Mirada indiscreta

Mirall trencat, plors aviat

Mirall trencat. Ferran Savall

Mirall trencat. Ferran Savall

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Altres versions diuen que el mirall és capaç no sols de reproduir-nos en la imatge del present sinó que té la potestat de predir el futur i per això quan veu un futur massa nefast, o carregat de problemes, prefereix trencar-se i així s’espolsa les responsabilitats perquè ja ha llençat el seu avís. Altre versió diuen que quan trenqués un mirall, durant 7 anys, ni un més ni un menys, tindràs mala sort i t’esperarà un futur aterridor.

Caldria saber-ho del cert per tant si coneixeu algú que n’hagi trencat alguns només cal observar com li va la vida.

Però tot plegat poden ser supersticions, per si de cas no juguem amb la sort.

El mirall és un objecte força antic ja que l’utilitzaven els nostres rebesavis per veure els astres i el seus moviments i encara es fa avui dia amb els telescopis que no deixa de ser un joc de miralls amb molta més potència. Aquest fet  d’usar-lo per veure com s’arrengleraven els astres va servir per considerar el mirall com símbol de la saviesa i si el mirall està rovellat o desgastat doncs ho és de la ignorància (molta ronya per treure).

També s’ha vinculat amb a l’esplendor de la divinitat i per això s’explica que ni el diable ni els esser malignes (Dràcula entre ells) no s’hi reflecteixen.

No hi ha dubte que el mirall té un paper en el món de la literatura prou notable. Dels objectes dotats d'un valor simbòlic el mirall és un dels més destacats, el trobem en contes i llegendes, i com a al·legories en moltes pintures. És important, com en gran part dels símbols, treure’n el seu significat o al·legoria segons el període i el marc cultural en que s'utilitza. Així el trobem a Mirall Trencat de Mercè Rodoreda, que a través del bocins del mirall, refeia la història d’una família, o Alicia en el País de Les Meravelles que entrant dins d’un mirall naixia un món d’imaginació i fantasia carregada de missatges i reflexions, o  també en el fons de la novel·la d'Oscar Wilde El retrat de Dorian Gray en que ens narra la dificultat que tenen alguns i algunes de veure’ns tal com som amb el pes que significa el pas del temps.

Però potser perquè correspon a la nostra infància i per tant ens queda més gravat en l’imaginari és el paper clau del mirall en el conte de la Blancaneus i els set nans (potser la versió de la nostra infantesa ja no seria políticament correcte i en trobarem alguna versió adaptada a l‘avui)

Qui no recorda el diàleg

- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?

I el mirall contestava:

- Tu ets, oh Reina, la més bella de totes les dones.

I varen anar passant els anys. Un dia la Reina preguntà, com sempre, al seu mirall màgic:

- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?
Però aquesta vegada el mirall va contestar:

- La més bella és Blancaneus.

I a partir d’aquí el drama corresponent.

El mirall no enganya.

I encara en algunes cultures quan algú mor tapen els mirall perquè l’ànima pugui marxar en pau i no es quedi atrapada en el mirall.

I una creença fatal si un mirall es trenca, part de la teva ànima es trenca també. La de miralls que haurem trencat!!

Hem passat un parell de vegades per davant per veure si la nostra imatge es  reflectia que no fos que ja ens hàgim convertit en un Dràcula o en un diable qualsevol sense saber-ho.

Si algú ha de deixar un mirall trencat al carrer -que no té perquè fer-ho- deixem-ho clar- si us plau que el tapin, que no conjurin els mals esperits que corren pel món i molts més dels que ens pensem.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local