Literatura

Quan tot ens semblava possible

Coberta de 'Quan tot ens semblava possible' d'Isidre Molas. Eix

Coberta de 'Quan tot ens semblava possible' d'Isidre Molas. Eix

Present en molts dels actes significatius de la conformació política del PSC, la seva figura però va més enllà del socialisme català per les seves aportacions teòriques i també per la seva acció institucional.

Forjat a les files del FOC (Front Obrer de Catalunya) del que en va ser un dels fundadors va tenir una actuació destacada durant la resistència al franquisme.

Isidre Molas és llicenciat en dret a Barcelona. Catedràtic i cap del departament de ciència política a la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb la seva tesi doctoral, Lliga Catalana va posar damunt la taula les primers treballs sobre els partits polítics a Catalunya, a partir d’aquí va seguir treballant en l’anàlisi dels partits i la seva actuació tant en la seva vessant ideològica com en la seva presencia electoral. Ha tingut una activitat periodística notable col·laborant en moltes revistes amb treballs sobre temes de ciència política, ha col·laborat a Recerques, Arguments, Revista Jurídica de Catalunya, a més d’altres col·laboracions a Serra d’Or, Promos, El Pont, Pont Blau, Cuadernos para el Diálogo.

Ha publicat també nombrosos llibres, de les seves obres cal destacar, a més, Ideari de Francesc Pi i Margall (1965), El sistema de partits polítics a Catalunya. 1931-1936 (1972), El catalanismo hegemónico. Cambó y el Centro Constitucional (1972), Salvador Seguí. Escrits (1975), Los partidos políticos. L’any 1966 publicà el volum de poesia D’aquesta terra, premi Amadeu Oller, el 1981 el recull d’assaigs La ciutat llunyana i el 2000 el Diccionari dels partits polítics a Catalunya.

Militant del moviment socialista clandestí sota el franquisme, fou diputat pel PSC i vicepresident segon del Parlament de Catalunya en les legislatures del 1980 i el 1984, i des del 1985 president de la federació de Barcelona del PSC. En les eleccions del 2000 fou elegit per l’Entesa Catalana de Progrés, coalició per al Senat que incloïa PSC, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds. Revalidà l’escó el 2004 i el 2008, i al llarg d’aquestes legislatures fou el portaveu de la coalició. Del 2008 al 2011 fou president del PSC, en substitució de Pasqual Maragall i Mira. L’any 2011 publicà les memòries El meu temps de presó, 1962-1963. Trencadís de records.

En aquest nou llibre sobre la memòria de la seva activitat política agafa els anys seixanta, per tant el moment en que bona part de l’activitat política es comença a articular al voltant de grups que s’inspiraven en el moviments revolucionaris que es van forjar a Cuba i Algèria, molta literatura d’aquells moments va influir a aquells joves més polititzats que van enllaçar amb els grups i persones que no havien deixat de fer política en la clandestinitat des de la guerra.

És el moment que alguns components d’aquella generació van comprendre que la societat estava canviant i que calia superar les velles formacions polítiques i crear noves estructures polítiques que servessin per combatre el franquisme però també per afrontar el possible futur que s’albira però que encara trigaria una quants anys. És en aquesta tessitura que l’autor explica el seu compromís de vida amb el sentiment i la voluntat transformadora d’una època i d’un poble. És el relat des del coneixement personal per ésser-ne protagonista d’una lluita obligadament clandestina per construir un futur potser i no perfecte i segurament millorable però el millor certament que el present d’aleshores.

El llibre Quan tot ens semblava possible comença quan l’autor entra a la Universitat i estableix els seus primers contactes polítics. A més de l’experiència vital de l’autor és també una visió de com va començar a estructurar-se el socialisme català de la postguerra amb la confluència de diversos moviments polítics que havien anat  creixent. Explica abastament la fundació del FOC, -el llibre com l’autor explica neix de la recerca de la memòria i dels materials que van portar a la fundació del Front Obrer de Catalunya- fet que li va comportar la detenció i un consell de guerra i la seva estada a la presó de Sòria i un servei militar gairebé desterrat a les Canàries.

Isidre Molas entra com professor a la Universitat, aquesta posició permet el contacte amb els grups que van conformar cèl·lules polítiques actives que confluiran en diversos moviments. El llibre també ens aporta documentació i biografies polítiques de persones que van tenir papers preponderants en aquells moments i en la immediata època de la transició, així coneixem les activitats de gent com Francesc Casares, J.I. Urenda, Jiménez de Parga, Alfons Carles Comin, Pasqual Maragall, Miquel Roca Junyent, J. A. González Casanovas...., en fi una nòmina llarga de persones que van tenir en aquell moment un protagonisme important en la lluita contra el franquisme des d’una esquerra democràtica.  

Al llarg del seu llibre s’explica l’origen dels diversos grups   clandestins i, de manera molt especial, d’aquells que van formar el FOC (Front Obrer Català) i com es va vincular federalment amb el  FLP (Frente de Liberación Popular), que va agrupar un nombre molt significatiu de joves universitaris. Aquest grup, més altres provinents especialment del Moviment Socialista de Catalunya i de grups d’independents d’arrel catòlica i sindical.

En aquest apartat Vilanova hi té el seu paper ja que Molas recorda les persones que van formar part del nucli fundacional del FOC a Vilanova. Rafael Pujol, Josep Albà, Jaume Bertran, Assumpta Albà, Blanca Ferrer, Josep Rovira, Pere Cayuelas, Carolina Orriols, Gabriel Rovira. Grup de persones heterogeni alguns d’ells ja lluitadors clandestins i altres que van tenir posterior protagonisme a les institucions democràtiques. Cal  destacar també i no oblidar com des de Vilanova es va estendre el FOC a Ribes amb part dels germans Garriga, Manel i Antoni.

El llibre esdevé el retrat de la generació que va començar a estructurar de manera àgil la lluita contra el franquisme als anys seixanta. Una generació que va comprometre’s en la recuperació del català i la idea d’una Catalunya oberta però també s’allunyava d’allò que anomenaven el “nacionalisme català burgès”.

La darrera part del llibre es centra en la construcció del PSC amb la confluència del FOC i del MSC (Moviment Socialista de Catalunya) i altres formacions menors que van donant cara i ulls al PSC.

Un llibre que explica la batalla per les idees, per trobar sortides a la dictadura des de posicions de progrés i de justícia social.

Isidre Molas amb les seves memòries segueix essent un clar referent del socialisme català i en general de la honestedat intel·lectual i d’actuació política ideològica.

Quan tot ens semblava possible
Isidre Molas
Col·lecció Punts de Vista
Eumo Editorial
Vic 2020

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!