Agricultura

La terra per qui la treballa

En ocasions hi ha titulars que impacten. Titulars que et donen una informació que potser sabies o intuïes però que quan ho veus reflectit negre sobre blanc,  a més de ratificar el que intuïes, et crea una cert desassossec segurament perquè mai hi havies parat l’atenció adequada i veure com titular allò que havies pesant  impacta més. En el cas nostre el titular de la noticia de l’Eix Diari era molt potent: Les comarques del Garraf i l'Alt Penedès perden un 50% de terres de conreu en 60 anys.

El 60% dels terrenys de conreu de la demarcació de Barcelona s’han convertit en boscos i la resta en zones d’urbanitzacions.

I seguia una extensa i més que interessant informació signada per Susanna Nogueira que es feia ressò d’un estudi de BCN Smart Rural. BCN Smart Rural és un projecte impulsat per la Diputació de Barcelona que té per objectiu implementar una estratègia intel·ligent de desenvolupament agrari a la Barcelona rural. El projecte està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020. I compta amb diversos col·laboradors de l‘àmbit rural amb la voluntat, sinó de capgirar, si almenys d’aturar la degradació de l’entorn rural i fer-ho molt més sostenible i atractiu des d’una òptica econòmica i social.

Ben segur que moltes generacions si miren el retrovisor de les seves vivències hi trobaran imatges relacionades amb el camp i el món rural. Si ressegueixes les imatges dels voltants de la nostra ciutat per les caminades, excursions o passeig pel camp t’adones que el panorama ha canviat, ha canviat i molt. Masies que les havíem vist poblades amb notable activitat ara estant mig enrunades i si ningú hi posa remei acabaran desapareixent. Indrets on hi havia conreus diversos i avui pràcticament el sotabosc ha envaït els terrenys que han quedat erms, alguns són un autèntic polvorí en cas d’incendi forestal que s’han prodigat en els darrers anys, els camps abandonats seguint el mateix camí dels masos i els seu pobladors que van marxant cap els nuclis urbans on han trobat (ho trobaven) millors condicions per viure amb una certa comoditat i si més no tranquil·litat. 

Quants no recordarem -els més joves ja no- la plaça del mercat envoltada de carros amb els seu matxos que venien de les masies de l’entorn de la ciutat amb la producció que ara en dirien de proximitat, que llavors era l’habitual i la “normal” que veien cada dia a les parades. La pèrdua d’hortes i camps és evident que ha fet que avui consumim el que es produeix a milers i milers de quilòmetres mentre aquí el despoblament dels camps és evident.

El despoblament i per tant una certa desertització i pèrdua de terres de conreus ve de lluny, no és nou i com diu el titular s’ha perdut el 50 % en 60anys però possiblement el problema ve de més lluny. Les males condicions de vida rural, la poques possibilitats d’obtenir els guanys necessaris per una subsistència digna, la temptació de formar part de l’exèrcit de persones que van fornir la industria amb una paga garantida, potser poca però segura, la manca de perspectiva pels fills de molts pagesos que estaven lligats a la terra però lligats perquè no tenien cap altre opció de vida, la duresa d’aquesta vida enfront d’una certa “ confortabilitat, (més que discutible) de les ciutats. Cert és que si no hi ha les mateixes possibilitats en oportunitats i serveis el problema de l’abandó del món rural i les consegüents conseqüències seguirà malgrat hi hagi diverses corrents de neoruralisme que s’han aixecant en els darrers temps, i ara després o mentre dura encara la pandèmia, encara hi ha una tendència a deixar els nuclis urbans i retornar a indrets més o menys encara ruralitzats. Veurem si segueix així perquè els sociòlegs i alguns urbanistes apunten que d’aquí uns anys, encara uns quants, més del 90 % de la població viurà en grans urbs. Sembla que la data contradiu aquets retorns a tornar a poblar el camp. Si la previsió és així el que apunta l’estudi de BCN Smart Rural, el canvi morfològic a l’àmbit rural seguirà creixent amb els corresponents problemes que pot significar la pèrdua de producció agrícola i el perill de grans masses boscoses que creixeran sense control. Si les construccions de noves urbanitzacions il·legals sembla controlat, l’abandó del masies i terrenys no encara.

Es fa difícil de fer previsions en els moments que vivim ja que aquesta pandèmia ho ha trasbalsat gairebé tot i també el ritme de les vides i els entorns de molta gent.

La iniciativa que ara plantejarà aquesta entitat és prou interessant ja que la necessària recuperació dels espais rurals és imprescindible per mantenir un raonable equilibri per la sostenibilitat. Evitar la pèrdua de més terrenys per qüestions de creixements no controlats ni equilibrats i el creixement de massa boscosa es també conseqüència de que no hi hagi cap mena de control sobre terres abandonades.

Però per fer possible aquets reequilibri cal tenir en comptes diversos elements des de que l’economia d’aquest agricultura i producció de proximitat requereix una atenció especial. Coneixem masses casos de gent -sobretot jove- que pretenia viure i treballar de la terra amb la producció destinada a un consum proper hi ha hagut d’abandonar, no per  falta de ganes, sinó per la manca de possibilitat de subsidència. Veiem com en altres sectors econòmics les ajudes directes són elevades i en canvi en el camp del treball agrícola és una odissea trobar possibles ajudes i tampoc es fàcil tota la tramitació burocràtica, més enllà de la necessitat de cadenes de distribució àgils i sense marges abusius i l’imponderable del factor meteorològic. Cal evidentment desterrar la idea irreal del bucolisme fàcil i regalat i també de falses utopies sobre la vida rural. Qualsevol projecte que vulgui ser positiu i durable ha de garantir l’accés als serveis de tota classe a les persones que optin per treballar i intentar viure de la terra i la seva producció. I tots els serveis vol dir des de coses tant elemental com disposar d’electricitat i wifi fins a equipaments escolars i sanitaris en la mateixa proximitat d’un habitant d’una ciutat mitjana del país. I la llista és molt més llarga  Si no és així serà difícil reocupar espais de conreus amb una certa garantia de continuïtat.

Quantes vegades no hem escoltat allò de que la gent que treballa al camp, els pagesos són els jardiners del nostre paisatge. Si és així i possiblement ho és cal que disposin de totes les eines, instruments i garanties de poder-ho fer amb seguretat i amb l’empara de tothom inclosa l’administració. I naturalment pagar els preus justos per la producció agrícola és el primer pas.     

El projecte BCN Smart Rural és un projecte que té per objectiu implementar una estratègia intel·ligent de desenvolupament agrari a la Barcelona rural. Així ho manifesten i tant de bo ho aconsegueixen perquè hi sortirem guanyant tothom i potser trobarem el necessari equilibri que preservi una producció agrícola propera i el paisatge i amb ell una part del país.

La terra per qui la treballa! Era el lema del revolucionari Emiliano Zapata, i un vers del cant de la Internacional, la realitat és que avui la riquesa que produeix la terra està força allunyada del qui la treballa malauradament. Tant de bo torni a ser veritat però que ho sigui amb el màxim d‘oportunitats i amb la possibilitat de viure amb dignitat ni més ni menys que el que qualsevol treballador es mereix.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!