El periodista Alfonso Egea analitza el crim del Foix al llibre "29 balas y una nota de amor"

El periodista especialista en investigació i successos Alfonso Egea acaba de publicar el llibre "29 balas y una nota de amor", una obra que relata el crim del pantà del Foix amb tres agents de la Guàrdia Urbana com a protagonistes: dos d'ells, Rosa Peral i Albert López, detinguts com a sospitosos de l'homicidi de Pedro Rodríguez, parella de la primera.

El llibre fa una reconstrucció detallada de la investigació liderada des del jutjat de Vilanova i la Geltrú i està basat en tot tipus de fonts i documents: "aquest és un dels crims més estremidors que he tingut l'oportunitat de conèixer”, subratlla el periodista.

La mecànica de la mort, els seus últims moviments i els obscurs intents dels sospitosos per construir una genialitat criminal per imputar a altres persones són els protagonistes d'aquest llibre, basat en un cas que va commocionar l'opinió públic, especialment a Vilanova i la Geltrú i Cubelles, on residien els protagonistes.

De fet, el llibre relata la complicada investigació policial que arrenca amb el descobriment d'un cotxe, als voltants del pantà del Foix, totalment calcinat i amb una quantes peces òssies calcinades en el seu interior. Dies després d'aquest descobriment, el 13 de maig de l'any passat, a les 13.45, els investigadors van detenir Albert López i Rosa Peral com a sospitosos de l'homicidi de Pedro Rodríguez: "Els cadàvers parlen, i com menys et pot explicar un cadàver més complicada serà la recerca”.

I és que la història parteix d'una parella trencada mesos abans d'un assassinat, i dos homes i una dona protagonistes d'infidelitats, discussions i reconciliacions: "Un home i una dona que el mateix s'odiaven que s'estimaven i que ho feien amb la mateixa intensitat”, adverteix Alfonso Egea, que assegura que aquest crim i els fets que l'envolten acabaran estudiant-se en les facultats de criminologia. "La investigació d'un assassinat o de qualsevol fet criminal d'una certa gravetat és com una recepta de cuina de l'àvia: un grapat de lògica
deductiva, un altre grapat d'estratègia emocional, un polsim de perfilación criminal, dues cullerades d'intuïció i alguna cosa impossible de mesurar de genialitat basada en el talent, en els coneixements i l'esforç”, apunta Egea.

Segons Egea, en aquest cas, els investigadors van fer ús de la seva genialitat i van poder determinar la identitat de les restes òssies calcinades gràcies a la pròtesi que tenia implantada la víctima a la zona pèlvica. Aquesta prova era una evidència més que suficient per saber amb certesa que el cadàver pertanyia a Pedro Rodríguez, un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Així arrencava una història obscura amb un policia assassinat i tancat dins d'un maleter.

El llibre recull que Pedro portava mesos mantenint una relació amb Rosa Peral, una dona molt atractiva, calculadora, despietada i improvisadora “que arremetia contra tot i contra tots per salvar la pell”, assenyala l'autor del llibre. De fet, es va comprovar com ella va fer davant les autoritats i amics una calculada posada en escena per rebre la notícia de la mort de la seva parella, Pedro Rodríguez. Destaquen les paraules de Rubén, exmarit de Rosa i pare de les seves dues filles: “Discutir amb Rosa sempre és complicat. Mai hi ha possibilitat d'aconseguir un acord si ella no acaba tenint la raó. Aquest és el seu objectiu i fa el necessari per aconseguir-ho. La conec moltíssim i és una persona molt manipuladora. No és algú que hagi sabut mai afrontar els problemes, així que era igual que l'enxampessis en una mentida. Encara que no tingués escapatòria, ella seguia sempre endavant, seguia mentint, i al final tot resultava absurd”.

Segons va declarar Rosa, ella i Pedro mantenien una relació sentimental des de feia aproximadament vuit mesos. Tots dos es coneixien per ser companys en el cos policial de la Guàrdia Urbana de Barcelona, i la relació no devia anar malament del tot perquè Rosa havia decidit des de feia dos mesos que Pedro visqués amb ella i amb les seves dues filles petites al seu domicili, a la urbanització vilanovina de Santa Maria de Cubelles.

El segon protagonista d'aquesta història és Albert López Ferrer (Badalona, 1980), un altre guàrdia urbà de professió, aficionat a la boxa, a les motos i al gimnàs. Té una alçada de 1,85 d'alçada i una enorme complexió. En aquesta investigació, l'ús els telèfons mòbils, el navegador web i les declaracions dels testimonis juguen un paper molt important. En aquest sentit, es destaca al llibre les converses per missatgeria mòbil entre Rosa i Albert, que van ser extremadament útils per encaixar determinats dades que tots dos sospitosos tractaven de distorsionar en honor de demostrar la seva presumpta innocència.

L'altre factor fonamental que els investigadors van esgrimir davant la jutgessa de Vilanova i la Geltrú en el seu informe era l'evidència que Rosa va manipular el telèfon de Pedro per enganyar a Patricia, la seva exdona, al mecànic i als propis investigadors per fer creure que Pedro va escriure missatges quan en realitat ja estava mort: "El veritable èxit policial no és resoldre un crim, sinó saber qui, com,
quan i per què ho ha dut a terme. El veritable èxit d'un investigador és esbrinar tot l'anterior i a més obtenir una confessió. Hi ha versions d'alguns sospitosos que ofenen a la intel·ligència. La de Rosa Peral era un insult”, conclou l'autor, periodista del programa d'Antena 3 Espejo Público.