Ensenyament

No són maneres

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray i el president de la Generalitat, Pere Aragonès. ACN

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray i el president de la Generalitat, Pere Aragonès. ACN

El President i el Conseller d’Educació fan una inusual  roda de premsa i amb tota la solemnitat i èmfasi possible fan l’anunci solemne que de cara al curs vinent hi haurà canvis en el calendari escolar. La presència del President suposem que no deixa de ser una operació d’imatge, que fa qualsevol govern, però, vaja, ells s’ho sabran.

No canvia el total de les hores lectives de l’alumnat, sinó que hi ha una certa redistribució del conjunt de la bossa d’hores, i el protagonisme del canvi se l’emporta, sens dubte, l’avançament de l’inici del curs en una setmana. Si històricament es començava després de la Diada Nacional, ara s’avança set dies. El temps dirà si la mesura és adequada.

D’entrada no fa mala pinta, perquè el debat sobre com distribuir els dies lectius perquè s’adaptin millor a les necessitats de famílies, al clima i als interessos de l’alumnat ja s’ha intentat fer moltes vegades, sense massa èxit si hem de ser  francs.

A partir d’aquest anunci s’han aixecat un conjunt de veus fent una crítica del que és una decisió unilateral de la Conselleria, sense haver tingut un període de debat i reflexió conjunta amb la comunitat educativa.

El Conseller d’Educació ha tirat pel dret sense escoltar el conjunt de la comunitat educativa, ni escoltar, com és preceptiu davant d’un canvi com aquest, el Consell Escolar de Catalunya.

Ha justificat aquesta decisió unilateral amb un seguit d’afirmacions que tenen un deix un pèl esbiaixat i que no han agradat a molts membres del món educatiu. Afirmacions com “No escoltarem mai l’immobilisme”, referit als sindicats, o retrets respecte a la posició dels mateixos sindicats durant la pandèmia com Si haguéssim debatut amb els sindicats si obrir les escoles o no, encara serien tancades, no han agradat i el Conseller hauria de saber que no és ben be així, que són totalment injustes i poc precises i que no es poden matar mosques a canonades. I encara ha manifestat que “Som davant d’una mesura que no afecta els drets laborals dels treballadors. Els mestres faran les mateixes hores”. Home, Conseller, quantes vegades ha reclamat posicionament dels sindicats, tot i que no afectessin les seves condicions laborals, com per ara venir a dir que el personal docent i els seus representants no tenen res a dir a mesures que afecten, i molt, l’organització de l’escola! Oblida el Conseller el comportament lleial respecte al tema de la immersió, que no afecta a les seves condicions laborals, per cert?

La resposta sindical no s’ha fet esperar i també s’han llençat afirmacions pel broc gros. Així, els sindicats s’hi han manifestat:

. USTEC ha parlat de despropòsit populista

. CCOO també ha mostrat la seva Absoluta disconformitat

. La Intersindical-CSC ha acusat el Departament de menystenir les direccions, els docents i els sindicats, i ha qualificat la mesura de “escandalosa”

. UGT també ha lamentat la falta de voluntat de diàleg del Departament i ha recordat que ja van moltes mesures de què s’assabenten per la premsa.

. USOC ha emès un comunicat demanant una rectificació

Etc.

Ha estat unànime, doncs, el rebuig sindical.

I així anar fent. La tensió va pujant graons i ja tenim la voluntat de convocar vaga el mes de març i encara es planten els representants dels treballadors dient que no començaran el curs si no hi ha negociació.

Buf! Tot plegat, un gran despropòsit que no convé gens a l’escola, que ja prou problemes té, per ara afegir-hi una tensió que s’hagués pogut reduir si la Conselleria hagués fet les consultes adequades abans de donar a conèixer una decisió d’aquesta envergadura.

I tampoc és la primera vegada que des de la conselleria d’Educació es vol desacreditar els sindicats. Ja ho va fer el llavors Conseller Maragall quan es debatia la llei d’Educació: els acusava recurrentment de corporativisme, de voler interferir en el debat que correspon al Parlament i s’arribà fins a l’extrem que el propi Conseller pretenia desacreditar un sindicat que havia convocat una vaga contra la llei, recordant-li el seu l’esperit fundacional i emplaçava els mestres a no deixar-s’hi arrossegar. La vaga va ser contra alguns dels aspectes de la llei, però també hi havia una forta càrrega de rebuig cap a les formes del Conseller, com ara està passant en el tema del calendari, o amb l’actitud del Conseller actual, que no ha afavorit que hi hagués una fluïdesa en la comunicació, o fins i tot acord en el plantejament de les discrepàncies.

I, lamentablement, el Conseller ha perdut l’oportunitat de millorar la proposta en el marc del Consell Escolar de Catalunya, on havia una demanda gairebé unànime d’ajornar un any la decisió, cosa que no va acceptar, mentre que  afirmava que “en cap cas s'ha demanat replantejar" l'avançament perquè "tothom està d'acord" que es faci. No ens enganyem, sap perfectament el Conseller que fer afirmacions d’aquest tipus no deixa de ser fer-se trampes al solitari: el que es volia era ajornar-ho per debatre el fons i potser el calendari en general, i no només una setmana d’avançament, que seria possiblement el més raonable.

I que quedi clar que l’actitud del Conseller no només és criticada pels sindicats,  fet que es podria fins i tot arribar a justificar com un tema normal en l’àmbit laboral. Gran part de la comunitat educativa va fer públic un manifest amb un encapçalament clar i diàfan: El Departament menysté la comunitat educativa, en què, a més de propostes concretes de debat, es podia llegir: volem manifestar la pèrdua de confiança amb el Departament d’Educació i en la política que està impulsant el Sr. Josep Gonzàlez-Cambray, Conseller d’Educació. Venim d’una situació complexa amb la gestió de la pandèmia, adaptant-nos al moment difícil i demostrant la professionalitat docent. L’escola ha estat més que a l’altura de les circumstàncies i a canvi ha rebut el menyspreu i menysteniment per part de l’administració i és per això que mostrem un seguit de greuges que ens porten a manifestar la insatisfacció unànime de les entitats que conformen el MUCE.

És evident que la queixa va tant sobre el contingut com sobre les formes. Què?  També direm que són immobilistes tots els del MUCE? No oblidem que molta de la gent que forma part del MUCE fa anys, i molts, que breguen en condicions desfavorables per millorar l’educació del país. Molt abans que González fos el Conseller.

Baixi del burro ,Conseller, les coses aniran millor si es pot arribar a retrobar un consens, o una discrepància, però havent escoltat a tothom en el seu moment. Ara es fa difícil tirar enrere, el President s’hi ha vist involucrat i també hauria de donar explicacions. Alguns alts càrrecs d’Educació diuen en privat que és un tema de partit i que no es pot tirar enrere. Torres més altes han caigut!

I amb tot, no volem dir, repetim, que la mesura que proposa no sigui positiva.  Segurament cal fer canvis en el calendari que van més enllà d’avançar-lo una setmana, i cal fer moltes altres coses en el camp de l’educació, però no amb imposicions i menystenint la comunitat educativa i el seu propi procediment reglat.

En definitiva, batalla plantejada i amenaça de vaga i de no començar el curs.

Responsables: el President i el Conseller.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!