Vilanova de Cubelles, aquest va ser el nom amb què des d’un principi va conèixer-se l’actual ciutat de Vilanova i la Geltrú fins l’any 1768
La Geltrú, vet aquí la mare de Vilanova! La mare? Doncs si hem de fer cas a la llegenda de la fundació de la ciutat caldria dir més aviat el pare, oi? La Geltrú el pare de Vilanova
En el primer d’aquestes articles ja vam aclarir que Baix-a-Mar no és només el barri mariner de Vilanova, com tampoc la Geltrú no és només el barri medieval
Som al pic de l’hivern, fa pocs dies la Candelera ha fet baixar el sol a la carretera i de seguit entrarem al Carnaval del 2021, al qual enguany podrem glossar amb versots semblants al d’un altre remot i catastròfic carnaval
Al nomenclàtor viari d’una ciutat s’hi poden llegir-hi forces coses sobre el seu present i passat
Amb aquests neologisme extravagant, però ben apropiat als costums lingüístics actuals, podríem batejar la part de la ciutat apareguda a ponent a partir de mitjans del segle XX
Si la rambla és la corona de la ciutat, la Plaça de la Vila és la joia de la corona
El procés de fer la Rambla de cap a cap (o potser caldria dir de cap a peus) de la vila, no va ser tan senzill que pugui semblar, va ser un llarg procés, un embaràs de molts més de nou mesos
El somni de ser ciutat, arribar a la mar, i tenir port
Avui, la nostra història antiga la fem partir del segle XIII, quan el molt alt rei En Jaume, el Conqueridor, l’any 1274, accedí a donar-li carta de població
Aproximadament entre els segles XV i XVIII, la vella i modesta vila nova, va canviar de volum i d’orientació. Els pagesos i els menestrals associats a les feines agrícoles havien construït el seu eixample continuant l’orientació originària de l’antiga població: paral·lela a la línia del litoral
La Vila antiga s’estén de nord-est o a sud-oest o sigui de gregal a llebeig, o a garbí, al llarg de tres carrers principals, el denominat Major, el de Sant Antoni/Esglèsia, paral·lel al Major, per la banda de mar, i el del Mig
Vilanova i la Geltrú, des d’abans
Aquest text -com de seguida us n’adonareu si continueu llegint- no serà verdaderament una guia a l’ús de les actuals, però sí que pretén guiar al lector cada quinze dies perquè, si li abelleix, pugui moure’s per la ciutat a través de l’espai històric local fossilitzat en l’urbanisme
Bé, en tenim més d’un, ja ho sé, però jo, ara, em referiré a un de greu. Avui he parlat amb una amiga que es dedica professionalment a les arts escèniques. Tot i que ella ja és una veterana, i ha viscut moltes situacions anòmales, no n’havia viscut cap com l’actual... i jo tampoc
La festivitat del Corpus, segons la tradició, ha de caure en dijous, exactament 60 dies després del dia de Pasqua, encara que actualment a les poblacions on no es festa locals es trasllada al diumenge següent. Enguany, Corpus cau en el dijous dia 11
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local