La taxa TOBIN

L’impost sobre transaccions financeres (més conegut com a Taxa TOBIN) és un impost indirecte publicat al BOE el 16 d'octubre de l'any passat. Entrava en vigor tres mesos després i el primer  pagament havia d´haver-se fet el febrer. El motiu rau en que resta  pendent el desenvolupament normatiu. El primer pensament que em ve a la ment és el de la inutilitat absoluta.

Havia de liquidar-se el 10 d'abril, però tot segueix a les beceroles. L'Agència Tributària diu que continua en fase consultiva. Ho ajorna a  juny, malgrat que caldrà “calçar-se”. Està per veure. 

Gravarà (amb un 0’2%) la compravenda d'accions de companyies  espanyoles amb capitalització borsària de més de 1.000 milions  d'euros. Estem parlant de 56 empreses, com ara Iberdrola, Banc de Santander o Inditex. Els subjectes passius que ho pagaran són els  intermediaris financers. Per aquesta via, el govern espanyol espera  recaptar uns 850 milions d'euros/any. Els diferents ajornaments no fan prescriure, però, la vigència acumulada del què es pugui deure.

Paral·lelament, el proppassat cap d’any també havia d’engegar-se la taxa Google, amb un primer pagament a l’abril. Dissortadament, es  va posposar pel primer de juliol… i ja ho sentirem a dir. Faig aquesta crítica perquè crec que el model públic s’hauria de regir pels “pals” i  sancions vigents al sector privat. 

El dia que escric aquest article comença la singladura -per a mi, totalment “contra natura” de Bankia amb Caixabank. Un matrimoni  de conveniència política que no pas financera… I amb una qüestió que s'amaga dessota la catifa: realment s'han “condonat” tàcitament els aproximadament 24.000 milions d’euros en ajuts públics que queden pendents de cobrar? Això són faves comptades i mai no s'hi  hauria de renunciar. En aquest sentit, tot fent un rodolí, deixaria anar aquest estirabot: “Tobin? Sí, però que no ens robin!”

El gruix dels pensionistes del país s’han de conformar -sí o sí- amb un pírric increment d'un 0’9% als seus emoluments. Per contra, el  govern ha apujat el sou dels 133.000 membres de l'exèrcit: els soldats i mariners cobraran un 13% més i els sergents, un 9%. Això  els representarà entre 89 i 113 euros de més, cada mes. Com a  argumentari d’una decisió que fa mal d’ulls, la portantveu Mª Jesús  Montero ha sostingut que és lògic i convenient… Sobretot “perquè la part del complement específic del sou dels militars s’havia mantingut  invariable des de 2005”. Sense més comentaris per la meva part, tot  i que s'agafa abans un mentider que no pas a un coix. 

A tot plegat, encara hi podríem afegir un altre nyap vergonyant: saber que els candidats a una plaça al cos de policia nacional en tindran prou amb una nota del 3’5 per a aprovar l'examen d’ortografia. Vaja, que si un dia en faig alguna de grossa i em redacten una “recepta”,  tant se valdria si escriuen Barcelona amb “v”… En el sentit que “el borni, al país dels cecs, és un proscrit”.

Resumint: amb un govern sociata, cada dia que passa ens “atraquen” cartera i enteniment. Tibant d’una frase que va popularitzar Antonio  Machado al seu poema “El mañana efímero”, som en una “Espanya de xaranga i pandereta”. Els fets ens ho demostren.