Mitjans de comunicació

Cap els deu anys ja

Eix

Eix

El setembre d el 2012 es publicava el manifest fundacional de l’Eix Diari, que  recollia el bagatge i l’experiència del diari “Vilanova digital”, i volia esdevenir un nou mitjà l’abast de tothom de manera ràpida, permanent, pròxima i d’immediatesa. El manifest posava negre sobre blanc els desitjos dels impulsors. D’entre elles extreien dues de les premisses:

El nou diari que creem, en una època d’ incerteses, ha de convertir-se no només en un referent informatiu dels territoris del Penedès obert permanentment a l’opinió i participació dels usuaris, sinó també en un àgora on trobar mirades plurals i crítiques, un nou espai públic de debat on articular allò que ens és comú i gestionar les nostres diferències.

I encara extraiem un altre paràgraf que ens sembla significatiu ......

Defensem el periodisme professionalitzat. Els periodistes són la clau per la qual el mitjà aconsegueixi tenir credibilitat i rellevància informativa. Reclamem pels periodistes el seu paper de seleccionador, jerarquitzant i triant les notícies i les imatges d’un ecosistema d’abundància informativa que ens ofega, en permanent retroalimentació amb els usuaris i la tecnologia…….

Aquestes dues premisses -i n’hi ha moltes més en el manifest- creiem que s’han complert abastament i segurament superant les expectatives dels promotors tot i les dificultats inherents a un projecte ambiciós, amb voluntat de llarga volada i amb recursos migrats com en gairebé en totes les empreses periodístiques .

L’Eix va tenir una posada de llarg durant la fira del mateix 2012, estem parlant ja de 9 anys anant cap a la desena. Fàcil de dir, difícil i complex de fer.

I una mirada enrere d’aquest deu anys són realment per posar-hi atenció. Hem vist sotragades polítiques impensables, hem patit pandèmies mai previstes, hem hagut de superar crisis econòmiques no profetitzades pels economistes  que han fet perillar la cohesió de pobles i ciutats, hem hagut de superar condicions impensables en l’economia i el món del treball.

I de tot això n’hem tingut les informacions de com afectaven els nostres territoris a través de l’Eix Diari

Eix Diari es vincula a la vegueria –inexistent encara malgrat el temps transcorregut d’ençà la seva aprovació. Manca voluntat política evident-. L’aposta territorial de l’Eix va ser un aposta de futur, futur amb el paral·lelisme amb allò que tant gratuïtament i alegrement deien de les estructures d‘estat,  Eix Diari s’ha convertit en una estructura de la vegueria, vegueria que per una desídia política està als llimbs.

La validesa d’un mitjà de comunicació es veu en temps difícils, en temps d’incerteses i aquí i ara s’ha demostrat la validesa inqüestionable de L’eix Diari que dia a dia ha mantingut la informació que la població demandava.

I a més quan l’Eix s’ha quedat pràcticament com únic mitjà de comunicació de la nostra ciutat amb informació diària i també com a referent en la globalitat del territori del Penedès.

La constància en aquest temps difícils és realment una mostra clara i evident de la voluntat de professionalització del periodisme que s’esmentava al Manifest Fundacional. Ha quedat abastament demostrada la professionalitat i aquest és un element clau pel creixement del diari i la consolidació d’un projecte que dia a dia va guanyant qualitat i adeptes, es va fent més imprescindible per estar ben informats.   

Esforç dels periodistes i dels col·laboradors. Producte de qualitat, ben estructurat, entenedor que ajuda a comprendre el que passa, com passa  i perquè passa en el territori. Un mitjà que manté la seva independència i que no renúncia a la seva personalitat malgrat pressions subtils o directes. Un diari que s’ha convertit en un servei públic, en un servei a la comunitat penedesenca que vol estar informada i que vol conèixer opinions diverses, confrontades a vegades, però que són l’expressió lliure dels qui els signen. L’augment sostingut de la seva difusió i de lectors i lectores és una constatació de que el compromís amb el territori és sòlid i reeixit.

I tot això en moments que no són especialment bons per la premsa quan encara no s’havien sobreposat a la crisi econòmica de fa uns anys amb la pèrdua de publicitat ara han hagut d’afrontar una altra crisi que ha afectat no sols a temes econòmics sinó estructurals. La crisi econòmica generà la pèrdua de publicitat, que ha provocat el tancaments de diaris i mitjans d’informació que afecten a la professió i ha  generat també una competència salvatge entre mitjans per poder obtenir els majors rèdits amb les mínimes aportacions econòmiques. La revolució tecnològica permanent, ha comportat que la premsa digital encara tingui forces inconvenients i també una acceptació baixa en determinats sectors de la societat que potser no domina la tecnologia. Adaptar-se a les noves tecnologies significa també una certa dificultat. Però hem vist que grans capçaleres aposten ara ja per les edicions digitals tot i que, ara per ara, encara no hi ha massa gent disposada a pagar per la informació.

I els digitats també han d’enfrontar-se a l’allau d’informació, certa o no, que corren pe els xarxes socials i de fàcil accés i per tant han de ser molt curosos en la difusió de determinades informacions, cal un treball professional, analitzant i cercant les fonts d’informació acreditades i oportunes. I, també hi ha  finalment, una certa crisi intrínseca del mateix ofici. Com orientar-lo perquè recuperi el paper de servei a la societat, el paper del quart poder en benefici col·lectiu.

Fa poc dies el periodista vilanoví Xavier Capdevila ens donava a l’AEUGG una lliçó més interessant sobre el compromís periodístic, entre altres coses deia: “Només es pot fer bon periodisme des del compromís professional dels periodistes i igual com exigim professionalitat a un metge o a un advocat, també ens cal exigir-la als periodistes. És per això que no tothom que penja una història a Instagram està fent de periodista; és per això que el “periodisme ciutadà” és tan fals com la medicina que fa un curandero......”

“El bon periodisme és més necessari que mai i això és responsabilitat dels professionals de l’ofici, dels seus mitjans i de les seves empreses, públiques o privades, però també és una responsabilitat social, de tots els ciutadans. Per això és tan important formar ciutadans crítics que exigeixen ser ben informats.”

Per això ara que l’Eix Diari entrarà en el desè any de presència continuada cal valorar l’esforç, la dedicació i la constància dels professionals i també l’esforç continuat per oferir una informació de qualitat, de proximitat i d’interès col·lectiu.

Cap els deu anys de fer bona feina, cal esperonar els professionals que segueixen amb aquets línia de superació.

La societat, la nostra societat necessita mitjans de comunicació que siguin d’interès col·lectiu i fet des de la professionalitat, l’honestedat i en la recerca de major qualitat permanentment.

Gràcies, Eix Diari per la feina i gràcies per la informació.

Cap els deu anys amb el mateix esperit i voluntat de servei públic.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!