Coronavirus

De ser essencials a ser oblidats

Una caixa del supermercat. ACN / Mar Martí

Una caixa del supermercat. ACN / Mar Martí

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Treballo a un supermercat al Vendrell, però aquestes vivències son extrapolables a qualsevol dels meus companys del sector arreu del territori.

Des del passat mes de març de 2020 hem sigut un sector que se’ns va considerar essencial per raons òbvies. Recordo la por i l’angoixa de les primeres setmanes, on estàvem a primera línia, en contacte directe amb tot el poble i amb mesures i material de protecció ineficients.

Afortunadament, la situació, amb els seus canvis, es va anar estabilitzant, tot i que encara continua fent molt de mal. Un mal que comença a ser psicològic. Recordo el veïnat aplaudint-nos a les vuit del vespre per transmetre’ns aquells ànims tan necessaris. Ara, però, el que sentim és indignació, indignació per als qui dicten els protocols de vacunació, molts d’ells ja vacunats i naltros en canvi oblidats.

Sí, oblidats. No entrem dins de cap estratègia de vacunació. Rere rere dia rebem centenars de clients, més en temporada turística. Portem ja un any a primera línia, el teletreball no pot anar amb nosaltres. Hem de ser-hi, hi som i hi serem sempre que se’ns necessiti. No obstant… les feines essencials que no requereixen títols no mereixen el mateix tracte? La
resposta és clara, contundent i colpidora: no els importem perquè la nostra feina està desvaloritzada.

Un cop més les feines no qualificades hem de pagar el preu d’una crisi econòmica, social i sanitària. Mentre que els qui dictaminen les lleis ja estan molts d’ells vacunats, mentre que molts empresaris ja han rebut la dosi i d’altres han anat a Abu Dabi, el sector de l’alimentació continua desprestigiat i desvalorat (com tants altres també considerats essencials). Un desprestigi que en cas de nou confinament es veurà reflectit en ser titllats com a servei essencial però més malmès i desgastat psicològicament que mai.

Al cap i a la fi, la crisi sempre la paguem els treballadors i a qui ha d’arribar aquesta queixa li importa ben poc atès que ja han rebut la seva protecció i no pensa que, tot i ser per ells una feina poc qualificada, també tenim dret a protegir-nos perquè estem més exposats que molts d'ells.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local