Massa resquills

Una de les poques coses que Quim Torra encertà -com a president català, entre maig de 2018 i setembre de 2020- fou l’ensorrament de C’s fins als 5 ó 6 escons. Si hagués invertit diners en una juguesca econòmica, s’hauria folrat amb escreix. Ho va “clavar” anticipadament. Malgrat tot, és vergonyant la bicoca monetària que s’ha automeritat -sine die- pel poc temps que va escalfar una trona.

Amb el bon estol d’analistes polítics que tenim per aquests verals, em resulta ben estrany que seguim al fangar d’una obstrucció de fa més de deu anys. Els nostres dirigents s’autoflagel·len bo i trepitjant els resquills del què va quedar quan l’ex-president “Schuhmacher” (perdó, volia dir Zapatero) ens va raspallar l’estatut del 2010.

La sentència del T.C. sobre el tema s’havia publicat dues setmanes abans. Tot provenia d’un recurs de suposada inconstitucionalitat interposat pel PP 4 anys abans, sobre 114 dels seus 223 articles. Ve’t ací que, després del 14F català, aquells “guardians de la pàtria” han anat a la “paperera de reciclatge”… Un tal Casado -aquell que fa d’Aznar i de Rajoy, sense saber ben bé a què juga- té un greu problema: mai no podrà optar a presidir les Espanyes si no arranja i interpreta correctament la diversitat a nivell basc i català.

Mai no m’he considerat masoquista, però arrufo el nas. El meu olfacte -no gens afectat de COVID, sortosament i sorneguera- m’indica que estic tip de beure a galet. Sistemàticament, ens en fan un gra massa. Tan difícil és retornar al punt d’origen i fixar una fita ajustada i assolible que desfaci la malifeta?. Amb el greuge afegit que no accepto de combregar amb rodes de molí prefixades per l’opció política vençuda d’aquest senyor. Primer de tot, que posi ordre a la seva “claca” i doni explicacions clares/contundents del seu màster. Ara puc entendre per què han absolt la “feligresa” Cifuentes. De retruc, podrien sortir-ne esquitxats en Casado i en Pedro Sánchez.

Som davant d’un enfilall de retrets constants, de pressing mediàtic- doctrinal i de mobbing per a tenir tot el ramat en to d’una immunitat “controlada”. A partir d’aquesta anàlisi, és ben fàcil pensar que hom pot existir el dret a perdre els estreps, en un moment donat. Assistim a una brega continuada al govern de la Moncloa i a la Generalitat. PSOE i Podemos s’esbatussen dia sí i dia també. ERC i JuntsxCat no li van gens a la saga.

Ens hem d’acostumar a “malviure” amb aquesta desraó a tort i a dret? Acabem de conèixer -per altra banda- la detenció del raper Pablo Hásel, acusat d’un delicte d’injúries a la corona i enaltiment del terrorisme. Al pas que anem, em temo que no som massa lluny de la resurrecció d’una llei de premsa amb perfils de la tristament batejada com “llei Fraga”. Déu nos en guard i ens agafi confessats!

Si expressar una opinió és pecat, bona nit i tapa’t! Calcem-nos per tal que els vidres punxeguts que esquitxen el nostre dia a dia no ens arriben a ferir! Venen temps “complicats” on veurem “shows” ordits per la ultradreta de VOX al parlament català. Algú ho ha de prevenir.