Literatura

Swing. Allà on la vida venç

Coberta de 'Swing. Allà on la vida venç' de Rafel Vallbona. Eix

Coberta de 'Swing. Allà on la vida venç' de Rafel Vallbona. Eix

El swing és conegut també com jazz, música que es va originar als EEUU i era una música que majoritàriament tocaven els músics negres, fet que va causar més  d’un maldecap. Aquest moviment musical es va iniciar als anys 20 i es va anar expandint al llarg del món, sobretot en aquelles capitals on la música era un element de referència cultural i lúdica i així no és estrany que hi hagués unes anades i vingudes des del EEUU a Europa de bandes musicals conegudes com Jazz-bands. El swing utilitza bàsicament una secció rítmica formada per piano, contrabaix i bateria, metalls com a trompetes i trombons, vents com saxos i clarinets i, molt ocasionalment, instruments de corda com el violí o guitarra. Però una de les aportacions va ser el protagonisme que es va donar a la bateria fet que potser va ser el més trencador respecte a la música anterior.

El Swing va ser doncs un element rupturista, un element que va superar l’etapa de la música noucentista de balls amb ritme pausats, l’entrada de la música frenètica del swing inaugurava els convulsos anys vint i trenta i com tota innovació no va ser rebuda amb satisfacció per tothom, els sectors més tradicionalistes ho van veure com una revolució com es va explicant la llarg de la novel·la de Vallbona.

Rafael Vallbona (Barcelona, 1960). Escriptor i periodista. Autor de més de seixanta llibres de tota mena entre novel·les, no-ficció, poemaris i llibres de viatges, alguns dels quals han estat traduïts i altres han estat premiats amb el Just Manel Casero de narrativa, l’Amat Piniella i el Nèstor Luján de novel·la històrica, l’Ernest Udina de periodisme, el Columna jove i el Ramon Muntaner de novel·la juvenil, el Ferran Canyameres de novel·la negra, el Cadaqués a Rosa Leveroni o els Jocs Florals de Barcelona de poesia, entre d’altres. Col·laborador a premsa, ràdio i televisió, ha estat professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Amb la novel·la La casa de la frontera (2017), va guanyar el Premi BBVA Sant Joan. I més recentment va  escriure també el llibre Un any a la Cerdanya un compendi de narracions i textos breus que repassa les seves vivències en aquest indret de la geografia catalana.

Col·laborador habitual a premsa, ràdio i televisió. Dels guions emesos per televisió, destaquen Especial Núria Feliu (1989) i Puçastoc (1989-1990), és també professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna, Col·labora en El Mundo i El Punt, entre altres mitjans de comunicació.

La novel·la es conforma a través del seguiment del protagonista, el music l’Enric Torres Oller, un jove que descobreix la seva passió per la música i sobretot enllaça els seus coneixements amb la formació de diverses bandes musicals d’avantguarda lligades al moviment del swing i del jazz i la seva incorporació en els pobles de la Costa Brava en els concerts i balls festius que rebia ja al influència d’altres indrets de les avantguardes culturals dels anys 20 vinculades a la música.

En diverses novel·les i relats Vallbona té la virtut de que la seva experiència personal és clau en el desenvolupament de la trama. Així explica en la narració que estava dinant en un petit restaurant de Palafrugell i en la carta hi va veure una fotografia, fotografia que li va donar tota la impressió d’haver-la vist ja en algun altre moment però no aconsegueix recordar on la va trobar, on l’havia vist (al llarg de la novel·la es resoldrà la incògnita). L’orquestra en qüestió era L’orquestra Red Ribbon’s, que va tenir un paper important en la transformació musical amb la incorporació dels balls relacionats amb el jazz, el que es van anomenar balls moderns, en contraposició al balls que fins aquell moment es tocaven en les vetllades musicals i d’oci dels diversos centres d’esbarjo que existien en moltes de les ciutats, bàsicament els de la burgesia o del rics i el de les classes populars. 

L’Enric Torres un jove inquiet i amb una certa atracció cap a la música se sent cridat per les noves formes que van arribant vinculades al jazz i a la cultura dels negres americans. És conscient que cal formar-se i estudiar per donar el màxim de sí des del punt de vista creatiu, l’Enric Torres, amb dubtes sobre la seva posició a la família i els negocis però amb objectius molt clars pel que fa el seu futur. Vol ser músic i per això sap que abans de posar-se a tocar amb un orquestra li cal aprendre i millorar la seva qualitat interpretativa. Rodejat de companys que la música els serveix per apropar-se a les noies comença a formar part de bandes que aniran estenent els ritmes frenètics que van arribant.

No en té prou i fa el salt a l’Atlàntic per arribar a Nova York on vol seguir aprenent la seva música. Arriba en mal moment, el crack del 29 fa autèntics estralls, el que havia de ser el seu protector, amic del seu oncle, és víctima del desastre econòmic. Torres però comença a buscar-se la vida amb diversos treballs i amb interpretacions en foscos cabarets del Hàrlem i els barris més populars de Nova York. El relat el fa coincidir amb artistes coneguts i amb intel·lectuals del moment, la seva relació amb Garcia Lorca o amb Anaïs Nin tenen el seu moment en la narració.

L’Enric Torres es convertiria en un músic reconegut i festejat quan triomfa a Estats Units, gravant la seva balada Bella albada d’amor als estudis de Columbia on va treballar una temporada, però també se sent llunyà de la seva terra i torna a Barcelona quan mor el seu pare. La tensió familiar és evident amb el seu germà i la continuïtat del negoci familiar tot i que amb la mare hi manté una relació emocional forta. S’estableix a Barcelona on actua en diverses bandes i llocs però l’arribada de la guerra li provoca una certa tensió malaltissa davant la situació que viu. Finalment marxa a Itàlia on intenta també seguir treballant en la seva música, però corren mals aires a l’Europa feixista que rebutja i denigra la música del Jazz.

Swing és una excel·lent novel·la històrica, amb una rigorositat  documental impecable. El llibre entre ficció i realitat a l’estil habitual de Vallbona ofereix una visió de les primeres dècades del s. XX, i el paper que hi va tenir la música del Jazz i també és una excusa per poder parlar del jazz empordanès poc conegut i ara posat damunt el paper per la mà de Rafael Vallbona.  

Swing. Allà on la vida venç
Rafel Vallbona
Col·lecció El Balancí
Edicions 62
Barcelona. Març del 2021

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!