Ensenyament

A Google no hi ha ni un gram de coneixement

Que la tercera revolució industrial té infinitat d’elements positius per a l’educació és indubtable. És tan indubtable que no cal sustentar aquesta tesi en cap evidència, deu tractar-se d’una idea innata cartesiana. Una segona veritat inqüestionable: Internet ens permet accedir a tot el coneixement de manera immediata i gratuïta. No se t’acudeixi dir el contrari perquè seràs titllat de retrògrad prehumà. Són afirmacions que davallen de monts Sinaís il·localitzables en els meus mapes i que em troben invariablement adorant vedells d’or en forma de llibres.

O sigui que, malgrat la por que m’entra que no em cremin a la foguera inquisitorial tots els experts en educació,  m’atreviré només a puntualitzar que a Google no hi trobareu ni una engruna de coneixement, zero. A la xarxa hi trobareu informació, això sí, oceans curulls d’informacions; algunes, certes; altres, dubtoses; interessades, un bon nombre; falses, una gernació; incompletes, la majoria; irrellevants, un ramat; repetides per efecte del copy-paste, incomptables. Però coneixement no n’hi ha. És impossible per la seva naturalesa mateixa. Només hi ha coneixement en cervells, en processadors.

Transformar tot aquest corrent caòtic d’informacions en coneixement ens costarà un esforç personal llarg i, lamentablement, sempre incomplet. Aquest esforç és el que s’acostumava a dur a terme en institucions anomenades escoles on hi havia professionals que et guiaven enmig de la munió d’informacions presents en el món. Aquesta és molt útil, aquesta és fonamental, això et permetrà entendre una altra posterior, per aquest objectiu hauries de haver après això abans… També et deien coses com ara “ànims, que tu pots assolir-ho”, “persevera”, sigues constant”, “val la pena que t’hi esforcis”… Eren mestres i professors, peces clau en aquest procés de generació de coneixement a partir d’informacions. En comptes de deixar-te sol a la biblioteca d’Alexandria, et guiaven en recorreguts coherents i provats; es jugaven el seu prestigi personal en el fet d’aportar-te credibilitat, ordre, practicitat; en el  gran avantatge que representa no fer marrades i no perdre temps en descobrir mediterranis.

Probablement tots els coneixements mèdics de la humanitat estan a Internet i els porto ara mateix a la butxaca, però aquest fet no em converteix en metge, de fet, no m’apropa ni un mil·límetre a l’assoliment dels coneixements necessaris per a ser considerat metge. Hauré de posar alguna cosa més de la meva part i hauré de comptar amb l’ajuda de persones que hagin fet aquest camí abans. I en aquest camí, la creativitat no serà una qualitat gaire rellevant, ni l’empatia, ni l’esperit crític. Només serà important la meva capacitat de sacrifici, la meva intel·ligència, la meva paciència i el meu rigor. Els meus futurs pacients agrairan que tingui coneixements, no informacions. I encara agrairan més que no em posi creatiu i que no gamifiqui la seva dolència. 

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!