, doncs, per què no liquida el deute qui el va provocar? No hi ha una sola formació política que auditi el tema i exigeixi capgirar la truita?

La dita d´“enlloc no hi ha un pam de net” no em consola. Tampoc no assoleix l’arranjament de cap desgavell. Amb “Podemos” a l’equip de La Moncloa, quedo decebut. Molt garlar i fer teatre, però la virolla és d’escàndol. A nivell català, ni ERC ni Junts es poden posar d’acord -per una vegada- i demostrar empatia amb aquella gent?

Deixo anar un decàleg de refranys al nostre govern, per tal que facin un mínim auto-test de credibilitat personal: “Beu-te aquest ou, que l’altre es cou! / Cames, ajudeu-me! / Cap geperut no es veu la gepa / D’on no n’hi ha, no en pot rajar. El sabater és qui va més mal calçat / És la llufa! / Ja n’hi ha prou d’aquest color / Ja et conec herbeta, que et dius marduix / N’estem fins al capdamunt / Estem arreglats”.

Vaig amb la “cartutxera carregada”. Cada dia que passa estic més indignat. No havent-n’hi prou amb això, fan “senyals de fum” a la nissaga de les grans fortunes. Així són a temps de prendre mesures que els permetin escapolir-se de la puja d’impostos que preparen a les SICAVS. Val a dir que la polèmica rau en que aquestes entitats ajornen el pagament d’impostos a llurs accionistes. Així, tan sols tributen a un escarransit 1%. Després -d’ací a poc més de dos mesos encetarem la campanya de l’I.R.P.F.- veurem, per TV, espots publicitaris amb la cantarella que “Hisenda som tots”… És clar que sí, malgrat que uns més que els altres.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!