La inacció de no fer res i anar tibant de defensar-se amb "homilies" del tot patètiques i buides de contingut el menen a una agonia lenta i previsible
Per una banda, prou sé que més d'un lector pensarà que sóc utòpic i somiatruites. Tant se val. Tinc el dret, però, a imaginar oníricament un final d'any diferent pel que fa a esquemes habituals
Desembre finat, any acabat. En poc més de 5 setmanes, ja tindrem un altre any al sac
Encara hi ha molta feina en el tema de la igualtat home-dona. Mentrestant, però, resulta que elles festegen el “seu” dia: 8 de març. I ve't ací que els homes tenim una diada per nosaltres: 19 de novembre i ningú no se'n fa ressò. Ben curiós!
El proper dimarts (dia 11), farà 22 anys de l'adéu d'en Miquel Martí i Pol, als 74 anys
Cada cop més -en la societat actual- són molts els qui passen del fet religiós. La majoria de mortals, però, no coneixen el significat del mot "Halloween"
Comprar per comprar. Gastar perquè sí. Tant és que em quedo amb una cosa que no necessito
Tres grans economies industrials (com Japó, Xina o Índia) veuen innecessària la mesura. Deu ésser per alguna cosa. Amb menys hores de llum solar, hi ha més despesa energètica...
El morbo no ha estat en qui guanyava, sinó en qui no ho feia
Tant de bo que s'estavellin i fracassin per diferents motius!
L'any albira el seu final inexorablement. Som a punt de començar el darrer trimestre
El 14 de setembre -enguany s'escau en diumenge- els cristians celebrem la festa de l’Exaltació de la Santa Creu
Passo de tots els polítics. Estic avorrit i tip amb les seves "homilies", farcides sempre de parafernàlia i teatralitat
Sota aquesta denominació, s’hi, encabeix un bon nombre de Mares de Déu. De totes elles se'n trobà una imatge amagada a la fúria musulmana
Ja hem superat la canícula de juliol i agost... Enguany, amb uns rècords termomètrics d'escàndol
Molta gent passa de celebrar la seva onomàstica. Sovint s'estimen més presumir d'un fals agnosticisme
No faig altra cosa que pensar en la manca de ridícul per part d'alguns polítics
Tal dia com avui de 1936, fou afusellat per les tropes franquistes
El ressò és un fenomen acústic. Prové del rebot d’una ona sonora en qualsevol superfície, retornant al seu punt d’origen
Qui la fa, que la pagui, fins les darreres conseqüències
El bon periodista ha de tenir aquesta inquietud al seu ADN
Després d’aquell despropòsit atroç, tots ens vèiem amb cor d’atonyinar la classe política amb un fortíssim “never more”
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local