Política

On va la corda va el poal

Imatge d'arxiu. Oriol Junqueras i Carles Puigdemont al parlament de Catalunya. ACN

Imatge d'arxiu. Oriol Junqueras i Carles Puigdemont al parlament de Catalunya. ACN

Un repte il.lusionant. Podem ampliar-lo, però, a força altres àmbits:  laboral, esportiu, educatiu, musical, cultural o polític. Aplicant-ho a  termes de fidelitat a uns mateixos "colors", tots tenim -in mente- alguns exemples que validen prou bé la filosofia d'aquesta expressió. No cal estendre-s'hi gens ni mica.

Quan un segueix algú altre sense dubtar, se certifica una unió ferma que venç tot tipus de dificultats i entrebancs. El lligam de voluntats i  objectius converteix el repte final en una tasca menys feixuga. Per contra -ací, tristament, em dol recordar casos que han “esclatat”- no  puc passar per alt les fortes desavinences entre CiU. O, a hores d'ara, entre ERC i Junts. És evident que primen interessos egocèntrics i personalistes, allunyats de l'interès comú.

No actuar a l’una equival a portar tot el país de corcoll. Cap per avall. Anem així fa més de deu anys. Els fets i les hemeroteques ho  certifiquen. Amb un govern que la pròpia classe política no té clar si  és al Palau de la Generalitat, Waterloo o Estrasburg. Amb uns cops  de timó esbojarrats que descol·loquen la gent. Un dia, festejant  pressupostos amb un partit extrem com la CUP… i l'altre equiparant  el principat amb l'ajuntament de la Colau i els Comuns."Vivir para ver" que etzibava el malaurat antonio Fraguas, àlies "Forges". Justament abans d'ahir s'acompliren 80 anys del seu naixement.

Ho podem entreveure com un acte de servilisme pur i dur. Alhora, com si ho fos de coherència, respecte o responsabilitat. Valors dels  quals no sempre anem sobrats. Ja m'agradaria trobar-los en tothom arreu. Al cap i a la fi, poal / galleda també és d’aquells binomis de  paraules que els atles lingüístics usen per a traçar isoglosses entre certs parlars d’una mateixa llengua. Pels nostres verals, en diem  galleda i escombra. Sabem, tanmateix, que, a d’altres llocs, en diuen poal i granera.

Reproduint el contingut d'una vinyeta del mateix Forges, "llàstima que els diaris, a Espanya, es fan -en primer lloc- per a que els llegeixin els periodistes. Després, els banquers. Més tard, per tal que el poder  tremoli. Finalment -oh terme inexistent!- per a que els fullegi el públic"... Toca't el nas i balla!

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!