Coronavirus

En terra de ningú

Estem en terra de ningú. El virus segueix fent la seva feina, mig controlat, mig estabornit per les restriccions, es veuen les bones conseqüències de les vacunes però encara no hi arribem. El tram -que diuen final- és costerut i es fa feixuc.

Les vacunes van fent la seva feina, tot i la reduïda xifra de les disponibles  segons els experts, fa que encara sembla que trigarà el moment en que la immunització, que avança a ritme lent, constant, però massa lent, faci la seva feina. S’havia dibuixat un món d’il·lusió amb la promesa de l’arribada massiva dels antídots, com si fos el manà que cau del cel, a Europa, i en conseqüència, el nostre país gaudiria ja d’una gran part de la població immunitzada. Però el cert és que s’ha de rebaixar i molt l’eufòria i seguir fil per randa, i ara més encara, les recomanacions de salut. Restriccions que ja pesen molt en l’ànim col·lectiu, però el fet de que experts vegin molt positiu el camí que s’està fent ens hauria de donar una mica de tremp per aguantar fins el final.

A l’entorn de les vacunes, element clau en aquest moment de la pandèmia, hi ha alguns moviments que també ajuden el desconcert general que vivim balancejant-nos entre l’optimisme i l’escepticisme.  

Vegem alguns moviments que han aixecat una certa expectativa a l’entorn de les vacunes, l’actitud del govern italià recolzat per la Unió Europea per negar la sortida d’una partida de 250.000 vacunes cap Austràlia i fabricades a Itàlia. Motiu: la farmacèutica Astra Zeneca ha incomplert els compromís contret i per tant si no subministra a la UE el pactat no pot fabricar-les aquí i exportar-les. Aquí hi ha una certa incompetència de l’UE que va arribar tard però també l’ànima corporativa i la desmesurada ambició econòmica de les empreses. Altre situació, ha començat la desbandada i trencament de l’acció unitària Àustria i Dinamarca es demarquen de la Comissió Europea i segellen un acord amb Israel per comprar les dosis que sobrin als israelians, res a dir si no fos que al costat d’Israel hi ha Palestina que encara no pot vacunar a ningú i Israel prefereix fer negoci amb altres esta que no pas alleugerir el patiment dels seus veïns palestins. Exemple sorprenent.

I encara una tercera, l’Agència dels medicament europea a ha començat a examinar la vacuna russa, la coneguda Sputnik 5. A bona hora!. Mentre Hongria, Eslovàquia i altres països d’Europa ja han començar a punxar-la, ara sembla que hi ha disposició a estudiar-la després d’haver-la menystingut, un estudi publicat a la revista Lancet -diuen que és la bíblia dels estudis de medecina- ha ajudat a la nova decisió. Els russos és cert també que no van presentar-la per la seva anàlisi hi han tirat pel dret, saben que tenen un ventall molt ampli de compradors i aquí hi entra també el joc geopolític amb el subministrament de vacunes, crear dependències, cercar nous mercats, trobar aliats.

En fi, que l’UE potser no ha estat a l’alçada i acaba donant la sensació que ha afeblit el seu posicionament d’influència al món. Anglaterra  porta un ritme de creuer imparable en la vacunació. Ha pagat més és veritat i també aquí torna a aparèixer Astra Zeneca en una subhasta gairebé immoral. Potser seria el moment d’alliberar les patents i a produir a tope i arreu. Després ja parlaríem de compensacions, diners, i patents. 

Estem en terra de ningú. Avança la vacunació però encara no al ritme que seria desitjable.

I aquí nova polèmica. L’estratègia dissenyada per immunitzar va quedar desbaratada en el moment en que van arribar menys dosi de les previstes. I ara estem en una mena de garbuix que deu ser difícil de gestionar. I si a això hi afegim que la vacuna d’Astra Zeneca a l’estat espanyol encara no s’autoritzarà a persones majors de 55 anys doncs el “pollo” és més gran.

Ens trobem que hi la franja més perillosa i proclius a infeccions que no està vacunada, mentre altres col·lectius de menys edat ja ho estan sense tenir el risc tant elevat. Ja va bé, també, perquè és la manera d’anar avançat en immunització col·lectiva però això no ajuda a rebaixar costos hospitalaris i de vides.

La consellera i el Secretari de Salut diuen que si no els deixen vacunar amb aquest marca (Astra–Zeneca, aturada en altres països, també) a majors ho faran directament. Altre cop cridòries. No cal parlar tan ni fer-se els gallets i fer el que calgui fer i després ja en parlarem.

Una cosa queda clara en tot això que potser no cal aixecar tantes expectatives, malgrat calguin bones notícies, i actuar amb més diligència. Si no hi ha certeses –i ara amb el subministrament de vacunes no n’hi ha gaires- no cal aixecar perspectives immillorables quan la realitat les desmenteix al cap d’un moment. L’aprovació de la vacuna de Janssen diuen que ajudarà a augmentar considerablement les persones vacunades, toquem fusta i que res no s’espatlli. Però alguns països aturen la vacuna d’Astra Zeneca perquè hi ha sospites -desmentides per les institucions que pot provocar trombosis. Notícia i contra notícia. Potser no caldria prodigar-se amb tanta informació i ball de xifres diaris. Claredat, no amagar res però la justa i necessària. 

I aquí estem entre dues aigües, hem saltat per damunt de tres onades amb costos i desgast importants i ara sembla que encara pot arribar una quarta onada, amb dubtes de si podrem saltar-la sense masses esgarrinxades més...

Comencen a fer mínimes obertures de les restriccions, -compte amb com es va sortint. La memòria del pont de la puríssima ja ens dona una mostra de que les coses poden anar maldades– i es necessari donar aire com diuen les autoritats sanitàries però llavors entra en joc i molt la responsabilitat personal i complir escrupolosament les directrius que ens donin i no fer com algun conseller que va saltar-se la restricció de mobilitat va anar a votar a les eleccions del Barça al·legant que com que anava a treballar va aprofitar. Au va!. Què tot plegat és pesat, cansat i emprenyador? Sí, però a l’envistes d‘una millora fruit de les vacunacions seria una llàstima que ara tot plegat s’entronqués en la temuda quarta onada. Estem en un moment complex, potser estem en allò del no possible retorn que tenen els avions quan s’enlairen, o ens aixequem o entrem en un bucle destructiu. Doncs això.

Aguantar una mica més. Aquesta és la consigna, i un cop més es crida a la nostres responsabilitat individual per assolir un bé col·lectiu malgrat obrin portes de cara a la setmana Santa.

P.S.

Ara que ja ha passat un mes de les eleccions i s’ha pogut constatar i així ho ratifiquen les autoritats sanitàries que no van ser cap reactiu pels contagis seria bo recordar com l’ex president del Parlament el Sr. Torrent deia parlant de la candidatura de Salvador Illa: "És profundament inquietant que un ministre de Sanitat, justament de Sanitat, anteposi els seus interessos partidistes i personals a la salut de la ciutadania". Amb un exercici brillant argumentalment. Alta política en diuen.

Tots aquells tuïts. Val la pena tornar a recordar-los i potser estaria bé alguna rectificació. O, no?

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!