Literatura

La increïble història del bisbe Irurita

Coberta de 'La increïble història del bisbe Irurita' de Josep Maria Rafols. Eix

Coberta de 'La increïble història del bisbe Irurita' de Josep Maria Rafols. Eix

En la introducció del llibre hi trobem el detonant que va fer que l’autor s’embranqués al llarg de quatre anys en una tasca d’investigació, documentació i anàlisi per confeccionar el llibre. Josep Maria Ràfols explica que havia escoltat de Paul Melis, un monjo de la cartoixa de Montealegre, que havia estat un dels soldats que va desembarcar el dia D a Normandia, que el Bisbe Irurita no havia mort i que s’havia refugiat a la cartoixa de Farneta. Anys més tard descobreix l’error de la informació per la confusió amb un altre bisbe, Vidal i Barraquer, però la llavor ja estava plantada, més tard va ser el monjo i historiador Hilari Raguer que va posar de nou el nom d’Irurita damunt la taula i l’autor ja desencadena a partir d’aquí la tasca d’intentar esbrinar la certesa de la mort o no del bisbe de Barcelona. En tota guerra civil hi ha misteris, hi ha situacions encara no explicades al llarg del temps, successos que amb el pas del temps varien en funció dels nous descobriments o revelacions que es van fent. El llibre intenta  aprofundir en la vida i en la història del bisbe Irurita per intentar treure l’entrellat del misteri del seu destí

Josep Maria Ràfols és periodista i historiador. Va començar la seva tasca periodística al Diari de Barcelona. Ha estat membre fundador dels equips fundacionals d’El Periódico de Catalunya, de l’edició catalana del diari El País i de TV3, on va ser el primer director del Telenotícies i cap dels Serveis Informatius. Ha escrit dues col·leccions de llibres sobre la Primera i la Segona Guerra Mundial publicats per La Vanguardia amb un treball extens i molt documentat del conflicte bèl·lic, així mateix ha realitzat  nombrosos guions de documentals televisius.

La seva primera novel·la ‘El xiscle de la sirena’, va ser guardonada amb el premi Fiter i Rossell 2016, posteriorment va escriure amb Enric Canals “Tarradellas El guardià de la memòria'” el llibre sobre la figura de Tarradellas on també excel·leix l’enorme tasca de documentació.

D’aquest llibre el Periódico en va dir conté revelacions sobre l'opinió que Tarradellas guardava de persones que van ostentar càrrecs rellevants durant la Segona República, la guerra civil, l'exili i la Transició. En més d'una ocasió, les valoracions sorprenen per la seva duresa. En altres, el dietari del president expressa el seu estat d'ànim davant les adversitats personals que ha de superar durant la guerra civil, la contesa mundial i un ostracisme de 38 anys plens de pobresa, persecució, aïllament, incertesa i dignitat.

Torna ara a capbussar-se en la investigació històrica dels fets que han envoltat el misteri sobre la figura del bisbe Irurita durant la guerra civil.

La figura del bisbe Irurita és una figura controvertida. Nascut a l‘any 1875 a Navarra, va tenir un ascens notable dins de l’església, va ser destinat com capellà a València per obtenir una plaça relacionada amb l’ensenyament i litúrgia del cant, ell mateix era un bon cantant, allà fa de canonge de la catedral i aprèn la llengua catalana i fa alguna prèdica en aquesta llengua per acostar-se al “poble”. Va destacar per les seves posicions integristes, conservador fins la medul·la, es rodeja de tot un seguit de capellans carlins i ultraconservadors que mostren el seu desacord i fins tot odi cap a la República i el que significa. Atia en més d’una ocasió una oposició ratllant la violència contra les autoritats legítimes. Arriba a Barcelona nomenat bisbe al final de la dictadura de Primo de Rivera com un nomenament de biaix polític, ell no va entendre mai els sentiments de la majoria de catalans i va estar en contra no només de l’estatut sinó de les autoritats democràtiques que sorgiren d’aquesta norma. Aquesta actitud contrària a la Generalitat arriba a l’extrem de negar-se a enviar a capellans a l’enterrament de Macià i només ho fa quan Vidal i Barraquer l’obliga a fer-ho.

Era tot un personatge amb una actitud caritativa però en canvi tancat ideològicament i amb posicions retrògrades i molt influenciable per fets suposadament miraculosos que interpretava sempre amb el biaix conservador. 

Aquets és el personatge que ha seguit Josep Maria Ràfols per escriure el llibre. Que va passar amb Irurita amb l’esclat de l’any 36 i la derrota dels facciosos a Catalunya? Hi ha certeses, quan el milicians arriben al Palau Episcopal per saquejar-lo i destruir-lo Irurita i els que en aquell moment estaven amb ells fugen, ell vestit amb un guardapols que sembla que era del porter i així surten dissimuladament. Alguna versió parla de que el mateix Durruti l‘acompanyà fins el moll perquè pugui pujar en un vaixell. El cert és que Irurita està amagat durant un temps a Barcelona amb la família Tort, una família de joiers mot vinculats a l’església que amb una casa molt gran on s’hi amaguen un seguit de capellans i monges fins que són descoberts i detingut per uns milicians.

Fins aquí tot està documentat i contrastat. A partir d’aquest moment però comença la història que Josep Maria Rafols va investigant per seguir el fil de la presència d’Irurita en diversos amagatalls del bisbe de Barcelona. La història oficial del franquisme afirma que el capellà va ser tancat a la txeca de Sant Elies i afusellat la nit del 3 al 4 de desembre de 1936 a la tàpia del cementiri de Montcada.

En aquells cementiri i en una fossa comuna quan ja havia acabat la guerra hi van ser trobat diversos cadàvers entre ells hi van identificar el del cap de la família Tort que havia amagat al bisbe. A partir d’aquest descobriment se’l va considerar mort i el seu presumpte cadàver -que podria ser d’un nebot seu- va ser portat en processó solemne fins a la catedral de Barcelona on, per ordre de Franco, va ser enterrat amb honors de general.

El llibre ressegueix amb detall tots els possibles camins que hauria pogut seguir el Bisbe. Des de les diverses operacions, que en van ser forces, d’intercanviar Irurita per alguna personalitat vinculada al règim feixista o les intervencions de diversos consolats per poder trobar el bisbe i treure’l de manera segura de la zona “roja”.

Llibre molt interessant que es llegeix amb creixent interès donada les múltiples giragonses que va prenent la investigació per acabar trobant la certesa i per tant trencar amb determinats mites del final del bisbe.

El llibre constata l’enorme treball que ha fet Josep Maria Ràfols, la bibliografia, les notes a peu de pàgina, els web i documents consultats i les persones entrevistades i testimonis recollits donen fe d’un treball exhaustiu i com el treball fa que tanqui un episodi de la historia de la guerra civil que ha estat rodejat d’una aura de misteri.

El llibre tanca aquest misteri.

Val la pena llegir-lo, per la historia del bisbe però també per com està escrit ja que ens apropa a viure de manera intensa la Barcelona de la plena guerra civil i els moviments que hi ha a la ciutat i entre els grups, resistents, persones amagades, xarxes d’auxili i suport, les represàlies, o dels “patrullers” que intenten “caçar” a la gent vinculada a l’església i els seus àmbits d’influència.

Lectura imprescindible. Es llegeix molt bé per un estil directe com si fos un reportatge d’actualitat, amb totes les explicacions i dades  pertinents però sense informació supèrflua i innecessària. Segur que l’experiència i trajectòria periodística de Josep Maria Rafols hi té molt a veure. 

La increïble història del bisbe Irurita
Josep Maria Ràfols
Editorial Base
Barcelona, febrer del 2021

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!